|
Veu Pròpia, entitat cívica de nous i noves
valencianoparlants a favor del valencià, vol manifestar el seu rebuig a
l’actitud mantinguda per la conselleria de Benestar Social, que va denegar la
possibilitat d’adopció d’una xiqueta xinesa a una parella d’Agullent per tindre
"dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s’expressen en
valencià", segons cita el diari Levante (11-08-04). Veu Pròpia considera
inadmissible aquesta actitud, i vol mostrar el seu suport a la parella afectada.
El fet de denegar el certificat d’idoneïtat per a la tramitació
del procés d’adopció adduint com a únic argument el fet que els potencials pares
adoptius s’expressen habitualment en castellà és un acte contrari a l’esperit
que va impulsar la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Aquesta actitud és
inexplicable i injustificable, i només es pot atribuir a posicions excloents i
molt poc democràtiques. La qual cosa és particularment greu quan es produeix per
part de representants de l’Administració. Per tant, des de Veu Pròpia
demanem una rectificació pública dels màxims responsables de la conselleria de
Benestar Social, de forma que es compensen d’alguna manera la humiliació i el
maltractament patits per aquesta parella agullentina.
D’altra banda, el més irònic del cas és que la pròpia afectada,
J.I, és filla de pare i mare murcians, és a dir, que té el castellà com a
primera llengua i és, per tant, nova valencianoparlant. Des de Veu Pròpia
considerem que, a aquestes altures, la decisió d’adoptar el velencià com a
llengua habitual i voler transmetre-la a les noves generacions no hauria de
poder ser qüestionada, ja que és perfectament legítima. A més, pensem que aquest
és precisament el camí que pot portar a la plena integració d’aquells ciutadans
i ciutadanes provinents d’altres territoris de l’estat espanyol o d’altres
països del món. Fer del valencià la llengua comuna de tothom contribueix a la
igualtat i a la cohesió social. Especialment, a les comarques del país amb
predomini lingüístic valencià, com és el cas de la Vall d’Albaida.
Aquest desafortunat episodi posa de manifest que encara hi ha
persones que veuen fantasmes on no n’hi ha. Si el fet que una xiqueta amb els
ulls ametlats, valenciana d’adopció, parle el valencià perfectament és motiu de
suspicàcies en l’any 2004, més de vint anys després de l’aprovació de la Llei
d’Ús i Ensenyament del Valencià, és que encara hi ha fantasmes del passat als
caps d’alguns dels nostres representants a l’Administració pública.
|
