|
Un poc d'història
El topònim sembla d’origen musulmà i significa ‘les cases’. Al terme s’ha trobat una important vil.la romana (la casa d’Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics. Després de la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1.248. El rei Pere el Gran, va concedir el 1.276 a Joan de Pròxita el senyoriu sobre el castell de Palma, que incloïa Ador en la seua jurisdicció. Després va pertànyer al senyoriu del monestir de Sant Jeroni. El 1.460, passà a mans de la família Tolsà i posteriorment, als Montcada, als quals pertanyé fins la desaparició dels senyorius. El 1.574 es va separar eclesiàsticament de Palma i es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto.
INFORMACIÓ POLÍTICA I SOCIOECONÒMICA. OROGRAFIA
El terme ocupa una extensió de 14 km2 i està dividit en dues parts en tenir un enclavament a la zona muntanyenca de la serra de Marxuquera, amb una elevació màxima de 220m, tot i què el nucli urbà està a 50 m d'altitud.
Ador tenia 1.216 habitants (adorers) en 2.002 (1162 en 1986) dedicats majoritàriament al sector serveis (38%), encara que un 29.5 % és agrícola. Actualment governa el PP amb majoria absoluta amb 5 regidors; el BLOC disposa de 2 i el PSOE d'uns altres 2.
QUÈ POTS TROBAR-HI?
Espais naturals:
Serra d’Ador
Alineació muntanyosa poblada per pins i matolls que separa el massís de la Safor. Enclavats en aquesta serra, trobem paratges de gran bellesa com el Barranc i la Font de Lloret.
L'aula de Natura "Serra d'Ador" és un referent en quant a l'educació ambiental a la comarca. També serveix d'Alberg per a grups Scouts, Juniors, Associacions, etc...
Cova Figueral
Trobem restes arqueològiques pertanyents a l’eneolític, entre les quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes.
Edificis i monuments d’interés:
Casa de l’Alfàs
Edifici rural situat a mig quilòmetre al sud-est d’Ador que s’alça sobre un soterrani d’una vil.la romana. A la seua horta s’han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles.
Església de la Mare de Déu de Loreto
Estructura de final del segle xvii amb portada reconstruïda l’any 1858 i campanar del 1958. L’any 1574 va ser convertida en parròquia.
Ermita de Sant Josep (Santíssim Crist de l’Empar)
Del segle xvi i restaurada l’any 1972, presenta un estil renaixentista típic de la Safor. Durant les festes patronals se celebra una processó nocturna que té com a punt final l’ermita.
PER A MENJAR...
Pel que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradició apicultora que dóna com a producte una mel de gran qualitat. A més recomanem la degustació dels plats típics, com ara són el puchero i la paella junt al pa beneït per Sant Antoni i els dolços nadalencs, que el millor moment per degustar-los és durant la celebració del Concurs Anual de Dolços Nadalencs.
De festa
Durant l’estiu (del 20 al 25 d’agost) es pot gaudir de les festivitats de la Mare de Déu de Loreto i del Crist de l’Empar, on se celebren processons, cercaviles, sopars de carrer i revetles.
A MÉS A MÉS…
Destaca la tradició esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es juga durant tot l’ any als carrers d’Ador.
Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |
