El valencià/català (o llengua valencianocatalana) és una llengua romànica parlada per vora 10.000.000 de persones  a Catalunya, València, les Illes Balears, Principat d'Andorra, franja oriental aragonesa (o Franja de Ponent), la vila castellano-manxega de Cabdet,  el territori murcià conegut com El Carxe, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals (o Catalunya Nord) . La llengua manté un conflicte lingüístic amb les altres llengues oficials de cada territori. No obstant el grau de normalització i protecció oficial  és diferent en cada zona estant minoritzada en bona part d'ells.

En cadascun dels territoris adés esmentats esta llengua pot rebre una o diverses denominacions populars  tradicionals i  administratives allà on no és oficial. D'altra banda  són dues les denominacions oficials que actualment rep esta llengua:

• Català: Catalunya, Illes Balears,  Andorra

• Valencià: C.A de València

• Denominacions administratives:  Alguerès i/o català a L'Alguer,  i a la resta de territoris on no gaudix d'oficialitat:  català

 Pel que fa a les institucions amb potestat normativa reconeguda legalment sobre la llengua són la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.  Totes dos s treballen  extraoficialment de manera coordinada doncs encara no s'ha establert un protocol d'actuació.
També la Universitat de les Illes Balears té reconeguda esta capacitat tot i que en la pràctica és l'IEC el responsable normatiu com ho és per a la resta de territoris sense ens normatiu reconegut. Així mateix a Andorra el Servei de Política Lingüística actua de manera coordinada amb l'IEC.

L’Institut Ramon Llull  és un consorci creat pels governs de Catalunya i de les Illes Balears, amb la col·laboració del Ministeri d’Afers Exteriors del govern espanyol. Segons estableixen els seus estatuts té per objectiu la projecció exterior de la llengua  i de la cultura comuna  així com el seu aprenentatge fora del domini lingüístic respectant les aportacions de totes les terres que la comparteixen, . En l'actualitat l'IRL no està recolzada per la Generalitat Valenciana.

Sovint s'han derivat conflictes  especialment entre valencians i catalans (o entre una part d'ells), derivats de les fortes consciències particularistes  i les diverses tradicions onomàstiques de tots dos pobles. Així en alguns moments  històrics es va fer servir la denominació fal.laç de "llemosí" per tal de no despertar recels entre els qui acostumaven a parlar de "llengua valenciana" o "llengua catalana"  . En altres simplement  s'han fet servir les denominacions populars (combinades o no) sense cap ànim secessionista.

A les Illes Balears, els gonelles defensors de la secessió lingüística no han trobat massa èxit entre la societat balear mentre que a València l'anticatalanisme ,amb arrels al principi de segle XX i aguditzat durant la transició democràtica pel debat identitari obert, va saber fer servir la consciència particularista al seu favor i arrelà en no pocs sectors de la societat valenciana originant un conflicte, amb fortes derivacions polítiques i en ocasions virulent contra els defensors de la unitat.

Amb l'anim de "conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana" l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va emetre un dictamen el 9 de febrer de 2005 en el que junt a la defensa de la unitat lingüística exposa una série de reivindicacions lingüístiques per redefinir les relacions del domini lingüístic.

Tot i que des de finals del segle XIX ençà la denominació de  catalana ha estat plenament assumida per la romanística internacional per referir-se al conjunt de la llengua esta no ha trobat la mateixa sort entre la societat valenciana. Per això actuacions com la del memorandum lingüístic presentat pel Govern espanyol davant la Unió Europea o el propi dictamen de l'AVL adés esmentat han deixat la porta oberta a un acord que sancione la doble denominació. Una fórmula defensada en un manifest per la plataforma Valencianisme.com  i avalada per nombrosos experts en la matèria ja l'any 2004 i que un sector majoritari de la pròpia AVL tractà de recollir explícitament en el dictamen. Finalment pressions polítiques feren aconsellable un pronunciament menys contundent i l'ens normatiu es  limità a aconsellar eixe acord als governs dels respectius territoris.

Fins al moment l'IEC no s'ha mostrat oficialment favorable al fet de reconèixer esta doble denominació. Tot i això al seu diccionari normatiu apareix la denominació valencià com vàlida per referir-se al conjunt de la llengua dins del territori valencià i no només com una variant geogràfica (dialecte) de la llengua.

No obstant la doble denominació s'ha anat als darrers temps fent camí i hom pot pensar que acabarà consolidant-se en alguns àmbits sobretot per a fer referència al conjunt del domini lingüístic.