El dijous dia 12 de gener, a les 12 hores, s’inaugurà a la sala Aifos l'exposició amb els dibuixos de Manuel Boix sobre el Tirant lo Blanc i el Quixot. És una tria dels dibuixos que ha fet per a les recents versions d’aquests dos clàssics de la literatura universal que ha publicat l’editorial Bromera. L’exposició romandrà exposada fins al dia 20 de gener.

El síndic d’EU-Verds-l’Entesa a Les Corts Valencianes, Joan Ribó, ha anunciat aquest matí que EL seu grup presentarà en breu una proposició no de llei per tal que Les Corts Valencianes “condemnen l’alçament militar en el seu 70 aniversari” que es complirà el proper 18 de juliol d’aquest any “en contra del govern legítim del Front Popular, i en contra també de la República, i, en conseqüència, contra la voluntat popular expressada lliurement mitjançant sufragi universal”..

La crisi del sector pesquer s’aguditza a Vinaròs, on el seu port està veient com cada vegada té menys embarcacions locals. Així, les únicament dènou barques d'arrossegament, quedaran reduïdes a quinze quan s'autoritze el desballestament a les quatre que acaben de sol·licitar-ho davant de la impossibilitat de continuar eixint a pescar per la jubilació dels seus patrons.

El Pamesa València rep el Llanera Menorca en partit corresponent a la 16a jornada de l'ACB i que es disputarà demà diumenge a les 12:30 hores en La Fonteta (televisat per Punt2). L'equip taronja afronta este compromís com colíder de l'ACB (11 victòries i 4 derrotes) mentres que el Llanera Menorca és onzé (6-9).

Per la seua banda, l'Etosa Alacant visita demà la pista de l'Akasvayu Girona, amb la intenció de repetir el triomf de fa dos anys, quan l'única victòria del conjunt valencià en el pavelló de Fontajau va suposar l'inici de la remuntada de l'equip de Trifon Poch des dels llocs de descens cap a la permanència.

Jordi Manent (un jove llicenciat en filologia catalana) acaba de publicar el llibre Pompeu Fabra a l’exili (1939-1948) (Barcelona, Proa, 2005), que ha guanyat el 8é premi de la Fundació Ramon Trias Fargas. La finalitat de l’obra és elaborar una biografia de Fabra des de 1939 fins a la seua mort. Però la investigació feta ha sigut prou més que això, perquè ha desembocat en una biografia del nacionalisme català. En concret, el llibre és una narració sobre un poble que perd una guerra i, com a conseqüència, els seus membres més compromesos i més valuosos s’han d’exiliar. En paraules de Manent: «Era la diàspora total i aclaparadora, forçada per l’alçament d’uns militars feixistes i uniformadors el 18 de juliol de 1936, de tots els exiliats catalans, entre els quals intel•lectuals, artistes i polítics. Era l’èxode de tot un poble» (p. 85).