|
El municipi d'Alboraig està situat en la marge dreta del riu Bunyol, sobre el cim d'un xicotet turó, a 304 metres sobre el nivell de la mar, al que circumden dos barrancs. La superfície està trencada per nombrosos barrancs i torrents i no posseeix elevacions notables. La part de major altitud és una estreta i allargada faixa de terreny que arriba fins la Serra de Dosaigües. El nucli urbà, de carrers irregulars, està creuat per la carretera d'Alboraig a Silla. En les proximitats s'han edificat nombrosos xalets per a l'estiueig.
El riu Bunyol i el Magre creuen el terme, malgrat que la seua superfície de regadius presenta una minsa part del total de terrenys conreats. El secà ocupa la major part, amb dedicació principal a garrofers, oliveres i vinyes. Els cereals, el tabac i altres conreus, tenen una importància secundària. Al sud hi ha àrees destinades al pastoratge de bestiar local i transhumant. La indústria es compon de tres fàbriques de paper, dues mecàniques, una de puntes de boixets, dues derivades del ciment, una traperia i dos de la construcció, que no només cobreixen la demanda d'ocupació de la població, si no també dels pobles veïns, sobretot Macastre i Iàtova.
En el 2.002 hi havien 941 habitants (895 en 1.986), el 28,40% dels quals declaren saber parlar valencià, segons consta en el cens de 2.001.
Només hi ha un partit amb representació municipal: el PP amb 7 regidors.
UN POC D'HISTÒRIA
Com a mostra de la romanització a Alboraig, basta apuntar que en el seu terme municipal es va trobar la inscripció romana "L. FAIVS PRO CVEYS ANI LX VICTORIAOMVLINA AN. XXXV H.S.L. I no va ser fins el període de la dominació àrab quan es va denominar "Alborxu", primer, i "Torre de Alboraix", posteriorment. Alboraig va ser una població rellevant durant el període de dominació musulmana, però els avatars bèl·lics viscuts van provocar la seua destrucció en diverses ocasions.
Les deixalles arqueològiques trobades, mostren que va ser poblada en època romana. Les hostes del Cid la van prendre per poc de temps el 1.094 i , el 1.245, va conquerir-la Roderic de Liçana, des d'aleshores senyor de la població. Malgrat això Jaume II va declarar-la fur reial, passant posteriorment a ser possessió del duc d'Hijar i, després dels marquesos d'Albaida. La seua contribució econòmica a la presa de Granada, li va suposar que Ferran I li atorgara privilegis. Va ser lloc de moriscos i, durant la guerra de les Germanies, les tropes del duc de Sogorb destruïren gran part de la població. Darrere l'expulsió dels moriscos el seu llavors propietari, el comte de Bunyol, li atorgà carta de població el 1.611. Fins el 1.794 va ser annex de Setaigües.
LLOCS D'INTERÉS I GASTRONOMIA
Al costat de la xarxa de senderes rurals, en el terme d'Alboraig trobem infinitat de fonts, així com bells paratges naturals com el popularment conegut com la Vall Feliç. També destaquen altres tals com el parc de Sant Jaume, el Lloc del Miracle, el Molí de la Llum i el Centre d'educació ambiental (ACTIO), que albergarà una xarxa de senderes del municipi i comarca i que actualment s'hala en fase d'execució. ... El terme municipal d'Alboraig posseeix diverses zones molt riques en restes arqueològiques d'èpoques romana i àrab. Com exemples d'aquests llocs es poden citar els del Prat del Ball o el Regajo. ...
Com a poble mediterrani, ací podem assaborir la més variada gastronomia mediterrànea d’interior; l’arrós al forn, gaspatxos de pastor, paella valenciana, "mojete", carns a la brasa amb allioli i, per supost, els vins de la terra.
Font: Ajuntament d'Alboraig
Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |
