LA UNITAT DE BIOLOGIA MARINA DE LA UA INVESTIGA L'IMPACTE DE LES DESSALADORES Publicada per kondore el Dijous, 10 juny a les 16:28:11 Les prades de Posidònia Oceànica de les nostres costes podran vore's afectades per la construcció de dessaladores en el litoral, ja que és una planta molt sensible a l'alta salinitat, segons han expressat diversos investigadors de la Universitat d'Alacant. La Unitat de Biologia Marina de la Universitat d'Alacant està portant a terme, des de fa uns anys, una investigació sobre els impactes ambientals que poden produir la dessalació d'aigua de mar mitjançant osmosi inversa. L'estudi va començar arran de la construcció de grans desaladores en la Mediterrània, tema en el punt de mira de molts afectats per esta problemàtica tan discutida actualment. S'ha estudiat que sobre el medi marí, l'impacte ve donat per l'abocament d'aigua de mar concentrada, que conté una quantitat de sal superior a la de l'aigua de mar normal. Este factor afecta en una mesura o altra als distints organismes, depenent de la seua tolerància i capacitat d'adaptació als canvis. Aquells organismes marins que no són molt resistents com les prades de Posidònia Oceànica, que a més es troba en perill d'extinció, són algunes de les més afectades per l'àmplia distribució en les zones en les quals s'estan construint les dessaladores mediterrànies. La Posidònia, exactament, és molt sensible als augments de salinitat i perquè els residus d'una desssaladora no afectaren a les prades de Posidònia hauria d'arribar fins elles de forma molt diluïda. Com comenta el biòleg José Luis Sánchez Lizaso, encarregat de l'estudi des de la Unitat d'Investigació de Biologia Marina, una solució serà contemplar l'opció de seleccionar els punts d'abocament allunyats de Posidònia. A més el professor, que considera la planta dessaladora de Xàbia com a un bon exemple de funcionament creu que pot ser una bona referència. L'abocament d'esta planta, que al principi estava projectat per a situar-lo en la desembocadura del riu Gorgos, va ser traslladat finalment i seguint l'assessorament de la Unitat de Biologia Marina, fins el Canal de la Fontana, perquè enfront d'ell no hi ha Posidònia. "D'esta forma les conseqüències de l'abocament han estat eliminar l'anoxia en el Canal de Fontana, i per tant els problemes de pudents olors, mentre que la zona d'influència de l'abocament és molt xicoteta i no afecta a la prada de Posidònia", concloïa José Luis Sánchez Lizaso. La Universitat d'Alacant és l'única universitat pública de l'arc mediterrani que impartix els estudis de Ciències de Mar, des d'on neix la Unitat de Biologia Marina. Esta té precisament com a projecte més pròxim en el camp de la docència, aconseguir que es puga cursar el primer cicle a més del segon. La unitat que no ha deixat de créixer i evolucionar, ha vist com passaven de tindre tan sol un investigador, el professor Alfonso A. Ramos Espla, a quatre col·laboradors més que treballen contínuament amb ell com cap i amb l'ajuda permanent de huit becaris. Els professors integrants de la unitat són José Luis Sánchez Lizaso, Just T. Bayle Sempere, Pablo Sánchez Jerez i Francisca Jiménez Casalduero. ASSESSORIA EN TEMES MARINS A més d'este projecte, la Unitat d'Investigació manté treballs de col·laboració amb administracions públiques (estatal, autonòmica, local), Cofradies de Pescadors i empreses privades en temes relacionats amb l'ambient marí. Per a tots ells realitzen treballs d'assessorament i desenrotllen investigacions sobre impactes causats per abocaments al mar i temes que a estes empreses els siguen de fort interès. A dia de hui es plantegen treballs futurs com ho és el projecte conjunt que portarà a terme la Unitat amb l'Ajuntament de Santa Pola. Es tracta de la creació de CIMAR, un nou centre d'investigació amb faceta de divulgació sobre àmbit marí. Esta idea que es transformaria en una espècie d'"Aula de la Naturalesa" dedicada exclusivament al mar, obriria noves vies d'investigació servint de suport a la Universitat d'Alacant i en general a la societat, ja que s'impartirien xarrades amb un monitor especialitzat a col·legis i instituts de secundària. D'altra banda, els seus integrants ens han destacat els treballs que estan realitzant en la conservació de la reserva marítima de Tabarca, o línies d'investigació particulars com la que s'està efectuant sobre alguns dels invertebrats que viuen en l'Antàrtica, a Islàndia, en les Illes Canàries i en la Mediterrània, o la investigació sobre l'impacte ambiental de les gàbies flotants. En este últim treballen Just T. Bayle i Pablo Sánchez, que estudien les variants que poden produir-se en relació amb els peixos salvatges que viuen al voltant d'estes gàbies i que s'alimenten del menjar que els peixos que coexistixen en les mateixes rebutgen, que resultats es deriven d'este succés i de la defecació com a conseqüència causa-efecte d'esta situació. Algunes d'estes gàbies es troben situades prop d'Alacant, més concretament en les costes d'Altea, Vila-Joiosa o el Campello. br> LA MAR ÉS LA GRAN DESCONEGUDA Com veiem i en l'actualitat la Unitat desenrotlla nombroses activitats paral·leles ja no sol a nivell nacional sinó internacional, cobrint un terreny molt ampli que abasten tot l'àmbit marí que per a la societat és tan inexplorat. Com deia Alfonso Ángel Ramos "a tot el món li agrada la mar, i no obstant això és la gran desconeguda". D'esta forma ara per ara, la Unitat està centrada en la conservació d'àrees protegides a Tunis, Israel i Xipre, en un projecte comú amb distints països europeus, com França amb qui manté estretes relacions. La cooperació, per tant, i el suport entre distintes universitats estrangeres sol ser el denominador comú per a totes elles, com ho és per a la Universitat d'Alacant des de la seua Unitat de Biologia Marina, que a més rep subvencions europees. La Unitat va nàixer amb motiu de la proposta de crear tot un seguit d'unitats d'investigació en la Universitat d'Alacant i depenent de la mateixa, el 15 de Juliol de 1998. S'aprovarà dintre del Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals la Unitat d'Investigació de Biologia Marina, que duia treballant com a grup d'investigació independent des de 1989. La Unitat de Biologia Marina centra els seus objectius d'actuació en la investigació bàsica i l'aplicada en el mitjà marí, més concretament en les comunitats bentòniques, en l'oceanografia biològica i en l'ordenació de recursos vius. I és en estos camps on moltes de les ocasions no s'obté una resposta ràpida, i eficaç als plantejaments amb els quals conclouen, per part d'institucions que compartixen interessos ben distints. I encara que es tracte d'una tasca en equip que no té l'oportunitat de ser divulgada com unes altres potser de menor rang, el treball i els avanços portats a terme des d'esta Unitat d'investigació podrien ser considerats d'alt valor científic i social. Informació treta de la Universitat d'Alacant

· Més Sobre Medi Ambient · Noticies de kondore notícia més llegida sobre Medi Ambient: L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA DESPROTEGIX MÉS HORTA Puntuació Promig: 5 vots: 1 Valora com d'interessant et resulta este article:    Versió per a Imprimir    Enviar a un Amic

_ASSOTOPIC

"Login" | Entrar/Crear Compte | 0 Comentaris Els comentaris són propietat dels qui els van enviar. No en som responsables del su contingut.