LA UV LA PRIMERA D'ESPANYA EN DISPOSAR D'UNA ANTENA DE RÀDIOASTRONOMIA
|
Publicada per kondore
el Dimecres, 26 maig a les 02:07:25 |
|
|
|
|
|
El rector Francisco Tomás, el director del Departament d’Astronomia i Astrofísica, José María Ibáñez, i el professor José Carlos Guirado, membre del grup de Ràdioastronomia de la Universitat, han presentat aquest matí una nova antena parabòlica de 3 metres de diàmetre, que servirà per explorar el cel a través de les ones de ràdio.
|
Es tracta d’un telescopi sensible a les ones de ràdio procedents dels objectes celestes tant de la Via Làctia com d’altres gal·làxies, nebuloses, estreles supernoves, planetes, quàsars, etc. L’antena, que es dedicarà tant a la investigació com a les pràctiques d’astronomia d’alumnes de les llicenciatures de Física, Matemàtiques i Periodisme, pot funcionar a qualsevol hora del dia i amb qualsevol situació meteorològica, ja que les ones de ràdio es transmeten lliurement per l’atmòfera sense patir variacions.
Amb aquest nou equipament, que se suma al telescopi òptic de l’Aula d’Astronomia, la Universitat de València esdevé la primera en oferir als estudiants equipament astronòmic multifreqüència.
L’antena de Ràdioastronomia disposa de dos eixos de moviment que li permeten fer el seguiment de qualsevol astre. El receptor sintonitza una freqüència de 1.400 MHz, corresponents a una longitud d’ona de 21 cm. Aquesta freqüència és òptima per analitzar l’estructura espiral del sistema solar.
El rector ha remarcat la importància que la Universitat dóna al component observacional com a aspecte didàctic i de formació pràctica en Astronomia. De fet, l’antena ha estat adquirida amb el fons propis de la Universitat destinats a laboratoris docents.
D’entre els diferents projectes que esperaven l’arribada d’aquest valuós instrument per a la pràctica acadèmica, José Carlos Guirado n’ha destacat dos. D’una banda, “està previst estudiar l’estructuctura de la Via Làctia, determinar la seua corba de rotació i, amb això, l’existència de matèria obscura a la gal·làxia”, ha dit. “L’observació mitjançant ones de ràdio és molt diferent de l’observació òptica, cosa que, a més, a més, ens permetrà fer-ne comparacions amb els resultats”. L’antena, pel seu receptor de 21 cm, permetrà col·laborar de manera activa amb el projecte SETI (Search for Estra Terrestrial Intelligence), que s’ocupa de cercar senyals intel·ligents fora de la Terra. Aquest és el segon projecte que ha destacat Guirado d’entre els previstos. “Les possibilitats d’éxit són baixes”, ha assenyalat, “però allò més important és que els estudiants puguen conéixer i aprendre a utilitzar les tècniques apropiades per a aquesta finalitat”. L’antena servirà també per estudiar l’emissió en ràdio del Sol, els remanents de supernoves, l’emissió de gas calent ionitzat o el mateix centre de la gal·làxia. Guirado ha volgut parar atenció en la recent implicació que el grup de Ràdioastronomia té en l’estudi de la futura producció científica dels nous instruments que funcionaran dins el rang de lontitud d’ones de ràdio, com ara ALMA (Atacama Large Milimiter Array) i Ska (Square Kilometer Array). “Són instruments que revolucionaran el món de l’astronomia i la Universitat de València hi estarà contribuint”.
Una de les tasques a què es dedica el Grup de Ràdioastronomia de la Universitat de València és a l’observació i a l’anàlisi de les emissions de ràdio de supernoves, quàsars, nuclis actius de gal·làxies, ràdioestreles i lents gravitatòries. La tècnica emprada en la major part dels projectes és la VLBI o interferometria de molt llarga base, una tècnica que combina desenes de telescopis distribuïts sobre la superfície terrestre per tal de crear imatges d’alta resolució de cossos celests. Aquesta tècnica va permetre ja fa uns anys a aquest grup d’astrònoms de la Universitat, descobrir la ràdioestructura de l’SN1993J, la més jove estrela suoernova detectada fins a l’actualitat, i realitzar la primera pel·lícula en la història de l’expansió d’una supernova. Aquests treballs van meréixer un tractament especial en les publicacions Nature i Science. El grup està fent també aportacions a altres supernoves com ara l’SN 1979C.
La gran resolució angular de la VLBI permet d’estudiar amb detall la part més interna dels nuclis actius de les gal·làxies i dels quàsars, que són indrets on les teories prediuen l’existència de forats negres supermassius. L’extraordinària precisió astromètrica d’aquesta tècnica proporciona, en aplicar-se a estreles properes amb emissió en ràdio, uns estimats molt precissos del seu moviment i paral·laxi, i aquest fet és de particular interés per a la detecció d’objectes de baixa massa o possibles exoplanetes en òrbita al voltant de les estreles observades.
L’equip de Ràdioastronomia està format pel catedràtic Jon Marcaide i els professors José Carlos Guirado i Eduardo Ros, a més del becari predoctoral Iván Martí-Vidal.
Informació treta de la Universitat de València |
|
|
|
| |
Puntuació Promig: 0
vots: 0
|
|
|
