Model empresarial: un país de PIMES familiars
La geografia i el clima influeixen molt en la manera de ser i en l’economia. El País Valencià és un país mediterrani i, com a Catalunya, molts àmbits de la vida s’articulen al voltant de la família, com passa també amb l’estructura empresarial. De famílies il·lustres valencianes en destaca la família Borja, sobretot per la seva capacitat organitzadora. A Roma s’hi veu tot l’esplendor de l’imperi romà, però entre els segles V i XV no hi ha pràcticament res: durant mil anys va ser una ciutat de pastors i per això no hi ha cap edifici gòtic. De sobte, però, apareix la capella sixtina i la basílica de Sant Pere i a mitjans del segle XVI Roma torna a ser una gran capital. Aquesta transformació va ser deguda a Alexandre VIè, el segon papa Borja: com bé explica Joan Francesc Mira en el seu clàssic i deliciós "Borja Papa", gràcies als dots organitzadors del segon papa valencià en només dotze anys els Estats Pontificis assoliren el seu màxim esplendor temporal en els àmbits econòmic, polític i militar.
Com a Catalunya, el model empresarial valencià el composen uns quants centenars d’empreses multinacionals i desenes de milers de petites i mitjanes empreses locals. Aquesta combinació s’ha demostrat òptima i ha permès a moltes empreses valencianes de créixer a recer de les multinacionals, fins al punt de convertir el País Valencià en una potència exportadora, essent avui la segona autonomia de l’Estat espanyol en exportacions amb un 12% del total. I si a l’any 2003 les exportacions catalanes superaven les de Turquia o Argentina, les valencianes superaven les de Grècia i s’acostaven a les de Portugal. Cal recordar que el País Valencià, com Catalunya, va entrar l’any 1986 a la Europa sense cap tradició exportadora, ja que en els darrers 150 anys només produïen per al mercat espanyol, i havent patit una duríssima crisi econòmica entre 1973 i 1985, que va ser més intensa en els territoris especialitzats en l’activitat industrial.
Entre les multinacionals al País Valencià hi destaca Ford, al voltant de la qual gira tot el cluster valencià de l’automòbil, seguida de l’energètica BP Oil i l’elèctrica Schneider. Ford va assolir el 2003 una fabricació rècord de 384.324 unitats a la planta d’Almussafes, dels quals en va exportar 341.557. Pel que fa a les empreses de capital valencià, fins i tot les més grans són de caràcter familiar, però hi trobem també empreses cooperatives. Les empreses valencianes més importants són molt potents i superen en vendes grans empreses catalanes del seu sector: així, Mercadona triplica Caprabo i Consum supera Condis i triplica l’emergent Bonpreu.
Mercadona pertany a Juan Roig, germà de Fernando (president de Pamesa, S.A. i del Vila-real CF) i de Paco (ex-president del València, CF). Mercadona se situa darrere El Corte Inglés i Carrefour en el sector de la distribució a l’estat, facturant 8.770 milions d’euros el 2004, un 21% més que al 2003; disposant de 862 supermercats, l’any passat va obrir-ne 92 i va incorporar 7.000 persones amb contracte fix, fins assolir 49.600 treballadors. Mercadona fa servir el català en els seus establiments, en una política de valencianització finalment conseqüent amb la llengua del país.
Consum és una cadena independent de supermercats que, havent trencat fa dos anys la seva aliança amb el grup Eroski, disposa de 422 supermercats, de 5.600 treballadors i els socis consumidors superen les 250.000 persones. També ANECOP és una altra cooperativa valenciana que agrupa 108 centrals de fuites i verdures, essent-ne el segon exportador estatal; disposa de filials a sis països europeus i d’una plataforma logística a Perpinyà. I en el sector de les begudes hi destaca la Compañía Levantina de Bebidas Gaseosas, S.A.: amb la concessió exclusiva de Coca-cola, l’empresa pertany als grups familiars Comenge, Gómez-Trenor, Serratosa i Uso.
En el sector dels materials de construcció hi destaca Porcelanosa, productora de paviments ceràmics, propietat de les famílies Soriano i Colonques. Encapçala un grup empresarial que inclou Venis i L’Antic Colonial (paviments), Gama Decor (mobles de cuina i bany), System Pool (banyeres), Butech (ceràmica) i Noken (aixetes). Disposa de 400 establiments en els cinc continents, que aporten el 50% de la facturació del grup. Pamesa Cerámica i Taullell són també exponents de la potència del cluster de les comarques de Castelló en aquest sector, que també comprèn l’empresa dels germans Juan, José i Vicente Lladró: aquest grup integra 28 societats en els sectors ceràmic, immobiliari, financer i agrari, essent en les figures de porcellana líder mundial amb una quota del 70%.
