DIARI PARLEM

"LA TELEVISIÓ HA D'EDUCAR. ÉS UNA DE LES SEUES FUNCIONS, COM ENTRETINDRE O DIVERTIR"

Mariola Cubells Pavia (València, 1965) és l'autora del llibre ¡Mírame, tonto!, de gran repercusió mediàtica i popular (porta quatre edicions), el primer assaig que s'edita a l'Estat Espanyol sobre l'anomenat "telefem". A més, està escrit des del coneixement que dóna haver treballat en esta classe de programes com a guionista, redactora i directora, amb ironia, però sense fer cap concessió.
Mariola Cubells, tot i desenvolupar el seu treball en mitjans audiovisuals de manera preferent, també ha treballat en premsa escrita (Levante-EMV, durant 6 anys) i ràdio (2 anys en Antena3). Actualment, a banda de promocionar el llibre que ha escrit, participa en jornades i conferències sobre televisió.

-M’he quedat sorprés quan he llegit que el seu llibre és el primer que es fa sobre aquesta temàtica. Què li va espentar a escriure el llibre “Mírame tonto”?

Saber que la informació que tenia arribaria molt més a la gent si es donava des del punt pràctic de l’assumpte. Era el millor que podia fer com a professional.

-En el llibre conta que formava part de la plantilla de “Parle Vosté, calle vosté” com a redactora. En quins altres programes de televisió “basura” ha participat? Ho continua fent?

Bàsicament en eixe. He treballat molts anys a televisió. I no sempre fent telefem. No, no ho continue fent, ni ho tornaria a fer mai més. Abans, abandonaria la professió.

-La publicació del teu llibre, no és una manera més de lucrar-se amb el “morb”? No t’estàs aprofintant d’allò que denuncies?

Bé, és una manera de vore-ho. En tot cas, no ho vaig escriure amb eixa intenció, ni tenia en absolut previst l'èxit de vendes que està tenint. A més, no em pareix mal poder guanyar-me la vida publicant un llibre honest i sincer com este, encara que siga sobre un tema com la "telebasura". Crec que el que aporte amb este llibre és necessari.

-En el seu llibre denuncia que el cost de determinats programes de les televisions públiques està sobredimensionat artificialment. Això no és un delicte? Si la resposta és sí: com és que el fiscal anticorrupció no actua d’ofici? Si vosté en te proves, com és que no ha presentat alguna denúncia?

És molt difícil de demostrar. No crec que siga el meu paper ser l’abanderada de les denúncies. Hi ha fiscals, hi ha consells d’administració, hi ha comissions parlamentàries. Ells haurien de tirar del fil. Però no ens enganyem, la cortina de silenci i complicitats és molt gran.

-Quina diferència hi ha entre el teu llibre i els que ha publicat Coto Matamoros sobre el “famoseo”? D’alguna manera vosaltres no formeu part de la mateixa cadena de l’empresa anomenada “premsa rosa”?

Bé, si tu has llegit els dos llibres i no has notat cap diferència, jo no tinc res més que afegir. I per supost que no estem en la mateixa història. Em resulta quasi còmic que digues això. Entre altres diferències et diré només que jo estic a l’atur, perqué no vull treballar en este tipus de periodisme. He dit que no a molts programes d’este tipus, he escrit el llibre sabent el que em jugava, estic vetada a Canal 9 desde fa temps perque el meu marit (que és periodista de la casa) no és una persona dòcil que accepte les ordres al dictat. Ell, el Matamoros, com saps, viu de cridar cada nit a Crónicas i d’escriure un llibre d’humor (cosa que no és el meu) sobre estes qüestions. Perdona si he estat massa dura, però, sincerament, crec que no has entés massa bé, ni el meu llibre, ni les meues intencions al fer-lo, ni la meua persona.

-Farà una segona part del llibre “Mírame, tonto”? I alguna reedició en valencià d’aquest primer llibre?

No ho sé. Tinc converses pendents amb l’editorial per les dues coses.

