Juli Esteve, periodista valencià, ha treballat en diferents mitjans audiovisuals (Canal 9 iTv3). Ara és un dels promotors d'InfoTV, un nou canal d'àmbit nacional valencià i en valencià, "que preténser alhora un referent quant a la informació, el debat, l'opinió i la produccióaudiovisual"

Si podem fer servir la quantitat de preguntes que ens han arribat a la nostra redacció com un indicador més de l’expectació que el projecte d’InfoTV ha despertat en alguns sectors de la societat valenciana, sense dubte ens adonem de que existeix  una gran demanda. No obstant preferim que sigues tu qui ens digues, per què ens cal als valencians InfoTV.

 InfoTV és una aposta per la normalitat, que és just el que no tenim en el panorama audiovisual valencià. La pluralitat és la raonable en la premsa escrita; és millorable en la ràdio; i és pràcticament inexistent en la televisió. Aixòno és gens normal. Nosaltres, el que volem és que, si hi ha una notícia, hi haja un informatiu que la conte; si hi ha una qüestió polèmica, qui hi hajaun programa de debat on es puga tractar; si hi ha persones o fets dels quals toque riure’s, ho puguem fer en un programa d’humor; si tenim personatges que destaquen perquè escriuen, actuen, canten, fan música, investiguen,dissenyen... que hi haja un magasín on se’ls puga vore... Sembla senzill, lògici normal, veritat? Doncs que algú m’explique perquè no hi ha res de tot això en la televisió que podem vore. Per això fa falta InfoTV, per recuperar la normalitat, la dignitat i els drets dels ciutadans. I des del punt de vista professional, per poder treballar dignament.

-Una televisió tan atractiva, formadora i intel·ligent com la que ens vols vendre és compatible amb un producte de masses? Dit d’altra manera es pot fer bona tele per a molts o serà un producte per a èlits?

 Tot és relatiu. Quan parlem de “masses”, a quanta gent ens referim? Nosaltres competirem per tindre audiència, naturalment, però no volem tota l’audiènciai molt menys a qualsevol preu. Tots els càlculs econòmics que hem fet estan basats en una xifra ben prudent de share: el 4 per cent, unes 80.000 persones.Potser en tindrem més, però serà perquè recuperarem espectadors que ara handesertat de la televisió impossible de vore que ens ofereixen. I perquè unapart de l’audiència avorrida de programes sense interés se’n vinga amb nosaltres. Dit d’una altra manera, no ens interessa el públic que veu Tómbola,sinó el que no el veu, que és moltíssim més, vint voltes més exactament.Però això no vol dir tampoc que farem un producte elitista. Es tracta d’apel·lara la neurona, una miqueta encara que siga, i no insultar o fer-li la cara rojade vergonya a ningú que s’assente al sofà per vore la tele. Es pot aconseguir eixe equilibri.

 -Sobreel que trobarem a InfoTV ens hem pogut fer una certa idea mitjançant les notes de premsa i presentacions publiques del projecte però, que és allò que no trobarem a esta televisió i que per sort i per desgracia tenim a la televisió pública valenciana?

 Estem en un món molt competitiu i no convé donar pistes a les altres cadenes. Però podem avançar que no farem programes anomenats del cor, ni farem desfilar davant les càmeres freakis de cap classe, ni sentirem una sola versió de la realitat plural del nostre país, ni transmetrem partits del València, el Llevant o el Vila-real, per raons econòmiques òbvies i perquè ja hi ha altres cadenes que ho fan. I sobretot, no projectarem cap als valencians cap dels models socials antics i obsolets a què ens tenen acostumats. El nostre projecte és profundament modernitzador. Intentarem ser innovadors en formats i en continguts i mirarem de donar alguna sorpresa a l’audiència.

 -Molts lectors s’han interessat per saber si esta nova televisió arribarà a la seua comarca i quan ho farà. Així doncs, quan i quants podrem veure esta nova televisió a les nostres pantalles? Arribaran les emissions a Internet?

 Volem arribar, d’entrada i des del primer dia, a totes les comarques valencianoparlants i també, probablement, al Baix Segura. Això, en una primera fase. Després anirem més enllà. A més, en alguns casos, potser a la Plana, el Baix Maestrat, la Safor, la Marina i potser també al Baix Segura funcionaran des del primer moment desconnexions servides per delegacions d’InfoTV o per empreses associades a la nostra cadena. Sí, tenim la intenció de fer servir Internet i també el satèl·lit per difondre el nostre senyal.

