Diari Parlem - OPERACIONS DE COR A ALACANT I DEUTE HOSPITALARI A CASTELLÓ

OPERACIONS DE COR A ALACANT I DEUTE HOSPITALARI A CASTELLÓ

Publicada per Anònim el Diumenge, 24 octubre a les 20:59:46

L'espera per a operar-se de cor supera els 6 mesos a la demarcació d'Alacant. Els creditors es plantegen anar als tribunals per l´impagament de factures per part de l´Hospital Provincial de Castelló.

La majoria dels malalts coronaris de la demarcació d'Alacant als quals se´ls ofereix la possibilitat d'operar-se en l'Hospital La Fe de València -una vegada que la seua permanència en la llista d'espera ha superat els temps recomanats- declinen l'oferiment. Només un terç del mig centenar a què se li ha proposat operar-se fora d'Alacant ha accedit en el que va d'any.

En aquests casos en què els pacients decideixen esperar per considerar que el més lògic és que els atenguen en l'hospital més proper a la seua residència han de signar un document en què assumeixen les conseqüències que els puga ocasionar aquesta determinació. Els perjuís i inconvenients de tipus familiar, laboral i econòmic que provoca al malalt el seu trasllat a una altra ciutat obliga a molts a assumir els riscs que comporta allargar la demora. Quan un malalt de la demarcació d'Alacant decideix operara a València, la Conselleria de Sanitat no contempla cap tipus d'ajuda per a sufragar els gastos d'estada o dietes que aquesta situació ocasiona als familiars. Segons les estimacions de prevalència de patologies cardíaques, en la demarcació es registren al voltant d'un miler de pacients a l'any dels quals l'Hospital General només pot assumir uns quatre-cents. La resta, fins ara, eren enviats a centres de València. No obstant, el vertiginós augment de la demanda en aquesta especialitat i la consegüent allau de pacients propis estan provocant que hospitals com la Fe que venien sent receptors de pacients estiguen retallant l'accés de malalts procedents d'Alacant per a fer front a la llista d'espera pròpia, segons han confirmat diversos especialistes.

Els creditors es plantegen anar als tribunals per l´impagament de factures per part de l´Hospital Provincial de Castelló

El deute acumulat per l'antic Organisme Autònom Local Hospital Provincial de Castelló amb els proveïdors, que a finals de 2003 rondava era d'11,8 milions d'euros el converteixen en un dels centres més morosos de l'Estat, fet que ha mogut a la junta directiva de la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) a aconsellar els creditors que plantegen un recurs contenciós administratius contra el centre per a, si no és resolt el problema, seguir un procediment judicial. El deute de l'hospital és conseqüència de l'impagament de factures del 2001, 2002 i 2003, per la qual cosa el termini de pagament d'estes supera en alguns casos àmpliament els 620 dies.

L'hospital ara integrat en el Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, dependent de la Conselleria de Sanitat des de gener passat, va registrar problemes financers el 2001. El problema es va mantindre en el 2002 i 2003 el que va portar al grup de govern del PP en la corporació a reconéixer i assumir el deute d'11,8 milions (2.000 milions de pessetes) sense que haguera partida pressupostària per a fer front al compromís, com recordaven els informes d'Intervenció..D'eixos 11.8 milions, 6 corresponen a factures de 2002 reconegudes per la diputació, mentres que els 5,6 milions restants són de 2003. Els deutes de l'hospital castellonenc haurien de ser assumides, com va dir el president de la diputació, Carlos Fabra, per la Conselleria de Sanitat una vegada que es creara el Consorci Hospitalari, que es va produir a mitjan de gener passat, un mes després d'haver sigut firmat pels presidents del Consell i la diputació, Francisco Camps i Carlos Fabra, el conveni per a crear-ho. El 17 de maig passat el consell de govern del consorci, en una reunió a què va assistir el conseller de Sanitat, Vicente Rambla, aprovava, amb els vots en contra del Bloc i el PSPV, l'informe econòmic de la gestió de 2003. I es va assumir un romanent de Tresoreria per a gastos generals del centre, que, segons l'informe, tenia un saldo negatiu de dos milions d'euros.