-Després d’escriure el llibre “Mírame, tonto”, ha tingut algun problema professional?

En absolut. No podem fer-me res. I no tinc cap interés en treballar en esta selva. El que puga eixir de este tipus de televisió no m'interesa.

-Parle del “telefem”: ¿Quines motivacions té el públic per a seguir setmana rere setmana esta mena de programes?

Estos programes són molt fàcils de vore, estan fets perque la gent no puga apartar la mirada, dirigits als més baixos instints. No requereixen esforç de cap tipus, ni intel.lectual, ni econòmic ni físic. Es difícil que la gent tinga la voluntat dia darrere dia de no mirar, de no deixar-se portar per tanta comoditat. A més, la gent menja el que nosaltres li oferim.

-L’exdirector de El País, Juan Luis Cebrian, va dir fa uns mesos que el “telefem” era comparable al terrorisme. Tu hi estàs d’acord?

Sí, en el sentit que el telefem genera un clima social pervers, que per la seua magnitud afecta a una qüantitat de població major que el terrorrisme. Es un exemple que si s’explica, es pot entendre perfectament. És clar que personalment és molt més greu el terrorisme, no hi ha res comparable a que s’assassine a un pare o a un germà, però socialment el telefem és terrible.

-Per a lluitar en contra de l’actual televisió que patim, ¿és una bona defensa apagar el televisor i prou? Deuríem de pendre mesures més actives? Què hauríem de fer?

Sincerament, per part de l´espectador de base no hi ha res que fer. La solució está en mans dels professionals, dels directius, dels programadors, dels executius, dels periodistes. Que un espectador apague la tele no soluciona res. Això sí, és imprescindible que la gent reclame a través dels forums dels espectadors, de les organitzaciones d'usuaris de la comunicació, de cartes als diaris. I de reclamar als partits que porten en el seu programa una tele més digna, que facen el que diuen.

-Els programes de televisió que es fan en un país, són un reflexe de la seua societat o dels seus governants? O de tots plegats?

Pot ser de tots plegats, però els primers tenen la responsabilitat absoluta i la possibilitat de parar. No crec en eixa màxima de que cada poble té la televisió que es mereix.

-Creu necessari que es cree un ens que regularitze la programació de televisió? Quins criteris deuria de tindre?

Sí. Cal un Consell Superior de l’Audiovisual a l’Estat i a nivell autonòmic, al menys on hi ha televisió pròpia. Com passa a tot Europa, com hi ha a Catalunya. Un Consell format per persones destacades del mon de la comunicació, independents i amb mandats de durada diferent a les legislatures parlamentàries. Consells amb capacitat de control, de nomenament, de sanció i responsables de la concessió de llicències.

-Ahir llegia al diari que els xiquets i xiquetes valencians dedicaven més temps a vore la tele (30 hores setmanals) que a l’escola. Quines reflexions extraus d’esta dada?

Que si miraren un altre tipus de televisió no seria tan terrible, pero mirant la que miren….

-El percentatge de valencians que lligen diaris (i llibres en general) és un dels més baix de l’Estat; crec que per darrere només es troben els andalusos, gallecs i extremenys. Això és una classificació constant des de fa molts anys. Quines causes expliquen aquest fet?

Sincerament, no sabria que dir. Es una dada trista, pero jo no soc sociòloga. Els teòrics donen moltes pistes per situar-se, però no crec que jo puga donar-te les claus.

-Poden fer-se programes de televisió de qualitat que tinguen una bona audiència?

Requereix un esforç, molta paciència per part dels programadors i un canvi d’estil general. Però es pot fer, i tant. TV3 te clars exemples.

-Ho confese: m’agrada veure alguns programes “rosa”. Els trobe divertits i la funció fonamental de la televisió, crec, és eixa precísament: entretindre. Estaré malalt? Seré “tonto” com diu vosté en el seu llibre? I, per una altra banda, no creu vosté que la gent que critica tant la televisió és per què confón la seua funció? No creu que s’equivoquen quan diuen que la televisió ha d’educar?

