|
Una convocatòria anònima feta dies enrrere mitjançant cartells instal·lats per la zona, i que convidava a "bolcar i cremar contenidors de sabata asiàtica que entra en la nostra ciutat", va causar anit greus incidents en el polígon el Carrús d’Elx (Baix Vinalopó). Els altercats se salden amb la detenció de 9 persones, 4 d'elles menors d'edat.
La manifestació que va reunir a unes 500 persones, segons informà la Policia Nacional, i que es podria definir com interclasista ja que va reunir a empresaris, distribuidors, magatzenistes i treballadors del calçat, protestava contra la presència de importadors i empresaris xinesos perquè, segons els manifestants, suposen una competència deslleial per al sector, ja que, sostenen, venen els seus productes sense control per part de l’administració, i a preus amb els quals no es pot competir.
Els manifestants van llançar pedres contra magatzems propietat de ciutadans xinesos i els van insultar, al mateix temps que van cremar dos contenidors. El foc d'un d'els contenidors va acabar cremant una fàbrica del lloc i es va estendre a un altra el que va obligar a desplaçar a la zona a diverses dotacions de Bombers. Així mateix, els participants van proferir crits i insults de caràcter xenòfob, com «xinesos fora», «xinesos de merda» i «aneu-se’n al vostre país».
Diego Maciá, alcalde d'Elx, es va traslladar anit al polígon on va declarar que "ni els treballadors ni els empresaris són partidaris d'actituds violentes". Posteriorment es va reunir amb els portaveus dels distints grups polítics municipals. S'espera que hui convoque una roda de premsa per a informar sobre el succeït.
Notícia enviada per Melero
Esclata la crisi industrial a Elx en forma d'avalots
L'esquerra institucional, els mitjans de comunicació oficials i els sindicats majoritaris condemnen els atacs a empreses xineses, però eviten entrar en les causes i el significat profund del que està passant
L'AVANÇ - ELX
«Açò ha de rebentar per algun lloc». Així de taxatiu es mostrava Guillermo, un veterà treballador del calçat, mentre contemplava com alguns dels centenars de treballadors concentrats ahir en el centre del polígon industrial de Carrús, el cor industrial d'Elx, tiraven pedres a les portes i finestres d'un magatzem propietat d'una firma asiàtica dedicada a la importació de calçat. Uns minuts abans, unes 200 persones llançaven crits ací i allà contra el Govern, l'Ajuntament i la importació de calcer xinés en la rotonda que distribueix tot el trànsit del polígon: «Ministres, cabrons, poseu solucions», «On està l'alcalde? L'alcalde, on està?» eren algunes de les consignes corejades pels assistents. Una pancarta deia «Com sobreviurem? Amb els xinesos no es pot competir». Però els ànims van començar a tesar-se a mesura que els manifestants albiraven treballadors o empresaris xinesos que passaven per les proximitats i als quals no van dubtar a increpar amb la major duresa.
A partir d'ací, van deixar de sentir-se els comentaris del tipus «Havien d'estar ací l'alcalde i els sindicats» i es va plegar la pancarta que deia «Fora l'alcalde [Diego Maciá, PSPV-PSOE] i Pascual Pascual [Secretari Comarcal de CCOO]», per a concentrar-se amb furor en els «Xinesos de merda» i el seu calcer Després de dirigir-se a la nau propera que es va convertir en blanc de pedrades i fúries, els treballadors es van retirar al punt de partida, i després d'això algú va albirar un tràiler carregat de mercaderia asiàtica. Cap allí es van encaminar els ja molts centenars de manifestants.
Mentrestant, Ezequiel, un veterà treballador de la sabata a l'atur des del dilluns, ens explicava que «no es pot competir amb els xinesos, i això ho estem pagant els treballadors. Estem fins als collons». No obstant, aquest treballador, assaonat en la gran vaga del calcer i el Moviment Assembleari de 1977, anava més enllà en les seues conclusions que algun dels seus companys que ostentava una bandera monàrquica: «No es pot tolerar que el calcer de fora vinga a acabar amb els nostres llocs de treball; cal posar-hi aranzels», assenyalava Ezequiel, afirmant també que «Hi ha qui està obtenint beneficis a costa de la misèria de la gent, a Romania, Xina, etc.», referint-se als empresaris que es dediquen a traslladar la producció a aqueixos països. «Els diners del calcer estan a Guardamar, Santa Pola, Arenals... En la construcció: allà és on van els beneficis del calcer». Ezequiel afirmava que «aquesta és una manifestació pacífica, perquè el Govern, el responsable d'aquesta situació, hi pose remei». Guillermo recordava que «aquesta ciutat l'hem construïda els treballadors», mentre es deixava traslluir en les seues paraules la possible influència que les mobilitzacions d'Izar han tingut en la pèrdua de la por per part dels treballadors il·licitans del calcer quan feia referències a què «el mateix està passant amb els vaixells i la competència de Corea». Jesús, propietari d'un taller per al qual treballen unes quaranta persones, recalcava la importància econòmica que té el calcer per al País Valencià i el fet que ell, com a empresari, ha de «complir unes normes laborals i de seguretat que ningú exigeix als que fabriquen sabata a l'Àsia». «Jo no vull ser obrer de la construcció ni forner», sentenciava Ezequiel.