 -InfoTV s’ajustarà des dels seus inicis a la legalitat. Com de fácil o difícil ho té este projecte per ajustar-se a les lleis vigents? Fins a quin punt potsuposar la política un entrebanc?

 La llei de lleis, la Constitució, reconeix en l’article 20 el dret a informar. Iaixò és el que nosaltres volem fer. Més legalitat, impossible. Cert és quela televisió és un sector poc regulat, amb moltes llacunes legals, peròabunden les sentències que han fet primar aquell dret a informar i a estarinformat per damunt d’una decisió administrativa de tancar una emissora perquèera al·legal. Tot i així, nosaltres aspirem a tindre totes les benediccionslegals. Serem una televisió autonòmica, però com que en la pràcticafuncionarem com una xarxa de televisions locals, demanarem a la Generalitat queens concedesca llicències de televisió digital local quan s’òbriga elconcurs. Tenim dret i podem ser un dels pocs projectes, per no dir l’únic,que es presente amb capital valencià i per una programació cent per cent envalencià. No haurien de deixar-nos fora del pastís que, imagine, intentaranrepartir-se els grans grups de comunicació estatals. De tota manera, això deles llicències és un món en extinció. D’ací a ben poc, la pantalla de latelevisió oferirà Internet i la pantalla de l’ordinador, televisió a travésd’Internet. ¿De què valdrà aleshores tindre llicència si ordinador itelevisor serà tot el mateix i qualsevol podrà, via Internet, fer programes iemetre’ls?

 -Enqualsevol cas pareix que l’obstacle més gran és l’econòmic i no amagaremque hem trobat alguns dubtes en este sentit, per exemple, en alguns lectors quees lamenten de no poder participar amb les seues aportacions per existir unaquantitat mínima lluny de les seues possibilitats. Altres ens han escritinteressant-se per saber qui estava realment darrere d’açò, argumentant queés impossible que un projecte empresarial d’estes característiques es pugadur a terme sense “patrons encoberts”. En altres paraules, i de manera molt clara, Juli, qui paga tot açò?

 Anema pams. El mínim de 1.000 euros que hem fixat té un sentit clar i és el de noregalar res. Volem que la gent se senta propietària de la televisió que volemfer, perquè de fet ho serà. I que eixe gest supose un mínim esforç econòmic,perquè això accentua més encara la vinculació. Ja sabem que molta gentvoldria entrar-hi i no hi arribarà, però no podem fer una societat amb 50.000socis. Us imagineu la tasca de trobar-los? I la burocràcia que generarien? Iles dimensions del local on faríem l’assemblea? Hauríem d’anar a Mestalla!I això és inviable per moltes raons. També les econòmiques. D’altra banda,sempre podran juntar-se dos o tres amics o germans per comprar un paquetd’accions entre ells. Això no podem prohibir-ho perquè tampoc no sabemd’on venen els diners que un d’ells diposita al banc.

 Quèqui hi ha darrere? Tots i ningú. D’entrada, nosaltres, un grup de sispersones implicades directament i algunes més en un segon cercle que decidíremtirar avant un projecte necessari des dels punts de vista personal,professional, cívic, social... I la prova que no hi ha cap mà negra amagada ésque hem posar el compte corrent a disposició de tots aquells que vulguenposar-hi diners. La televisió serà de qui més diners pose. Més transparència,impossible. Ara bé, el que volem, el que busquem és que hi haja en la juntad’accionistes la mateixa pluralitat que volem per al producte que farem, queserà plural o no serà comercial ni ens interessarà com a professionals. Peraixò intentarem que hi haja equilibris ideològics, territorials i econòmics,que amb l’accionista simpatitzant del Bloc o del PSPV, hi haja també eld’EU, ERPV, UV i el PP. Que hi haja l’empresari mitjà o gran i també elmenut; qui posa 300.000 euros i qui en posa 3.000. Que estiguen representats laMarina, el Maestrat, Alcoi, el Baix Segura, València i Castelló.

