Un dels fenòmens socials que marquen els darrers anys és la radical
transformació que durant les dues últimes dècades experimenten les
tecnologies de la comunicació i, en particular, la creació d'una xarxa
de xarxes d'abast planetari, Internet, que pot transformar radicalment no
solament la percepció que tenim de la realitat que ens envolta, sinó
també els mateixos continguts d'esta realitat.
Hi ha una intuïció generalitzada que l'emergència de
les novíssimes tecnologies pot potenciar i fer possible noves formes de
participació i pràctica política. La xarxa de xarxes comença a estar
farcida de projectes i d'idees incipients que aspiren a posar en joc estes
possibilitats tecnològiques en benefici d'una formació de voluntat
política. Potser per primer colp el somni il·lustrat del cosmopolitisme
comença a dibuixar-se a l'horitzó com alguna cosa més que una quimera.
Recordem que l'aparició de la premsa escrita va afavorir, ja a partir
del segle XVIII, la formació del que hui coneixem com a "esfera
pública", un espai compartit en què els membres de la societat
coincideixen per a discutir assumptes d'interès col·lectiu i, d'esta
manera, arriben a formar-se una opinió comuna sobre estos assumptes, una
"opinió pública".
Tanmateix, la relació entre els integrants d'esta esfera pública es
produïa -i s'ha produït fins a dates ben recents- exclusivament de forma
mediata, és a dir, pels mitjans de comunicació de masses; primer
gràcies a la premsa escrita i més endavant, ja en el nostre segle, amb
la ràdio, el cinema o la televisió.
Fixem-nos que estos mitjans faciliten un esquema de comunicació
vertical i unidireccional: siga en el diari, la revista, la ràdio, el
cinema o la televisió, hi ha un emissor enfront d'una multiplicitat de
receptors.
En canvi, les noves tecnologies permeten i estimulen la
bidireccionalitat i la horitzontalitat en l'elaboració i transmissió de
missatges: permeten la rèplica, el comentari, el diàleg obert dels
participants en fòrums i debats, espais de notícies i d'intercanvi. Hi
ha una multiplicitat d'emissors enfront d'una multiplicitat de receptors;
però també el que és més important: simultaneïtat de la condició de
receptor i emissor. Per això podem parlar hui, no ja de mitjans de
comunicació, sinó de mitjans d'intercomunicació.
Esta bidireccionalitat i horitzontalitat dels missatges, esta
possibilitat de rèplica, esta doble condició de l'individu com a
receptor i emissor transforma també de nou el concepte i les
potencialitats de l'esfera pública. El model tradicional, unidireccional,
facilita el control dels continguts per part dels emissors o dels
propietaris dels mitjans, de manera que l'opinió pública queda exposada,
de manera molt vulnerable, a la manipulació, la desinformació i la
propaganda en benefici d'interessos privats. En canvi, amb el model
intercomunicatiu que fan possible les noves tecnologies el
"públic" potser estarà en condicions de recuperar part de la
majoria d'edat que li ha estat sostreta. Potser podrem vore la
transformació d'una esfera pública manipulada i passiva en una esfera
pública crítica i activa.
Nosaltres, amb la creació de Diariparlem.com volem contribuir a este
procés des del àmbit territorial que ens és propi, el valencià, i per
a fer-ho possible, comptem amb tots i cadascun dels membres registrats i
també amb els visitants eventuals. El nostre repte és convertir a tots
ells en lectors i redactors d'un diari que fem entre tots i totes.Com diu
el nostre lema :