A aqueixes altures, entre 1500 i 2000 ciutadans s'agrupaven al voltant d'un tràiler replet de calcer asiàtic que estava sent buidat per alguns joves treballadors davant del goig de la majoria. Només la intervenció policial va fer que el camió poguera eixir del polígon, no sense abans haver deixat al darrere tres fogueres ben grans. Els nervis es van tesar encara més quan la policia va detindre nou persones, la meitat menors, davant de la qual cosa diversos treballadors van començar a cridar «assassins» als policies i a sacsar els cotxes. Els agents (una mitja dotzena de nacionals van procurar no destacar massa durant la major part del temps, fins que van arribar alguns reforços d'Alacant) van arribar a disparar a l'aire amb les escopetes de pilotes de goma per a, segons la premsa, obrir pas als tres vehicles de bombers que es desplaçaren a la zona.
A mitjanit, encara la policia tenia tancats els accessos al polígon, mentre una espessa fumarada cobria el barri de Carrús. Segons sembla, estan investigant la responsabilitat de la convocatòria d'aquesta mobilització, estesa a través d'uns fulls en què es cridava a bolcar i cremar contenidors. El divendres, tant el PSPV-PSOE com EU, CCOO, UGT i les associacions d'empresaris van condemnar «sense pal·liatius» aquests fets, condemnant-los per xenòfobs. La portaveu d'Esquerra Unida arribava a veure-hi al darrere una intervenció de «ultradreta», mentre UGT declarava que «continuarà treballant de forma pacífica pels drets dels treballadors».
Encara que tant EU com CCOO es van referir al fet que els manifestants s'oblidaren en els seus crits de les empreses espanyoles que munten fàbriques en l'exterior, només el Moviment per a la Unitat del Poble (MUP) i la Plataforma d'Aparadores i Treballadors Precaris han cridat l'atenció sobre les causes profundes d'aquests fets, referint-se a la total falta d'independència de l'Estat espanyol per dissenyar una política industrial pròpia, sotmetent-se als dictats de l'OMC i la UE; a la necessitat articular una mobilització àmplia per la salvació del teixit industrial il·licità sense oblidar la defensa dels drets dels treballadors i el rebuig als acomiadaments; als empresaris responsables de la deslocalització industrial; i al veritable significat de la bandera de la Dictadura i de la seua Monarquia hereva, en contraposició amb «la nostra quatribarrada» i «la bandera tricolor republicana, per ser l'ensenya legítima dels pobles de l'Estat espanyol i el símbol del progrés, la llibertat, la democràcia i la independència respecte als interessos econòmics d'altres països, siguen Xina, EUA, França, Alemanya o qui siga. Respectem i comprenem, però no ens confonem ni volem que açò derive en una mobilització patriotera que, al cap i a la fi, acabaria beneficiant només als que estan emportant-se les fàbriques amb total impunitat». En el MUP no comparteixen els punts de vista «superficials» de l'esquerra institucional i interpreten la unió de treballadors i xicotets empresaris com la mostra que «en aquesta lluita concreta, en la defensa del nostre teixit industrial i de la nostra ocupació, els treballadors i els xicotets empresaris, les classes populars, tenim els mateixos interessos, encara que no siga així en l'interior de la fàbrica. La qüestió és si donem l'esquena als treballadors perquè els empresaris insistisquen en la via racista, o si ens esforcem per entendre el que hi ha al darrere perquè allò que ocorregué ahir servisca per fer avançar la lluita de tots els treballadors», manifestava un portaveu a Ràdio Klara. En aquesta línia, la Plataforma d'Aparadores cridava en el seu comunicat a «participar en aquesta plataforma als ciutadans i treballadors pertanyents a altres sectors socials i professionals, ja que la supervivència de la nostra indústria interessa a tota la ciutat d'Elx».
Nota: Com a complement de la notícia que ens ha enviat el nostre redactor, Melero, afegim la crònica que n'ha escrit el diari L'AVANÇ (actualitzat a les 17 hores) |
