I JORNADES JOSEP CAMARENA. CRÒNICA D'UNES JORNADES...
|
Publicada per Anònim
el Dimarts, 26 octubre a les 03:24:47 |
|
|
|
|
|
|
Els dies 8 i 10 d’octubre es van dur a terme els actes centrals de les I Jornades Josep Camarena. Organitzades pel Col·lectiu Vall de Vernissa, les jornades pretenien ser una mostra senzilla del reconeixement, agraïment i l’estima de tots els habitants dels cinc pobles envers la trajectòria personal i el tarannà humà del nostre singular mestre i veí, Josep Camarena Mahíques, si més no, pare conceptual de la Conca del Vernissa.
Els organitzadors decidiren que seria apropiat, en aquesta primera ocasió, centrar el debat, l’anàlisi i la reflexió al voltant d’una de les fites patrimonials més rellevant del País Valencià, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
[imatges i més informació: www.valldevernissa.org]
|
I JORNADES JOSEP CAMARENA.
Crònica d'unes jornades certament esperançadores i esperem que profitoses.
I no és exercici d'immodèstia. L'assistència de públic així com l'organització i les conclusions extretes a les diferents xerrades van sens dubte desbordar les previsions més optimistes que ens féiem des del col·lectiu.
8 d'octubre. Començaven els actes. El tret d'eixida corria a càrrec de Jordi Puig i Vicent Canet, tots dos membres del Col·lectiu Vall de Vernissa, davant el personal que omplia de gom a gom el saló d'actes del Centre Social d'Alfauir, tot presentant-los els diferents actes que havíem preparat per a aquelles dates. També, com no, glossant la figura del mestre i soci honorari del nostre col·lectiu, Josep Camarena, recentment desaparegut ("la teua figura ens esperona a continuar, humilment, la teua tasca envers aquest menut tros de món que és la nostra vall, la teua vall").
A continuació, tres pesos pesants, cadascun en la seua vessant, ens van il·lustrar, i molt, al voltant de la figura, el simbolisme i l'entorn de Sant Jeroni. Perquè si alguna cosa ha quedat ben clara després d'aquestes jornades, és que l'ombra del monestir és allargada i encara ho déu ser més: ha de ser la flama que ens ha d'unir i identificar com a 'vernissencs', si em permeteu el gentilici, tasca per a la qual cal rescatar-lo del passat per guanyar el futur. Obrí foc Jesús Alonso, gran coneixedor dels entramats històrics del cenobi, qui va voler començar reivindicant la Crònica del pare Castillo, obra historicista del que fou prior del monestir en què s'han basat la majoria d'estudis seriosos existents. A més, no va deixar passar l'ocasió per assegurar que amb la compra de Sant Jeroni "els Trénor esdevenen hereus de la història dels jerònims" i, per tant, els demana "altura de mires" cap a la societat o "saber estar a l'altura de les circumstàncies, com han fet els seus parents els Vallier", la nissaga dels quals "ha sabut llegar a tota la societat gandiana, i per extensió saforenca, allò que hui anomenem Casa de Cultura Marqués González de Quirós". A més a més, concloïa lamentant que a hores d'ara no hi haja cap institució amb suficient capacitat ni voluntat d'execució per resoldre el problema; ni tant se vol de conjuntar esforços.
L'historiador de l'art, Rafael G. Mahiques, en el seu torn, realitzà un passeig visual per mitjà de fotografies, malgrat que es lamentava que, a causa d'eixe empenyorament per negar-nos-en la vista, el material gràfic a l'abast és escadusser i la majoria, antic. Asseverava, així mateix, que el monestir de Sant Jeroni és encara la gran peça per estudiar del patrimoni valencià i ressaltà també la rica mescla d'estils arquitectònics i artístics que atresora, fruit del dilatat procés de construcció de l'edifici, que abasta des d'un primitiu gòtic d'estil mudèjar del claustre inferior, passant pel superior, renaixentista, fins les intervencions barroques que es van realitzar a l'església gòtica i que van danyar greument, assegurà, la seua estructura. Nomenà, així mateix, el patrimoni artístic dispers que pertanyia a l'ex-convent, valuós sobretot gràcies a la figura del pintor fra Nicolau Borràs, monjo jerònim d'aquest monestir.
