Les paraules de Rajoy, en les que afirmava que cap dirigent popular duplicaria càrrec amb l'excepció de Javier Arenas, s'han fet realitat dies abans de l'elecció de President del govern espanyol. L'encara ministre en funcions i portaveu popular al Congrés dels Diputats, deixarà la presidència del Partit Popular valencià.

La guerra oberta entre Camps i Zaplana arriba a una aparent fi, tot i que no és descartable que es tracte simplement d'una redefinició de papers. Onze mesos després de que  Francesc Camps assolira, amb majoria absoluta, la Presidència de la Generalitat, serà nomenat President Regional del PP lliurant-se així, en teoria, del control que Eduardo Zaplana mantenia sobre les polítiques del Consell.

L'espai on més visible és el control zaplanista continua sent RTVV i la seua renúncia a la Presidència regional podria facilitar la renovació interna que, segons fonts populars, Camps, volia acometre a l'ens televisiu. No serà fàcil per a Camps realitzar estes i unes altres reformes sinó és capaç de guanyar-se la confiança dins del seu propi partit on la força del zalanisme és encara aclaparadora.

Un altre dels fronts oberts que el sector zaplanista mantenia obert dins del PPCV és la política cultural i lingüística que planteja el Conseller de Cultura Gonzalez Pons, home de confiança, i per alguns analistes, autèntic lider de l'equip de Camps. Les crítiques internes pel decàleg sobre l'ús del valencià que va rebre dels sectors més fidels a l'expresident contribuïren a que aquell es convertira en "paper banyat". D'altra banda, el President de la Diputació de València, Fernando Giner, ha estat protagonista d'algunes d'estes discrepàncies públiques referents a qüestions lingüístiques basades en les dures crítiques a l'AVL. Així mateix, la premsa valenciana també parlava hui de les quantitats de diners públics que Giner destinava als mitjans més crítics amb l'equip de Camps, on s'arribava a l'insult i a la mofa del President de la Generalitat i del seus més estrets col.laboradors.

Després de la decisió de Zaplana, Camps pot trobar l'oportunitat de controlar el seu propi partit i governar amb un major marge de maniobra. Des de la seua elecció Camps ha fet tímids intents de diferenciar-se de la política de Zaplana des d'una òptica democratacristiana, un "valencianisme estatutari" i una ètica política més acurada.Un altre dubte és qui serà a partir d'ara Secretari general del PPCV, un espai pel qual els zaplanistes podrien presentar batalla. La transició al Partit Popular no es presenta, en qualsevol cas, tranquila després de mesos d'un, no sempre amagat, enfrontament.