Clar que no estás malalt ni segurament seràs tonto. La televisió pot ser entretinguda ( a mi em sembla perfecte que puguen existir un o dos o tres programes denominats telefem, el que no pot ser es que tot ho siga) sense necesitat de ser lamentable. I sí, la televisió ha d’educar. És una de les seues funcions, com entretindre o divertir. Sí, ha de transmetre valors democràtics, de solidaritat, de justícia... Cal no oblidar que la televisió a España, per llei, es un Servei públic (les públiques i les privades). I si no els agrada, que es canvie la llei.

-Hem tocat fons en l’anomenat “telefem”? Què vindrà després?

No, no hem tocat fons. Es poden fer moltes coses (mira EEUU). Pot vindre encara una situació més cridanera, més vulgar, més prepotent.

-Si Sardà et convidara al seu programa, hi aniríes? T’ha convidat?

No aniria mai. Els productors de crónicas... ja saben (perque jo li ho vaig dir a l'editorial) que no calia que em convidaren perquè no aniria. No em pareix coherent amb la intenció del meu llibre participar en el mateix que jo denuncie.

-Dins del gremi dels periodistes, com estan valorats aquells que es dediquen a l’anomenada “premsa rosa”?

Fatal, encara que no tots són iguals, ni totes les informacions d'eixa classe són les mateixes.

-Voldria que em consolara dient-me que, al món, hi ha canals de televisió pitjors que Canal 9. És possible? Pose’ns algun exemple, explique’ns què són capaços de fer-hi en altres canals?

Al món, podria ser, pero a Espanya puc garantir-te que no. Canal 9 deu un fum de diners, té un desprestigi impressionant i damunt no té audiència (17-18%). No puc consolar-te. Ho sent.

-Quina opinió té de Josep Ramon Lluch com a director de programes de televisió? No troba contradictori que haja treballat alhora en una revista com El Temps i en un programa com el “Parle Vosté...”?

Josep Ramon fa temps que va deixar de treballar en El Temps. Té una productora que s'ha caracterizat per fer sempre este tipus de programes. Es un d’eixos periodistes que considera que ser un professional és fer el que li demana el cap que estiga per damunt d’ell, tinga raó o no. Personalment, és clar, no hi estic d’acord.

-Quina darrera motivació ideològica té que els poders públics valencians oferisquen una programació televisiva tan vomitiva? (Em referisc, és clar, a Canal 9). Què ens volen “demostrar”? Què els valencians som uns “cafres”? Per què?

Este tipus de televisió “atonta”, mata les neurones, fa persones apàtiques, i l'apatia permet sempre tots els abusos. I això sempre va bé per a un govern, no creus?

-Segons tinc entés, has treballat tant al Canal 9 del PP com al Canal 9 del PSOE (sinó és així, m’imagine que, com a periodista, en tindràs referències d’ambdues): qui manipula més els informatius? Pots aportar alguna experiència en concret?

El PP, sense dubte. Experiències concretes es poden trobar moltíssimes en els informes que durant els últims anys ha fet sobre els informatius el comité de redacció de Canal 9. Els pots trobar a Internet. Et quedaràs glaçat.

-Crec que la televisió és utilitzada per a focalitzar tots els mals de la societat: si els xiquets no lligen, sinó hi ha comunicació en les famílies, si hi ha violència... tot, absolutament tot, és per culpa de la televisió. No creu que tot plegat és una excusa per a no aprofundir seriosament en els problemes de la societat? És la televisió tan determinant com alguns diuen?

La televisió és fonamental. Te un poder hegemònic. Hi ha gent que nomès te relació amb el mon a través de la televisió. I te la capacitat d’arribar a tot arreu. Hi ha molta gent que, pel poder hipnòtic de la tele, mai posa en dubte que el que fan en ella és la veritat.

Entrevista realitzada amb les preguntes enviades pels lectors del Diari Parlem.

Jaume Martínez