Tancava l'acte el biòleg Jesús Villaplana, qui va glossar els tresors naturals que envolten Sant Jeroni, amb la immensa pinada de pins blancs i pinyoners que, juntament amb el conjunt de carrasques centenàries, les més velles de tota la comarca de la Safor, conformen un dels més bells exponents de bosc mediterrani que hom pot admirar arreu del país. A més, com que es tracta d'uns terrenys descalcificats, apareixen alguns tipus de rareses botàniques poc habituals a la comarca. Recordà així mateix que l'article cinqué del Conveni Europeu del paisatge ens diu que aquest "és l'expressió de la diversitat del patrimoni natural i cultural del humans" a més de "fonament de la qualitat de vida de tots els ciutadans", segons es desprén de la Llei d'Ordenació i Protecció del paisatge de la Generalitat. Paisatge que, no obstant, s'ha vist degradat darrerament per tot un seguit d'actuacions desafortunades per manca d'una adequada ordenació del territori (autovia, polígon industrial de Ròtova, planta d'Ador...). Es mullà també envers el projecte urbanitzador i de camp de golf previst en terme d'Alfauir i, a l'efecte, va assegurar que el major impacte negatiu d'obres com aquestes és la seua irreversibilitat i disminució de qualitat del paisatge, del qual, com a expressió d'una cultura, la seua degradació sols pot explicar-se amb la pèrdua d'identitat cultural, al importar models foranis que ens són aliens.
Per donar fi a l'acte, l'historiador Jesús Alonso en va extraure tres conclusions bàsiques i indefugibles: urgeix la publicació del cronicó del pare Castillo. A més, Sant Jeroni deu esdevindre un gran centre cultural, amb continguts museístics comarcals i mediambientals, amb caràcter etnològic, històric, artístic... per a la qual cosa, finalment, és imprescindible la creació d'un gran patronat que puga viabilitzar els projectes.
El segon acte d'estes jornades estava previst per al diumenge 10 d'octubre al vetust cinema Cervantes de la localitat de Ròtova. Allí es van donar cita una florida representació de primeres espases al voltant d'una taula redona que va congregar nombrós públic fins omplir la sala. Després del visionat d'un magnífic documental realitzat per 'Cotalba produccions', s'entrà en matèria. Pau Rausell, economista de l'Àrea d'Investigació en Economia de la cultura de la Universitat de València, va començar afirmant que els béns patrimonials, en un món capitalista, construeixen el nostre univers simbòlic que redunda en aconseguir la nostra felicitat individual, per poder arribar a la col·lectiva, motiu últim fins i tot de l'economia; generen el nostre sentit de pertinença i per tant el nostre sentit d'identitat. D'ací es dedueix que S. Jeroni, com a bé patrimonial, atorga valor al territori i les actuacions urbanístiques previstes al seu entorn, malgrat la realitat de creació de riquesa a curt termini, devaluen el paisatge amb impactes negatius que resten possibilitat de creació de riquesa a més llarg plaç. Al voltant d'açò, va proposar la creació d'un gran ecomuseu, amb un plantejament pluridisciplinar, fórmula molt implantada a Europa i que requereix d'una negociació social molt ampla que determine quin ha de ser el mapa cultural del territori.
Per la seua part, el professor i especialista en turisme sostenible J. Vicent Mascarell convingué que el patrimoni és la síntesi simbòlica d'uns valors identitaris en què la gent es reconeix, cosa que actualment no ocorre amb Sant Jeroni. Afirmà que el monestir "no és més que la metàfora del que és el poble valencià, un poble vell i ruïnós, que no es reconeix pràcticament en res". Per contrarestar aquesta situació actual no veu més solució que l'aportada per Camarena, i proposà la seua compra per qui és el màxim representant dels valencians, la Generalitat, "perquè set-cents anys d'història no poden ser d'algú", i proposà que puguera convertir-lo en un gran centre cultural, amb temàtica referent al Segle d'Or valencià, que passà indefugiblement pel monestir. Al voltant del turisme, com a futurible font d'ingressos de la vall, va fer notar que ha d'existir un paisatge i un patrimoni, "coses que no tenen preu", sentencià.
