|
Voldríem esperar a que els 199 cossos humans , podrien ser més en els pròximes hores, descansaren en pau per parlar d’estes coses, O millor encara, no haver de fer-ho mai però com diu el periodista ‘’Así son las cosas’’al que nosaltres afegim ‘..’i així no ens les heu contades’’...
Diguérem al nostre anterior editorial que ens tenia igual qui estava darrere d’esta barbàrie, com ens té igual si la violència te un suposat objectiu polític, un motiu religiós o respon a la categoria de gènere. Totes i cadascuna de les agressions violentes són condemnables i compten, o haurien de fer-ho, amb el dolor de tota la ciutadania.
També cal assenyalar que en un principi el Ministre del Interior, Ángel Acebes, com a representant democràtic de l’Estat ens mereix, o ens hauria de merèixer tota la credibilitat del món en moments durs com estos que patim. Ho afirmem per que no volem que ningú, de manera miserable, ens faça triar entre donar-li credibilitat a representants d’una banda terrorista cruel amb 800 víctimes a l’esquena com és ETA i un representant democràtic d’un estat en el que els valencians estem inserits.
Però hi ha una cosa si més no que els governants estatals han aconseguit si més no posar en dubte, la seua ‘’autoritas’’. Eixa qualitat, diferenciada de la ‘’potestas’’ clàssica, que es guanya i es perd amb alguna cosa més que no una votació lliure i democràtica. Els fets i les maneres d’actuar dels qui estan al front de l’estat no van en la direcció de mantindre eixa necessària autoritas que fa mereixedora de la plena confiança i reoneixement de la ciutadania a la que representen.
Dissortadament no podem catalogar de transparència informativa l’actitud del govern d’Aznar, i ho diem no nosaltres, sinó també els coneixedors de les òbvies mesures i reserves que les forces de seguretat, que treballen per donar amb els responsables d’açò puguen prendre davant.
Ho diem pels intents d’ocultar informació, ja feta pública per mitjans no directament controlats pel govern, que els dirigents del PP estan practicant. Ho diem per la carta del Ministeri d’Exteriors a totes les embaixades espanyoles insistint en assenyalar a ETA com a responsable lluny de la prudència i la ‘’diversitat de vies d’investigació’’ que ací reclamen.
Ho diem pel segrest informatiu que a Canal 9, televisió al servei més absolut de Zaplana ( ni tan sols ja al del President de la Generalitat), s’ha realitzat amb el comunicat telefònic en el que ETA negava la seua vinculació amb els atemptats.
Un segrest informatiu amb el que els responsables de Canal 9 s’ han trobat amb enèrgiques protestes dels treballadors i professionals de la casa.
Ho també diem pel pràcticament inexistent ressò que ha tingut el fet de que qui ha realitzat eixa cridada en nom d’ETA haja demanat expressament que la seua cridada fora gravada per poder comprovar com efectivament, tal i com afirma la ETB és la mateixa veu de qui va anunciar la treva a Catalunya. La mateixa veu a la que es va donar total credibilitat i que va obrir tots els informatius dels mitjans públics i privats fa uns mesos.
Ho diem també pels dubtes generals en matèria antiterrorista, pels intents d’ocultació de l’existència d’una cinta recollida en les detencions del passat nadal quan pressuntament ETA volgué atemptar a la xarxa ferroviària de Madrid. Una cinta en la que ETA avisava de ‘”la explosión de un artefacto en los proximos 45 minutos” , i demanava als viatgers que abandonaren el trens. O per les darreres detencions en campanya electoral d’una furgoneta a Cuenca, una furgoneta carregada d’explosius i capaç de desafiar el temporal en el que centenars de vehicles s’havien vist paralitzats. Una actuació misteriosa que fou qüestionada no ja pel Govern Basc sinó pel propi President d’Extremadura. Ibarra, gens sospitós de ‘’creador de confusió’’ en matèria antiterrorista de la que acusen a ‘’algun partit’’ als comunicats remés a les embaixades espanyoles.
Ho diem per la clavada de pota d’Urdaci al afirmar que ETA no havia reivindicat el seu més cruent atemptat a Hipercor. Una clavada de pota que fins i tot este professional de la propaganda ha hagut de rectificar minuts després.
Ho diem per l’intent d’exclusió de partits democràtics i no tan minoritàris com el Bloc Nacionalista Valencià, denunciats pels propis dirigents, a les manifestacions de condemna pels atemptats i solidaritat amb les seues, les nostres, víctimes. O per l’ocultació de les nombroses referències i protestes contra la guerra d’Iraq fetes no només a convocatòries alternatives sinó a les pròpies manifestacions oficials convocades amb lemes dictats pel propi Aznar i que a pesar del seu dubtós ‘’caràcter plural’’ han comptat amb la presència de tota força democràtica (o no tant): des de l’extrema dreta espanyola fins al independentisme catalanista passant per centenars de matisos ecologistes, valencianistes, socialcristians, liberals, conservadors, anarquistes, comunistes i socialdemocrates. Ciutadania en general.
Tot açò a dos dies d’eleccions generals en els que les gents de tots els pobles de l’estat triarem als nostres representants democràtics. I és que, si bé per a les víctimes ,dissortadament, poc importa ja que els terroristes es menegen per motius religiosos, mafiosos o pseudopolítics, per al PP no és així. És conscient que els milions de persones que fa un any eixiren a dir No a la Guerra, tornen, junt uns altres ara al carrer i tal volta es poden fer preguntes. Preguntes amb difícil solució i per a les que el PP no pensa donar resposta. I no és motiu d’alegria per que, per damunt de qualsevol discrepància ideològica, estratègica o tàctica, independentment del continguts dels sobres que dipositem diumenge a les urnes ens agradaria hui poder estar satisfets de l’actuació d’un govern que en moments com estos , més que mai, ho hauria de ser de tots i totes.
No dubtem de la baixa qualitat moral dels terroristes d’Eta ni les del seu, afortunadament minvat entorn. No dubtem de la seua capacitat mortífera demostrada al llarg de tants anys de democràcia. No dubtem de la hipòcrita actitud d’Otegui al condemnar ara les morts de 199 persones quan és incapaç de condemnar una a una les morts de moltíssims altres innocents. Del que dissortadament dubtem, del que molt lamentablement ens veiem obligats a dubtar, d’allò que no voldríem dubtar però desgraciadament ho hem de fer és de l’actitud mostrada pels dirigents espanyols durant este dur colp que tots hem sentit al cor. Dubtem de la seua autoritas, de la seua credibilitat. I només el dolor per les morts i els ferits supera la ràbia d’haver de tindre dubtes al respecte.
Per això volem demanar-vos un favor. Si després de llegir estes línies sentiu quelcom similar al que hem expressat o si trobeu interessat difondre este escrit reenvieu esta notícia a tota persona que creieu que li puga interessar És la nostra xicoteta aportació pel bé de la vertadera democràcia i front als intents d’ocultar informació ‘’d’algun partit’’. Si penseu, senzillament, que açò és una altra ‘’intoxicació’’ accepteu de bestreta les nostres disculpes. Pensem que pagava la pena dir-ho. Vosaltres mateixos.
|
