|
El Col•lectiu Cigronet valora positivament que el PGOU de St. Joan de Moró, aprovat recentment, incloga El Mollet dins del Sòl d'Especial Protecció Forestal i de Montes i protegisca el Jaciment Arqueològic del seu cim. No obstant el Col•lectiu Cigronet alerta sobre la desprotecció que patix este espai natural davant de les pretensions de les empreses mineres i continua demandant que siga inclòs dins d'algunes de les figures de protecció de la Llei 11/94 d'Espais Naturals.
El Butlletí Oficial de la Província de Castelló de 14 d'agost del 2004 va publicar l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de St. Joan deMoró, per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló
Un fet a destacar des del punt de vista de la conservació dels valors naturals i culturals del Mollet és que el PGOU de St. Joan de Moró inclou el jaciment arqueològic que es troba en el cim d'esta muntanya, dins del Catàleg d'Espais protegits, i indica:
“3.- Jaciment MONTE MOLLET
Este jaciment adquirix la condició de Bé d'Interés Cultural, en funció al que establix la disposició Addicional Primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny de la Generalitat Valenciana sobre Patrimoni Cultural Valencià.
Tipus: poblat
Adscripció: Medieval
Cronologia: segles V a X dC.
Materials: ceràmics i cases
Disposarà d'un radi de protecció de 500 metres”
Si tenim en compte que el jaciment es troba en la cima del Mollet, un radi de protecció de 500 m. cobrix gran part de la muntanya.
D'altra banda, igual que va ocórrer amb el PGOU de Vilafamés (aprovat al març del 2003) al Mollet li han donat la categoria de Sòl no Urbanitzable de Protecció Forestal i de Montes, la qual cosa implicaria que no es podrien obrir mines en este espai, si es té en compte la condició del Director General de Gestió del Medi Natural:
Segons consta en el document d'aprovació del PGOU de St. Joan de Va habitar, en data 5 de desembre del 2003, el Director General de Gestió del Medi Natural emetia Declaració d'Impacte Ambiental favorable del projecte de PGOU, però establia uns condicionants d'obligat compliment, un d'ells, el núm.2, diu textualment:
“2.- Les activitats extractives que es troben irregulars en el terme municipal hauran d'efectuar els tràmits legals pertinents a fi de regularitzar la seua situació. En concret, l'explotació d'Arcitras núm. 2112 (la pedrera de la multinacional WBB) haurà d'ajustar els seus límits fins al barranc del Molí del Roig no augmentant-se l'activitat extractiva al sud del mateix. Així mateix, haurà de sol•licitar la corresponent llicència d'activitat municipal en l'àmbit no autoritzat fins al moment, no admetent-se ampliació de la mateixa fins a la regularització de la pedrera. En les Normes Subsidiàries s'haurà d'especificar que les activitats extractives no podran desenrotllar-se sobre sòls no urbanitzable d'especial protecció”
El PGOU de St. Joan de Moró establix una categoria de sòl que denomina ‘Zona d'Explotació Minera’. Esta tipologia de sòl només l'han concedit, en la Rambla, en el límit amb el terme municipal de l’L'Alcora, en el lloc en què actualment es desenrotllen treballs d'extracció d'àrids.
El sòl en què s'ubica la pedrera de la multinacional WBB, queda com a Sòl no Urbanitzable Comú, encara que d'ús miner, perquè la mina ja no es pot ampliar en el terme de St. Joan de Moró.
No obstant això, és prompte per a cantar victòria. Les empreses mineres van impugnar el PGOU de Vilafamés i van presentar recursos, per a intentar modificar la classificació de sòl que se li dóna al Mollet, i és fàcil que ocórrega el mateix amb el PGOU de St. Joan de Moró.
L'empresa Tierras Castellón, SA, té especial interés a explotar l'ombria d'esta muntanya i ha obert en ella fronts d'explotació que afecten de ple, en el terme de St. Joan de Va habitar, a un bosc clímax de carrasques i roures que seria necessari preservar.
Per si no fóra poc el polèmic Projecte de Pla d'Argiles que va presentar al maig del 2003 la Conselleria d'Indústria i Energia, i que és el document que hauria de servir de base per a una futura regulació de la mineria d'argila, concedix valor estratègic a l'argila i l'equipara a la de l'or i l'urani. No impedix, així, l'obertura de mines en sòls d'Especial Protecció, simplement indica que en estos casos, es podran obrir explotacions, però amb “prescripcions”.
A més, les empreses mineres s'agarren com a un clau cremant als suposats drets que els concedixen uns permisos d'explotació, que es van concedir en èpoques en què les lleis eren més permissives i no eren preceptius els Estudis d'Impacte Ambiental.
Resumint, que els PGOUs de Vilafamés i St. Joan de Moró, a falta de la resolució dels recursos interposats, classifiquen El Mollet com a Sòl d'Especial Protecció Forestal i de Montes és millor notícia que si estiguera directament classificat com a Zona Minera. Però les empreses mineres, disposen de capacitat econòmica i de contactes per a saltar-se la suposada protecció que atribuïx l'estar adscrit a una classificació de sòl d'este tipus.
Per tot això el Col•lectiu Cigronet seguirà lluitant per incloure El Mollet dins d'alguna de les figures de protecció de la Llei 11/94 d'Espais Naturals, que oferixen una major garantia legal per a conservar la singularitat botànica, paisatgística i arqueològica d'este emblemàtic paratge de la Plana Alta.
|