Continuà Vicent Álvarez, advocat i membre del Consell Valencià de Cultura, organisme consultiu de la Generalitat que va elaborar un estudi al voltant de Sant Jeroni, on es certificava la gran importància monumental, artística, arquitectònica i paisatgística del cenobi, amb un acceptable nivell de conservació respecte altres monuments semblants, on calien actuacions encarades a estudiar la seua història, realitzar estudis arqueològics, visites externes amb l'objecte que el públic el conega i l'estime, més enllà de les obligades per llei en ser BIC (Bé d'Interés Cultural). Per viabilitzar-ho a la màxima brevetat possible, apuntà la fórmula de combinar els seus usos particulars amb altres públics, prou comuna a Europa. No obstant, l'informe recomanava a la Generalitat delimitar clarament l'entorn i els seus usos, i l'alertava de la problemàtica agressiva.
Arribat el torn de Ferran Mut, arquitecte i Director General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat Valenciana, a més d'autor d'un rigorós estudi de l'estat de conservació arquitectònica del monument, després de tindre un emocionat record cap a la figura de Josep Camarena, va defendre la idea que Sant Jeroni deu projectar-se més enllà de la pròpia Vall de Vernissa i no pot fugir de la connexió amb Marxuquera i, per tant, amb Gandia i per extensió amb la resta de la comarca. Assumint el seu paper de representant de l'administració, va assegurar que l'apertura i, per tant, el compliment per part de la Generalitat de la seua pròpia llei, s'havia retardat a causa d'obres d'acondicionament i de l'elaboració de tot un projecte audiovisual per garantir una visita acurada. A l'igual que la resta de ponents, emfatitzà a l'hora de recordar que, com a fita en la història saforenca, dinamitza, també turísticament, el territori que l'envolta i per tant s'ha de garantir la conservació de l'entorn, malgrat que això exigeix d'una decisió col·lectiva de les forces implicades per evitar el model turístic depredador costaner. A més, va remarcar la necessitat de dotar-lo d'un ús i d'intervindre per restaurar-lo.
Per últim, Rafael Soler, Dr. Arquitecte i director acadèmic del Màster de Conservació del Patrimoni de la Universitat de València, plantejà tres qüestions bàsiques: partint de la premissa que el patrimoni arquitectònic forma part del patrimoni cultural, afirmà que reviscolar-lo i donar-li nous usos per rescatar-lo socialment necessita d'un procés de recuperació cultural d'una ciutadania que no vol perdre la seua identitat.. Respecte això, es preguntava si "és possible deslligar Sant Jeroni del seu entorn físic, paisatge o territori cultural" a la manera d'un marc en l'arquitectura; a més negà la impossibilitat de recuperar el monestir en un territori transformat per un creixement descontrolat d'actuacions irreversibles per forces econòmiques que ens converteixen en noves perifèries. Recordà que, per evitar-ho, hi ha lleis preceptives a l'àmbit europeu. També incidí en el tema de l'autenticitat, que ha de presidir qualsevol intervenció en el monument que evite desvirtuar-lo, exigint que es deixe en mans d'experts disciplinars als quals cal respectar les seues competències. Per acabar, deixà clar que el gran repte de l'arquitectura és aconseguir que el monument simbolitze la voluntat col·lectiva.
Amb la conclusió, s'inaugurà un torn de rèpliques on Ferran Mut assegurà que la protecció de l'entorn BIC li semblava suficient i es mostrava convençut de la capacitat d'ordenació del territori dels municipis, cosa que va rebutjar Vicent Álvarez, qui adduïa que l'entorn BIC era conseqüència d'una situació 'de bloqueig' per part de l'Administració i s'havia demostrat totalment insuficient a dia d'avui. Per la seua part, Josep V. Mascarell sentenciava que "la voluntat política es medeix en els pressupostos".
També el públic va poder dir la seua. El més destacable fou que es va trobar a faltar la presència a la taula de les forces econòmiques així com dels ajuntaments implicats, a més de l'alerta feta cap a la pèrdua de la idiosincràsia tradicional dels pobles del Vernissa, de naturalesa agrícola. Per estes i altres qüestions, Joan Carles Faus, historiador i membre del Col·lectiu, que actuà de moderador de la taula, ens emplaçà a una segona edició d'estes jornades.
Els actes van tindre un brillant colofó al Restaurant L'Ocell de Ròtova on, durant el transcurs d'un dinar de cloenda, va tindre lloc un sentit homenatge cap al mestre Josep Camarena, i on es féu entrega d'una distinció a les seues emocionades filles. Prometem seguir fent soroll. El futur dirà si tot açò serà profitós.
M. Camarena
|
|
|
|
| |
Puntuació Promig: 5
vots: 1
|
|
|
