Diari Parlem - LA XINA I EL TEIXIT PRODUCTIU VALENCIA

LA XINA I EL TEIXIT PRODUCTIU VALENCIA

Publicada per melero el Dilluns, 20 setembre a les 12:21:36

El següent article va estar publicat pel diari parlem fa uns mesos. Donada l'actualitat que pren després dels aldarulls d'Elx considerem interessant tornar a publicar-lo per aportar un poc de llum al tema de les relacions econòmiques entre la Xina i el País Valencià.

De tots és sabut que els sectors productius tradicionals del País Valencià estan travessant una crisi profunda. La depreciació del dòlar, el trasllat de centres productius a altres o països on la ma d’obra és més barata, el que eufemísticament es coneix com manca de competitivitat, el retard tecnològic i organitzatiu, i un incorrecte dimensionament de les empreses són alguns dels factors que estan provocant aquesta crisi, que sens dubte, canviarà el mapa productiu valencià a mig termini.

Malgrat què els problemes econòmics, en la majoria dels casos, responen a situacions ben complexes, el nostre govern i organitzacions empresarials han optat per fer un diagnòstic simplista de la situació considerant només alguns dels factors esmentats com a responsables de l’actual cojuntura. En particular s’ha volgut culpar de la crisi a la competència en preus dels productors xinesos, donat l’avantatge competitiu d’una mà d’obra barata, desprotegida legalment i inesgotable, a més de coiunturalment, a la apreciació del Euro front a la moneda americana. No han faltat responsables polítics i empresarials animant als empresaris valencians a invertir a la Xina, traslladant allí el centre productiu, o simplement associant-se amb algun productor xinès. Fins i tot entitats financeres com Bancaixa han firmat acords de col·laboració amb entitats xineses per facilitar, i donar seguretat, a la transferència de capitals des del nostre país cap al país asiàtic.

Tant el diagnòstic com la solució proposades per els nostres responsable públics i empresarials peca d’una parcialitat i simplisme preocupant. El diagnòstic està, una vegada més, basat en una aposta per fer competir a la indústria valenciana mitjançà els preus, el clàssic produir barat per vendre barat. Aquesta aposta porta la llavor del desastre i del endarreriment crònic del benestar dels valencians. Encabotar-se en seguir competint en preus amb països asiàtics és simplement ciència ficció. La nostra realitat és Europea, cap a on tendirà la convergència de la nostra economia pel simple fet de compartir moneda, reglamentacions i regulacions en productes i condicions de treball, i per proximitat dels mercats. Aquest context obliga a repensar l’estratègia empresarial cap a la diferenciació, el redimensionament de empreses, la qualitat i la creació de marca, i l’investiment decidit en investigació i desenvolupament. Un exemple que ens ha de servir és la reorganització del teixit productiu Italià dels 80 i 90 amb la creació de grans empreses que naixen de empreses familiars, la clara aposta per competir via qualitat creant marques que a tost ens són ,a hores d’ara, més que conegudes. En el nostre context una de les empreses que més ha treballat en aquest sentit és la marca de calçats mallorquina Camper, i a la vista estan els resultats.

Respecte la aposta de traslladar el capital a Xina veiem algunes de les conseqüències que s’en poden derivar. La moneda xinesa està efectivament lligada artificialment als moviments del dòlar per decisió de les autoritats xineses, per la qual cosa ha experimentat una devaluació del 40% respecte al Euro en els últims mesos. Donat que l’economia xinesa porta creixent a alts ritmes en els últims anys. l’estímul d’una devaluació canviaria els pot portar a una crisi com la que van viure altres països asiàtics en 1997. En aquell període, els tigres asiàtics tenien creixements del output industrial de les exportacions i de la massa monetària, a més de alts creixements anuals del producte interior brut. Justament la mateixa situació en la que es troba actualment l’economia xinesa. Tots els indicadors mostren que aquesta economia s’està sobre escalfant, i que tard o prompte haurà de frenar donada l’existència limitada de capitals per finançar una expansió del gènere.

Xina té un sistema bancari tant corrupte i manipulat pel govern, que fa parèixer als bancs del Japó els pilars de la virtut. La principal finalitat dels bancs xinesos es finançar negocis amb grans pèrdues que pertanyen a jerarques de la política i empresaris que són al mateix temps accionistes dels bancs que els presten els diners. Aquesta debilitat crònica del sistema financer xinès és el que ha portat al govern a obrir les portes al capital estranger, de fet l’única manera que l’economia xinesa té a hores d’ara de finançar una expansió econòmica com la que es pretén.. El problema radica en què per a les empreses xineses el dividend, el benefici i el retorn del capital no són les màximes prioritats. Allí les empreses busquen incrementar la quota de mercat, per desbancar a altres competidors nacionals i internacionals, la influència política i la creació de riquesa de famílies que pertanyen al establiment social i polític. Les mateixes autoritats xineses reconeixen, en les ja de per si manipulades estadístiques, que la majoria de les empreses produeixen pèrdues, el que no evita que els bancs continuen oferint-los crèdits en condicions molt favorables.

Si en aquesta situació de devaluació artificial, que ha fet perdre ja a l’inversor estranger un 40% de la inversió en l’últim any, i la manca de retorn del capital invertit, per la corrupció crònica amb la que es gestionen les empreses, el fluxe de capital estranger es frena, els bancs tindran que fer front als crèdits fraudulents que han estat fent durant els últims anys, el que provocarà el col·lapso del sistema financer just i com va passar al Japó. Les condicions per a què aquesta situació es produixca són les idònies, un sistema legal immadur, que no protegeix a l’inversor, sobre capacitat productiva i un sistema bancari crònicament dèbil i corrupte. Que aquest article sevixca com avís a aquells que volen vendre duros a quatre pessetes i sobretot per replantejar-se quin sistema productiu volem per al nostre país.

Josep Melero