|
|
|
El divendres a la nit va tindre lloc a València la tertúlia "El futur del valencianisme", organitzada per l'Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc i en la que participaren Enric Morera, secretari general del Bloc, Carles Choví, en substitució de Lorena Ferrandis, responsable de la ponència ideològica d'Unió Progressista i exmilitant d'UV, i Pasqual Mollà, líder del corrent Esquerra i País d'EU. La tertúlia va ser moderada per Ramon Lapiedra, exrector de la Universitat de València i, actualment, president de Valencians pel Canvi.
|
Una tertúlia històrica?
Vaig arribar tard, la intervenció de Carles Choví, el primer en intervindre, estava a punt d'acabar i als primers discursos dels altres dos convidats no els vaig prestar massa atenció. Estava impactat amb la imatge de la taula. D'esquerra a dreta, Carles Choví, Enric Morera, Ramon Lapiedra i Pasqual Mollà.
Recordava els anys huitanta, quan Lapiedra era Rector de la Universitat de València i pretenia dur avant, amb el recolzament del seu equip i l'associació a la que pertanyíen, el Bloc Progressista, els nous estatuts de la Universitat, estatuts que volíen, entre altres coses, fer normal la nostra llengua, tant en l'activitat administrativa com l'acadèmica. No debades Ramon Lapiedra es convertí llavors en la diana preferida on M. Consuelo Reyna llançava els seus dards enverinats des d'aquella famosa columna del diari Las Provincias. Tot el que feia Lapiedra i el Bloc Progressista era desqüalificat sistemàticament i radical per Las Provincias. Sí, sens dubte Ramon Lapiedra va ser, a mitjans dels anys huitanta, la persona més odiada per aquells que es coneixíen com a "blavers".
Sé que en aquella època Enric Morera era estudiant de Dret i formava part del BEA. Este sindicat d'estudiants tenia com a principal adversari, l'ultradretana Alternativa Universitaria de Juan Garcia Santandreu (l'etern estudiant de Dret, jo diria que va estar tota una dècada en les seues classes, és més, hi havia nascut?), organitzadora d'homenatges a Jose Antonio i que havia agafat l'anticatalanisme com a circumstancial bandera per tal de fer-se un lloc entre l'alumnat.
Supose que Pasqual Mollà viuria en el seu nadiu Elx i que ja militaria en alguna formació progressista i/o nacionalista d'arrel fusteriana, però... i Carles Choví? Té entre 40 i 45 anys i no és descabdellat pensar que defensara les tesis "anti-Lapiedra" de la Reyna..., de fet és el més probable.
Vint anys després, un venerable Ramon Lapiedra moderava de manera pausada una tertúlia amb participants provinents de mons ideològics tant diferents, antagònics, que els seus organitzadors qüalificaven d'històrica. O el començament d'un procés històric que acabe amb la unió de tot el valencianisme.
Pas a pas i "sense essencialismes"
Carles Choví va posar especial èmfasi en que no es devia identificar llengua amb nació ni nació amb llengua. Va donar unes xifres sobre com s'enqüadren nacionalment els valencians a si mateixos en les quals el sentiment valencià era aclaparadorament minoritari i què no es tractava de negar l'espanyolitat, que ell es conformava amb augmentar la valencianitat poc a poc. "Un dels errors del valencianisme és que només s'adreça als convençuts, la nostra assignatura pendent és saber obrir-se a tota la societat". Va comentar que el nou partit en el que milita, Unió Progressista, estava en ple procés de constitució i, amb la vista posada en el 2.007, ells faríen un plantejament constructiu. Va ser significativa la complicitat que va mostrar en diversos moments amb el representant del BLOC.
Morera va explicar que el BLOC és un instrument polític que té com a objectiu fer del País Valencià una nació i en ell caben diverses sensibilitats; "sense partits polítics valencians el nostre poble acabarà desapareixent". Va indicar que ara era massa prompte com per a parlar de coalicions electorals, que cadascú havia de fer la seua feina. "El BLOC", insistí, "no es tanca cap porta, però ja arribarà el moment de parlar-ne". Mentrestant, treball dels militants, l'organització d'una convenció nacional oberta a tot aquell que vulga dir la seua des de l'àmbit valencianista i llançar propostes mobilitzadores que es podríen realitzar conjuntament amb altres partits (va posar com a exemple una Iniciativa Legislativa Popular amb una proposta de reforma de l'Estatut). I optimisme, molt d'optimisme en el futur del valenciansime. "Tot i haver tret uns roïns resultats en les últimes eleccions, el BLOC es continua consolidant amb la creació de nous col.lectius i l'entrada de nous militants". "Les eleccions europees són una nova oportunitant per continuar la consolidació".
Pasqual Mollà va defensar el paper dels valencianistes en partits polítics d'àmbit espanyol i va insistir que darrere del valencianisme hi havia d'haver un projecte social. També va destacar que la viabilitat d'un partit valencianista només podia anar lligada (i devia ser percebuda pels electors) amb la idea de canvi polític en la Generalitat l'any 2.007 (moments abans Morera havia identificat el PSOE amb el PP en els temes importants). El secretari general del BLOC li va replicar dient que, òbviament, amb EU i, en menor mesura, amb el PSOE, el BLOC tenia coses en comú;amb el PP, no.
I un avís a navegants: tots tres van coincidir en un punt, per mi, molt significatiu: perquè el valencianisme qualle, s'havia de soterrar definitivament "l'essencialisme" i els prejudicis.
Ja en el torn d'intervencions del públic, un assistent va preguntar a Pasqual Mollà quan arribarà el moment en el que els valencianistes que militen en un partit d'àmbit estatal, es facen "visibles" i s'integren en un projecte que es corresponga amb la seua identitat nacional. "El tema està a tocar", va respondre, "sempre i quan", va insistir, "quede clar en eixe projecte que s'aposta per un canvi a la Generalitat".
Per acabar, felicitar l'associació Tirant lo Blanc per la seua iniciativa, esperem que no siga l'última, i recomanar-los que en una altra ocasió trien un lloc més ample, doncs amb les 50 cadires "oferides" als assistents, es va fer curt de llarg.
Notícia enviada per jmarlop |
