 |
Milers de persones es
preparen per a assistir a partir de hui a les jornades grans de les
festes d'Elx amb l'inici de les representacions del Misteri d''Elx. Ja
s''han venut quasi totes les entrades del dia 13 i segons zones, ja no
queden localitats de la nau per a cap de les representacions, un indici
de la gran expectació que anualment desperta esta joia del patrimoni
cultural valencià, declarada el 2001, Patrimoni Oral i Immaterial de la
Humanitat. |
Diversos representants institucionals tenen
previst gaudir d'estes representacions. Així el dia 13 està previst que
assistisquen el ministre d''Administracions Públiques, Jordi Sevilla, la secretària
de Cooperació Internacional, Leire Pajín, la subdelegada del Govern a Alacant,
Etelvina Andreu, el president del Consell Jurídic Consultiu, Vicente Garrido i
el secretari del Consell Valencià de Cultura (CVC), Jesús Huguet, segons van
informar responsables de la Festa.
També acudiran el diputat del PP per les comarques d''Alacant Federico Trillo,
el director general d''Obres Públiques de la Generalitat Valenciana, Victorià
Sánchez-Barcaiztegui, el delegat territorial del Govern valencià a Alacant,
José María Guerrero, el secretari general tècnic del Ministeri de la Vivenda,
Javier García, i els diputats socialistes a les Corts Valencianes Isabel
Escudero i Antonio Torres.
Es preveu l''assistència del rector en funcions de la Universitat d''Alacant,
Miguel Luis Cereceda, el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás,
i la rectora de la Universitat Nacional d''Educació a Distància (UNED),
Araceli Maciá, entre altres personalitats.
La representació completa del drama assumpcionista, que va ser declarat
Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat l''any 2001, es podrà admirar
dissabte, 14 d''agost, i diumenge, 15. Prèviament, entre demà i divendres es
duran a terme els assajos generals.
La Vespra se celebrarà dissabte. En esta primera part del drama la Mare de Déu
expressarà a les seues germanes el seu desig de morir per a poder estar una
altra vegada amb el seu fill. En eixe moment, l''àngel descendirà en la
"magrana" i li entregarà una palma blanca dient-li que els seus
desitjos es voran complits prompte. Maria li respondrà que abans de morir vol
vore per última vegada els apòstols, a la qual cosa l''àngel també accedirà.
En eixe moment, els deixebles de Jesús entraran a la basílica -a excepció de
Sant Tomàs- per a escoltar de boca de la Mare de Déu que morirà i que ha de
ser soterrada junt amb la palma. Els apòstols, abans agenollats, es posaran en
peu i canviaran el xiquet que representa la Mare de Déu per la imatge de la
Mare de Déu de l''Assumpció, i posaran fi d''esta manera a la Vespra.
Eixa mateixa nit se celebrarà la ''Roà'', festa en què es farà una processó
lliure que eixirà de la Basílica i recorrerà els llocs on abans es trobava la
muralla de la ciutat. La romeria tornarà novament al temple, on es vetlarà
tota la matinada el cos de la Mare de Déu. Paral·lelament, la localitat viurà
una nit de festa, en què hi haurà actuacions musicals, barraques populars i
una serenata a la Mare de Déu.
L''endemà, diumenge 15, se celebrarà la Festa, que començarà al matí amb la
processó d''enterrament de la Mare de Déu. En este acte, la imatge mariana
estarà acompanyada pels actors que intervenen en la representació -tots ells
aficionats. A partir de les sis de la vesprada, la Festa continuarà en la basílica.
En esta segona part de l''acte, apareixen els jueus, que intentaran apropiar-se
del cos de Maria. En acostar-se a ella, prodigiosament, un d''ells es quedarà
paralitzat, la qual cosa els farà convertir-se i seran batejats per Sant Pere.
Després, la Mare de Déu serà soterrada al voltant del ''cadafal'' i,
posteriorment, abaixarà l''araceli per a portar-la al cel.
Quan l''aparell es trobe a meitat del seu recorregut arribarà Sant Tomàs, que
cantarà tristament a la Mare de Déu que no ha pogut arribar a temps perquè es
trobava en les Indies. Quan acabe el cant, abaixarà la Trinitat i coronarà la
Mare de Déu. Este serà l''element clau de la representació, en què
s''escoltarà repicar de campanes i la ''coetà'', en què es llançarà una
pluja de xicotets papers daurats que cauran des del cel sobre la Trinitat,
l''araceli, la Mare de Déu i els cantors. El cant de Gloria posarà punt final
a la representació.
|