|
Vicent Soler, l'històric valencianista , professor de la Universitat de València, ha mostrat hui el seu suport a la proposta de doble denominació per a la nostra llengua que Valencianisme.com
llançà a principis d'any.
A un article publicat hui al Diario Levante-EMV, el professor defensa les idees exposades pels professors Artur Quintana, Abelard Saragossà,l'exrector de la Universitat de València Ramon Lapiedra i els membres del Institut d'Estudis Catalans, Brauli Montoya i Joan Solà.
El valencià-català
VICENT SOLER - Universitat de València
La nostra llengua és una de les gran anomalies a la Unió Europea. Parlada per més de 10 milions de persones, no és oficial. Quan dins d´uns dies entren a la UE el nous països de l´est europeu, ens trobarem amb que la majoria dels idiomes oficials són menys parlats que el nostre. Sense filar massa prim, podem fer-ne un llistat bastant llarg: maltès, gaèlic, eslovè,eslovac, lituà, letó, estonià, finès, danès, suec.
Sembla que el nou President del Govern espanyol, senyor Rodríguez Zapatero,té intenció d´acabar amb aquesta anomalia. Magnífica notícia de la que tots els valencians ?valencianoparlants o no? hauríem de congratular-nos.
Ara bé, hi ha un problema de nomenclatura. La nostra llengua té una doble denominació. Al nostre país l´anomenem valencià, mentre que a Catalunya i a Balears la denominen oficialment català. Un problema en substància menor,però legalment i estatutària no tant menor.
Per tal de resoldre en positiu aquest problema, només queda la denominació conjunta, a partir de les dues estatutàriament vigents: el valencià-català o el català-valencià. O també, llengua valenciano-catalana o llengua catalano-valenciana. Tot el qual és compatible amb que continuem denominant-la valencià a València i català a Catalunya i les Balears.
Per cert, una solució que seria bo generalitzar-la a tots els àmbits territorials superiors als de les respectives comunitats autònomes. Hem de ser conscients que tot això són escenaris relativament nous. La llengua està conquerint nous espais d´ús i això crea crisis de creixement, com la que plantegem ara. Quan la llengua només s´utilitzava en l´àmbit familiar aquests problemes no existien.
Els professors Joan Solà (Universitat de Barcelona), Ramon Lapiedra(Universitat de València), Artur Quintana (Universitat de Heidelberg),Brauli Montoya (Universitat d´Alacant) i Abelard Saragossà (Universitat de València) han impulsat un manifest en aquest sentit.
El tema de la denominació només és el primer problema. Després vindrà la fixació de l´estàndard a usar a Brussel·les. Perquè si a Madrid encara ens podem permetre el luxe d´afinar en les varietats dialectals de la nostra llengua de cada comunitat autònoma, a Brussel·les, òbviament, la cosa és molt més complicada perquè hi ha moltes llengües en joc.
De fet, conrear les varietats d´una llengua no està mal si es pot fer i si es fa amb trellat, per tal de no trencar la seua unitat. Sense anar més lluny, Microsoft ho fa en Windows en molts casos. Per exemple, disposa de 20 varietats de castellà, 18 d´anglès, 16 d´àrab, 15 de francès, 5 d´alemany, 5 de xinès o 2, naturalment, de neerlandès (un per a Bèlgica i l´altre per a Holanda).
En el nostre cas, es tractaria un estàndard comú en els que ens sentírem tots integrats. Ja no estem en els anys seixanta i setanta, quan tota la modernitat en la nostra llengua venia de Barcelona i el barceloní era el dialecte prevalent. Ara, sortosament, els valencians ens hem incorporat plenament al conreu de la llengua en totes les facetes i registres concebibles i tenim el dret i el deure de conrear les nostres varietats amb plena normalitat per a profit del conjunt del domini lingüístic.
Sens dubte, l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, desprès de fixar l´estàndard autòcton de referència, haurà d´entrar en aquesta qüestió
Notícies relaciondes
EL NOM DEL VALENCIÀ A LES LLEIS VALENCIANES
VALENCIANISME.COM RECOLZA LA DOBLE DENOMINACIÓ ALS TEXTOS LEGALS DE L'ESTAT
|