En els transports hi destaca Air Nostrum, que pertany a la família Serratosa. L’any 2003 va transportar 3,5 milions de passatgers i, exercint la franquícia d’Iberia, posseeix 51 avions. En el sector siderometral·lúrgic ha estat notícia recent el grup familiar Ros Casares: especialitzat en la transformació i la distribució de productes siderúrgics, acaba de comprar la francesa Exma per 13 milions d’euros i prepara l’obertura d’un centre a Polònia l’any vinent.
Augment de dimensió empresarial
Quan les empreses valencianes produïen per al mercat espanyol la dimensió de PIMES familiars, entre 20 i 50 treballadors, era un dimensió òptima. Ara però, el mercat europeu s’ha multiplicat per deu, sense augments de dimensió o sense altres formes d’aliances estratègiques i de cooperació empresarial, difícilment les empreses valencianes podran competir amb empreses europees que són també deu vegades més grans.
Així doncs, és especialment rellevant observar que molt poques empreses valencianes cotitzen a la borsa de valors, ni tant sols Mercadona ho fa. Quina semblança amb la manufacturera catalana! De les 111 empreses catalanes industrials de capital català que a l’any 2001 van facturar més de 125 milions € només dotze cotitzaven a borsa, essent-ne també la major part de caràcter familiar. Cal advertir que un excés d’empresa familiar en un país, amb totes les virtuts que presenta aquest model d’organització empresarial, pot ser també reflex d’un nivell molt pobre en la capacitat de cooperar més enllà de la família. Es podria fins i tot afirmar que el principal repte o obstacle al què hauran de fer front les empreses valencianes i catalanes en la globalització que ens ve al damunt no serà pas material, tangible o monetari; és a dir, de costos de producció, de formació de la mà d’obra, de manca de finançament o de tecnologia. El problema principal consistirà en l’organització del creixement i en la cooperació entre persones i empreses, procés especialment delicat atès el nostre caràcter individualista: i és que els països també competeixen en confiança.
Principals empreses del País Valencià, 2003
Ordre per volum de facturació. Dades en milions € i en persones ocupades
|
Empresa
|
Sector d’activitat
|
Facturació
|
Ocupació
|
Rànking*
|
Mercadona, S.A.
|
Grans magatzems
|
6.706
|
42.600
|
3
|
Ford España, S.A.
|
Fabricació de vehicles
|
5.201
|
7.588
|
5
|
B.P. Oil, Refinería de Castellón, S.A.
|
Energia
|
3.100
|
362
|
7
|
Consum, Societat Cooperativa
|
Grans magatzems
|
821
|
5.400
|
16
|
Schneider Electric, S.A.
|
Material elèctric
|
734
|
3.070
|
2
|
Porcelanosa, S.A.
|
Materials de construcció
|
707
|
4.000
|
3
|
Air Nostrum, Líneas Aéreas, S.A.
|
Transports
|
478
|
1.700
|
8
|
Anecop
|
Alimentació
|
401
|
164
|
19
|
Compañía Levantina de Bebidas Gaseosas, S.A. (Colebega)
|
Begudes
|
390
|
715
|
12
|
Francisco Ros Casares, S.A.
|
Siderometal·lúrgia
|
385
|
578
|
7
|
Autopistas Aumar, S.A. (2002)
|
Serveis públics
|
282
|
589
|
-
|
Alternativa Comercial Farmacéutica, S.A.
|
Comercials farmacèutiques
|
270
|
188
|
7
|
Europea de Servicios y distribuciones, S.A.
|
Comercials farmacèutiques
|
263
|
90
|
8
|
Luís Batalla, S.A.
|
Construcció
|
256
|
1.074
|
|
Centro Farmacéutico, S.A.
|
Comercials farmacèutiques
|
251
|
275
|
9
|
Porcelanas Lladró, S.A.
|
Ceràmica
|
142
|
2.253
|
|
Pamesa Cerámica, S.A.
|
Materials de construcció
|
134
|
533
|
15
|
Taulell, S.A. (Tau Ceràmica)
|
Materials de construcció
|
122
|
797
|
16
|
* Posició de l’empresa en el seu sector a nivell estatal.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (www.iivee.org)
Ramon Tremosa i Balcells (Departament de Teoria Econòmica i Càtedra Ramon Trias Fargas d’Economia Catalana Universitat de Barcelona)
[Article publicat en el diari AVUI el dia 16 d'agost de 2.005 i reproduït en el diari PARLEM amb el permís de l'autor el dia 10 d'octubre de 2.005] Per a fer comentaris cal estar identificat. Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |