|
|
Divendres, 150 tècnics lingüístics van participar en la reunió convocada per
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en què l'ens normatiu va lliurar
documentació relativa a la faena realitzada fins ara per l´ens normatiu. Si voleu saber-ne més, també sobre la polèmica al voltant del nom de la llengua, així com la nota de premsa emesa per l'AVL, cliqueu Ampliar Notícia.
|
Jordi Colomina, entrevistat per www.valencianisme.com a l'octubre del Octubre de 2003 i president de la secció de Lexicografía de l'Acadèmia, va utilitzar el terme "valencià-català" a l'hora de referir-se a la llengua. És la primera vegada que s'utilitza esta denominació en un document oficial.
Colomina, catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, ha dirigit l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana, 1994). És autor de llibres com ara L'alacantí: un estudi sobre la variació lingüística (Alacant, 1985); El valencià de la Marina Baixa (València, 1991); Els valencians i la llengua normativa (Alacant, 1995); i Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica (Alacant, 1999).
El president de la Secció de Lexicografia va lamentar que a partir dels anys 50 s´oblidara la tasca lexicogràfica valenciana dels segles XVIII i XIX, per "dialectal i castellanitzant", i s'optara per la solució més fàcil de copiar els vocabularis i els diccionaris confeccionats a Catalunya. A més d´este rebuig injust, es va adoptar, especialment en els anys setanta, un model de llengua en alguns aspectes força allunyada de la realitat viva dels parlars valencians.
Els diccionaris -ortogràfic i normatiu- que prepara l'Acadèmia pretén
recuperar la tradició lexicogràfica valenciana, trencada en el segle XX,
sense divergir amb la resta de varietats del valencià-català.
Colomina va expliar que el Diccionari Ortogràfic, ja enllestit, acceptarà
formes rebutjades fins ara, com els mots en -iste (socialiste), en -iment (coneiximent) i bona part de les variants en -ea (bellea) i va elogiar el Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), font de paraules injústament oblidades per altres compedis, malgrat que va condemnar l'ús de l'ortografia secessionista en què està redactat l'esmentat diccionari.
La presidenta de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, va precisar que la
denominació "valencià-català" s'utilitzaria a l'Estat i fora de les seues
fronteres.
La denominació utilitzada per la la presidenta de l´ens normatiu coincideix amb la proposta del manifest redactat per Abelard Saragossà i promogut per www.valencianisme.com, en què es propugnava un acord onomàstic entre el País Valencià i Catalunya. Entre els seus signats es troba Joan Solà, el nostre filòleg més important en l´actualitat i que publica cada dijous un article
en el diari Avui. Solà a més, ha estat director de la Gramàtica del Català Contemporani.
Notícia enviada per Enric Gil
L’AVL oferix col·laboració als tècnics lingüístics per a potenciar l’ús social del valencià
València, 11 de juny
La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, ha dit hui a l’inici de la Trobada de Tècnics Lingüístics, que s’ha celebrat en el Monestir de Sant Miquel del Reis, que "si volem que les decisions en matèria de política lingüística siguen efectives han de tindre el consens de la societat i la col·laboració dels tècnics, com a punt d’enllaç entre les institucions i els ciutadans".
L’acte inaugural de la Trobada, a la qual s’han inscrit prop de cent-quintanta tècnics de l’Administració autonòmica, de l’Administració local i de la Universitat, ha comptat amb la presència del secretari sutonòmic de Cultura i Política Lingüística, David Serra, que en la seua intervenció també ha destacat la importància dels tècnics lingüístics com a dinamitzadors de l’ús i foment del valencià.
La trobada pretén donar a conéixer l’activitat de la institució i els criteris d’actuació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua des de la seua creació en projectes com ara el Diccionari ortogràfic valencià i el Diccionari normatiu valencià, la Gramàtica i els treballs de les seccions d’Onomàstica, Documentació, Publicacions, Assessorament i Foment de l’Ús del Valencià.
En eixe sentit, l’acadèmic Jordi Colomina, president de la Secció de Lexicografia, que ha exposat els criteris d’elaboració del Diccionari ortogràfic i del Diccionari normatiu, ha dit que "els criteris són la priorització i recuperació de les variants valencianes vives, genuïnes, ben documentades en els escriptors clàssics i avalades per l’etimologia i la tradició literària i lexicogràfica".
Honorat Ros, president de la Secció de Foment i promotor de l’encontre, ha destacat l’alta participació dels tècnics en esta primera trobada i la voluntat de consens per a aconseguir entre tots un verdader foment del valencià. Ros també s’ha referit a la importància d’aprofundir en una xàrcia de dinamitzadors socials que difonga els plans generals d’actuació de les institucions per arribar a tots els racons de la societat valenciana.
Finalment, l’Acadèmia s’ha compromés a col·laborar estretament amb els tècnics en totes aquelles qüestions que són comunes amb el propòsit de fer del valencià una llengua estimada, respectada i utilitzada pels ciutadans de la nostra Comunitat, mentres que els tècnics, que han valorat com de forma positiva la trobada, han demanat una dignificació dels llocs de treball, una major coordinació amb l’AVL i que la trobada celebrada hui es torne a repetir en el futur.
Nota de premsa de l'AVL |