 Idedicat a tots aquells que s’entesten a dir que darrere de tot açò hi ha elPSPV, diré que, en efecte, encerten: hem parlat amb ells. Però també ho hemfet (i per tant també estan darrere) amb Camps i González Pons; amb GlòriaMarcos i Joan Ribó; amb Enric Morera, Hèctor Villalba, Agustí Cerdà i EliseuCliment; amb els empresaris, amb Recuenco, amb Mauri, amb Brusca, amb Sifre; ambels editors; amb els acadèmics de la Llengua i amb els membres del Consell deCultura; amb les Universitats d’ací, d’allà i de més cap allà... Ambtots.

 -Ibé,  com va el procés d’ampliació de capital? Com hemd’interpretar que s’haja allargat el termini d’este procés econòmic? Éstemps encara d’aportacions econòmiques?

 S’had’interpretar bé. Ja sabíem que el 31 de juliol no hi hauria diners ni percomençar i ja teníem previst des del començament habilitar eixa prórrogafins el 31 d’octubre. I estem molt satisfets de com ha anat tot. Lesaportacions dels petits inversors no han cessat. Cada dia hi ha gent que va albanc i diposita els seus 1.000, 2.000, 3.000 o 6.000 euros per al projecte. Sonunes aportacions insuficients, però molt importants, perquè necessitem que unade les potes del projecte siga la formada per eixos classe de socis. Ara bé, elprojecte s’ha de finançar sobretot amb aportacions més grans i això tambéva bé. Hem tancat acords o estem a punt de fer-ho amb moltes empreses, entitatsi institucions que s’han compromés a participar-hi aportant quantitats moltsuperiors. I entre ells cal destacar alguns ajuntaments i alguna universitat.Però si mirem el calendari i comprovem que tenim més contactes, entrevistes ipresentacions públiques dels que hem fet fins ara, ens convencem més encaraque reunirem el capital necessari.

 JuliEsteve no és l’únic professional embarcat en esta aventura empresarial peròpoc sabem sobre els altres companys de viatge. Quin paper tindràs en estatelevisió?  Hi ha, o hi haurà, méscares conegudes darrere o davant d’InfoTV?

 No,no sé encara quin paper tindré en esta empresa, perquè, entre altres raons,no depén només de mi. L’empresa serà dels accionistes, que nomenaran unconsell d’administració i consellers delegats, gerents, presidents, directorsgenerals... Dels administradors de l’empresa dependrà la contractació depersonal. Lògicament, a mi, que n’he sigut un dels impulsors, m’agradariaparticipar laboralment d’este projecte. Pel que fa a la resta dels socis, vospuc parlar d’Evarist Caselles, un empresari de produccions culturals; deFrederic Ibáñez, un periodista ben format i ben experimentat... i té unaparticipació simbòlica el catedràtic d’Economia Aurelio Martínez, sobretotper amistat i perquè des del començament li vam demanar ajuda tècnica perbastir el projecte.  

Abanda, ja se’ns han incorporat com a inversors empreses molt conegudes com ArròsDacsa, Bromera Edicions, la discoteca Gran Caimán, la immobiliària Luz Bulevarde l’empresari Vicente Lluch... i gent ben coneguda com Joan Romero, RamonLapiedra, Antoni Ferrando, Ezequiel Castellano i molta gent més que, en algunscasos, ens ha demanat quedar-se en l’anonimat per ara. Però d’ací al 31d’octubre ben segur estic que hauran donat suport a este projecte una bona nòminad’empreses, professionals, ajuntaments, entitats i particulars valencians. 

-Julino és ni de lluny nou en la televisió. No només ha estat corresponsal de TV3a València els darrers anys, anteriorment va estar un dels màxims responsablesdels informatius de Canal 9 durant el govern de Joan Lerma. Es va sentir enalgun moment com a comissari polític socialista? Qui donava les ordres si esque hi havia d’això?

 Lesúniques consignes que vaig rebre al llarg dels sis anys i mig que vaigtreballar com a coordinador d’informatius de Canal 9 va ser perquè tractàremamb moderació la informació política. Ni vam ser agressius amb el govern niamb l’oposició. Totes les notícies es donaven, i mira que n’hi havia deperjudicials per al govern socialista en aquella època! Però convide a visitarels arxius de Canal 9 i comprovar que sovint obrien els informatius. I mai,absolutament mai, hi hagué un sol vídeo manat a fer per perjudicar a consciènciael PP i els seus interessos electorals. Érem gent decent. I almenys jo continuesent-ho. A pesar del linxament en plaça pública que el PP va fer de nosaltresen aquella època, quan ens acusaven de ser uns comissaris polítics del PSOE iels constava de manera fefaent que no era així de cap de les maneres. “Peròla política és així”, em van arribar a reconéixer un dia. Com acuriositat, puc dir que amb Ximo Puig, que en teoria era el meu interlocutor aPresidència de la Generaliltat, vaig parlar en tots aquells anys deu o dotzevoltes, sobretot per saber les dates en què el president Lerma faria algunviatge i poder preparar amb temps el desplaçament. Una volta només em vademanar que férem un reportatge sobre l’educació permanent d’adults per alprograma Dossiers. No es pogué fer, perquè n’hi havia d’altres mésinteressants. Amb eixa llibertat treballàven. Tot un luxe.   

