ACOMIADEN A UN HISTÒRIC PALMERER D'ELX
Publicada per Anònim
el Saturday, 07 August a les 04:23:05 |
|
|
|
L'Ajuntament d'Elx decreta el desallotjament del propietari del Hort del Motxo. El palmerero de 82 anys, Gaspar Jaen Soler, que ha cuidat l'hort durant els últims 60 anys presentarà un recurs a l'ordre el dilluns.
Ací podeu llegir també l'article publicat pel fill de l'acomiadat, un dels històrics de la cultura valenciana del franquisme i post-franquisme.
|
La Regidoria d'Urbanisme ha dictat un decret pel qual s'ordena el desallotjament de la finca al propietari del Hort del Motxo (situat al costat de l'hospital), Gaspar Jaén Soler en el termini màxim de 20 dies, com a resultat del projecte de reparcelació del sector I-15 que atribuïx aquesta propietat a l'Ajuntament elxà.
Segons sembla, la intenció de l'equip de govern municipal és situar a la casa del Hort del Motxo la seu de Protecció Civil, tasca que pretén escometre immediatament.El propietari de l'hort ha decidit presentar sengles escrits en l'Ajuntament dilluns que ve en el qual es recorre la decisió adoptada i es demana que es deixe sense efecte la mateixa i, d'altra banda, sol·licita que se li permeta seguir ocupant l'hort durant algun temps.
Gaspar Jaén Soler explica en l'escrit que presentarà en el registre municipal dilluns que ve que «va heretar del seu pare i ha vingut cuidant del seu hort en els últims seixanta anys», que l'ofici que va ocupar fins la seua jubilació va ser el de palmerer «com havia estat tradicional en la seua família i més concretament collidor de palmell blanc per al Diumenge de Rams, utilitzant les construccions de l'hort per a emmagatzemar, treballar i envasar el palmell blanc».
El propietari al·ludix en un dels seus escrits que s'ha acurat en la cura de l'hort que es troba en perfectes condicions, pel que no cap al·legar negligència ni negligència alguna en el manteniment del mateix. AL mateix temps, Gaspar Jaén Soler indica en el seu escrit que l'hort té un alt valor emotiu i sentimental i «desitja seguir cuidant l'hort sense que a la seua avançada edat haja de vore's expulsat del mateix per l'Ajuntament, la qual cosa seria un atropellament innecessari i injustificable».
En altre dels escrits, com recurs de reposició, el propietari manifesta la seua disconformitat amb el decret perquè considera que «de cap manera pot considerar-se conclòs el procés de reparcelació del sector I-15 al que s'al·ludix en el decret». El recurs assenyala que «la reparcelació de referència es troba sotmesa a diversos judicis per diverses parts interesades, plets que no han conclòs com per al qual subscriu haja d'abandonar la seua propietat i menys encara amb la premura (vint dies des de la seua notificació) plantejada en el decret. Els propietaris, a més, indiquen que l'Ajuntament li havia passat per al seu pagament la contribució del present exercici, el que segons el parer de la propietat reconeixia implícitament que la reparcelació no havia conclòs.
El pare d'un dels històrics de la cultura valenciana del franquisme i post-franquisme es desallotjat per l'Ajuntament d'Elx del seu palmeral. Ací teniu l'article on vos convida a compartir amb ell el dia de la festa (14 d'agost) en el que pot ser el darrers moments de l'encantadora vida d'eixe hort.
A la bona gent
GASPAR JAÉN I URBAN
El proppassat 27 de juliol, el Tinent-Alcalde d´Urbanisme d´Elx signà un decret pel qual commina mon pare, Gaspar Jaén Soler, a abandonar l´hort de Motxo. Mon pare (de vuitanta-dos anys, amb una malaltia cardíaca que feu que s´hagués de sotmetre fa tres anys a una delicada operació quirúrgica) heretà aquest hort de palmeres de son pare, Gaspar Jaén Blasco, i n´ha tingut cura al llarg dels últims seixanta anys. Des de fa uns anys -segons el Pla General d´Elx, que ho converteix tot en diners- aquest hort està subjecte a reparcel.lació urbanística i es preveu que passe a engrossir el patrimoni municipal. L´ofici de mon pare, fins que es va jubilar, fou el de palmerer, com havia estat tradicional en la nostra família des de temps immemorial. Més concretament, com deia la iaia Mercè, ha sigut tota la seua vida «colliter de palma blanca per al Diumenge de Rams», i utilitzava la casa i els edificis de l´hort per a emmagatzenar, treballar i envasar la palma blanca.L´hort de Motxo és una de les poques restes, potser l´última, que queden íntegres dels antics horts de palmeres d´Elx. Tots els altres que hi va haver poden mantenir encara més o menys palmeres però s´han convertit en xalets de rics, hotels, col.legis privats o públics, o, en el millor dels cassos, parquets o zones verdes municipals, però han perdut per complet el que tenien d´hort amb l´ambient agrari original. L´hort de Motxo es troba cuidat i en bon estat vegetatiu, ja que mon pare s´ha esmerat en tenir-ne cura, com ha estat tradicional entre els palmerers de l´Elx de sempre, per la qual cosa, l´Ajuntament no pot al.legar cap negligència en el manteniment per a procedir a l´expulsió. Qualsevol que s´hi aprope podrà comprovar que fa dues setmanes s´acabà d´escurar les sèquies (a mà, sense usar herbicida, per a no destruir la flora i la fauna) amb la finalitat de fer el reg d´agost. I també en juliol s´han llaurat els bancals, disposant-los per a l´escarmunda, que venim fent cada dos anys. Com es pot deduir, aquesta finca té per a nosaltres un alt valor emotiu i sentimental, un valor que no es té mai en compte en els lamentables processos urbanitzadors que, arreu el país, estan destruint el territori (i la gent que hi habita) ni en els decrets emanats de l´administració pública, com el que ara ens ocupa del tinent-alcalde d´Elx. ¿Quants disgustos i malalties no s´hauran originat per la cobdícia del capital que tot ho vol transformar en diners i que, amb això, ens administra mort? En l´hort de Motxo, l´hort dels meus pares i els meus avis (i també vostre, no parle aquí de propietats patrimonials), he escrit la major part de la meua obra literària i assagística (La Festa, Llibre de la Festa d´Elx, Guia de l´arquitectura i l´urbanisme de la ciutat d´Elx, Fragments, Cambra de Mapes, L´antic jardí d´Itaca, etc.) i una ciutat, per poc agraïda i sensible que siga, no hauria de permetre, i menys encara promoure, l´expulsió dels que han habitat i han tingut cura d´un lloc on s´han escrit coses com aquestes sobre la pròpia ciutat i que, per tant, forma ja part de la memòria col.lectiva material dels il.licitans i dels valencians. Clar que més d´un es deu haver sentit al.ludit amb els meus escrits. ¿Qui, que els conega, podrà evitar que paraules com ara «venjança» o «repressàlia» li vinguen al cap? ¿Qui podrà evitar pensar que aquest és el cost de l´exercici de la llibertat i de la parula que, des de que tinc ús de raó, he procurat observar, malgrat els problemes que açò comporta? ¿Qui pot creure que aquesta barrabasada municipal, sense raó i plena de defectes formals, que s´afegeix a tantes d´altres, no té res a veure amb la denúncia de la destrucció d´Elx que, de tant en tant, faig pública? Penseu-ne una mica. Ningú no havia sentit mai dir que l´Ajuntament tingués el propòsit d´instal.lar cap organisme oficial en l´hort de Motxo. Des d´aquest Ajuntament (una altra cosa eren el de Ramón Pastor i el de Manuel Rodríguez i, fins i tot, el de Vicente Quiles), ningú no s´ha dirigit mai a nosaltres per a parlar de l´hort ni ens han enviat mai, fins ara, cap escrit, excepte el puntual avís de la contribució, que hem seguit pagant. Ells tenen el seu estil i, qui els coneix de prop, bé que ho sap. I sap també que són mestres en «l´obscura ignorància, l´afalac sorneguer, la farsa i el punyal», com vaig dir en el meu llibre Pòntiques. No ens furten la princesa per fer-la feliç i donar-li plaer i descendència, ni per a fer-la Dama de Protecció Civil, sinó per a esclafar-la sota una màquina d´asfalt bullent. Ara, des de l´insaciable Ajuntament d´Elx, aniran desfent l´hort (i, amb ell, desfent-nos una mica també a nosaltres. Saben disparar al cor, els maleïts, i matar dos ocells d´un tret). Però, mentrestant, enguany, de bell nou, com un acte més de llibertat i de resistència enfront de la mort que ens administren, respirarem per les ferides mentre ens quede un alè de vida. I la nit de la roà, la nit del 14 d´agost, mentre humilment vetllem la Mare de Déu en la grandiosa i antiga església de Santa Maria de l´Assumpció d´Elx, a l´hort de Motxo, tornarem a llegir els sonets de La Festa tots els que vullgau venir-hi. Tota la bona gent està covidada a l´acte.
Enviat per Anònim |
|
|
|
| |
Puntuació Promig: 5 vots: 2
|
|
|