Ovidi Montllor

Li devia aquest CD. a l’ Ovidi. Ell va fer que jo cantarà i som amics des de fa més de 35 anys. La primera vegada que jo vaig cantar a Barcelona- en aquells gloriosos temps fa segles que diria l’ Estellés quan els catalans ens acollien als cantants d’ ací baix en alegria- l’ Ovidi va convidar al Jordi Garcia Soler a sopar i ben remullat d’ un bon vi, va "comprar" una crítica, desmesuradament favorable per a mi, que va provocar que una discogràfica de les grans em fera un L-P- "La llibertat la picaren" amb la cançó que em feu "Que vos passa valencians" que per cert continua plenament vigent.

Anteriorment a aquest fet jo ja li gravava a l’ Ovidi tot el que podia. L’ any 1976, en plena transició, Ovidi va fer una setmana al Teatre Micalet de València. L’ acompanyaven el Carlos Boldori i Toti Soler amb les guitarres i el Jorge Serraute amb un contrabaix. El Quico, el seu manager, i jo fèiem els efectes sonors per ambientar. Son els talls del 6 al 16 miraculosament audibles ja que estan gravats amb un radio-casset Grundig ficat davant d’ un del altaveus.

Al llarg de la meua vida professional Ovidi i jo compartirem escenari i amics. Els talls 17-18 estan gravats en un Revox de bobina oberta a la plaça major de Llíria l’ any 1986 en una nit de recolzament a les noves veus. L’ acompanyaven en aquesta ocasió el Feliu Gasull i Toti Soler.

El tall 1-2 corresponen a l’ espectacle "Quart creixent" i estan gravats en una de les sessions que férem al Teatre Principal de València l’ any 1992. La gravació ja és digital. L’ acompanya la orquestra que montarem per aquest espectacle que arriba a la Expo de Sevilla però no a Barcelona.

Els talls 3, 4 i 5 estan gravats també en digital al Teatre Principal en l’ homenatge que li férem al Vicent Andrés Estellés que acabava de morir. L’ acompanyava el Toti. Recorde que als camerinos vaig escoltar a Ovidi recitant "Dic Isabel i canten els canyars..."

La va fer i ara la podeu escoltar. No més la va fer aquella màgica nit de dol pel poeta amic. "Dic Isabel i canten els canyars.." un regal per a Isabel que ara la pot escoltar quan vullga. Per a tu Isabel, la dona del Vicent i els seus fills.

No em semblava just que aquestes gravacions no més les poguera escoltar jo. Crec que era bo que les escolteu quan vulgueu tota la gent que estima a Ovidi i ara el podeu tenir viu a les vostres cases, perquè com ell mateix cantava :

Qualsevol dia impensat,