 -Nopodem deixar d’interessar-nos pel teu treball anterior. Concretament a TV3 oncontaves principalment als catalans tot allò que passava en esta València, país,com acostumes  dir tu. Tot i que lapregunta és molt injusta per l’excés que suposa la necessària generalització,quina visió creus que tenen a Catalunya d’esta realitat i amb quins obstacles t’has trobat per transformar-la... si és que has hagut de fer-ho.

 Jo crec que en una empresa seriosa com és TV3, pots contar tot el que vulgues si ho fas d’una manera també seriosa i professional. Nosaltres és això el que hem intentat fer els últims nou anys. I també hem treballat amb una llibertat absoluta. Tot això ens ha permés traslladar als catalans una versió del quepassava ací prou ajustada a la realitat. Potser hem contribuït a trencar alguntòpic, potser hem fet molt més valencianisme que catalanisme, cosa lògica,d’altra banda; potser hem trencat amb aquell tòpic que deia que nomésapareixíem als informatius de fora si hi havia un succés, perquè d’això apenes n’hem fet. I, en canvi, hem exportat a Catalunya des de la delegació lariquesa de la cultura que es fa ací, els problemes socials i, una cosa de la qual n’estic especialment satisfet, les particularitats de l’era Zaplana, interessantíssima des de qualsevol punt de vista. I un parell de lligues del València i una UEFA, a més dels ascensos del Vila-real i del Llevant, els èxits d’El Osito i la mítica partida en què el Genovés guanyà l’últim campionat. Però és cert que, en general, a Catalunya tenen una visió distorsionada del que passa ací. Potser ara una mica menys.

-No cal dir-ho, que InfoTV és un projecte televisiu que emetrà en valencià. Si unprojecte televisiu al nostre país ja és una gran aventura imaginem que fer-hoen valencià, dissortadament, no deixa d’afegir una càrrega pesada. Jam’entens...  D’altra banda a la presentació d’InfoTV al Mercat deColom del cap-i-casal, es va deixar vore la presidenta de l’AVL i al Consellerde Cultura, un fet impensable fa uns anys i amb un govern del mateix color polític.Li han fet algun comentari interessant  ,més enllà dels lògics formalismes, que reflexe el seu interès real pel projecte?

 Insistimmolt en la mateixa cosa: InfoTV serà plural o no serà. Ja sabem com funcionala televisió de partit i no ens interessa de cap de les maneres. Ensinteressava per això i molt que el conseller González Pons i la presidentaAscensió Figueres, almenys ells dos, vingueren a l’acte. Primer, perquèreflecteix la pluralitat que busquem. I segon, perquè ens permet, a l’hora depredicar sobre el projecte per tot arreu, guanyar credibilitat. Pel bé de lanostra iniciativa, volem que el món del PP s’integre en el capital social,que participe en els nostres programes i, naturalment, que hi col·labore econòmicamentamb subvencions, patrocinis i publicitat institucional, la mateixa que aqualsevol altre mitjà o més encara, pel fet d’emetre en valencià. Fins ara,totes, absolutament totes les converses que hem tingut amb la Generalitat sobre el projecte han acabat amb la promesa solemne d’ells que ens ajudaran tot el que puguen. I en això confiem.

 -Al remat, podem concloure que InfoTV serà allò que Canal 9 hauria de ser i no és? És RTVV insalvable?

Canal9 és el que és i ja no en vull parlar. N’hem parlat massa ja. N’estem cansats del que fan i de queixar-nos. Mirem avant, aprofitem el forat de mercatque ens han deixat i fem una nova televisió per atendre tots aquells que se senten foragitats. N’hi ha un camp suficient per treballar. Insalvable? No,crec que no. Però costarà molt endreçar aquell arbre tort.

(Tardor-2004)

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!