|
Hem parlat amb Vicent Mauri, membre del consell Federal de la Intersindical Valenciana.
-Hola, Vicent: quina és la teua trajectòria com a sindicalista? A banda de la Intersindical, pertanyes a alguna altra entitat cívica o associació?
Estic afiliat a l’STEPV-Iv des de l’any 1985, durant aquest temps he format part de diversos òrgans de direcció del Sindicat, de la Federació d’STPV-Iv i de la Intersindical Valenciana. També sóc delegat de la Junta de Personal Docent de València.
Sóc soci d’Entrepobles i d’altres associacions cíviques.
-La Intersindical és un conglomerat de sindicats sectorials. Quina relació hi ha entre ells? Pots explicar breument com vos organitzeu internament?
La Intersindical és una confederació de sindicats, cadascun manté la seua sobirania. Existeix un Consell Confederal i un Secretariat Confederal composat per representants de tots els sindicats.
-Crec que properament organitzeu un congrés de la Intersindical [Nota de la redacció: se celebra els dies 29 i 30 de maig]. És un congrés ordinari, de tràmit, o preteneu introduir canvis significatius en el funcionament del sindicat?
És un congrés ordinari. No s’introduiran canvis significatius en l’estructura organitzativa. Es debatiran una ponència d’acció sindical, una altra d’estatuts i un document sobre la determinació d’àmbits d’intervenció de cada sindicat. En aquest document es proposa crear un sindicat nou que done cobertura a les treballadores i treballadors i als col.lectius que vulguen incorporar-se al projecte intersindical.
A més a més, s’aprovarà una carta de relacions, com a pas previ a l’integració, del Sindicat Ferroviari.
-El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) és un dels components de la Intersindical, el component més nombrós. Però, quin és l’origen de l’STEPV?
En 1976, el moviment unitari, pluralista i participatiu que havia engegat el professorat davant la mancança d’un instrument organitzatiu que el vertebrara en la perspectiva de la democràcia inminent, es va transformar en la UCSTE (Unió Confederal de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament).
La UCSTE, contràriament al que passà en altres organitzacions, no fou una creació artificial, sinó la conseqüència directa de la confluència de les coordinadores de delegats i delegades i representants de centre en els primers anys de la transició política i tot açò, a partir de la radical sobirania dels membres.
Al País Valencià, a partir d’una estructura assemblearia, naixen el SATE (Sindicat Assembleari de Treballadors de l’Ensenyament) a València, l’STEA (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament d’Alacant) i l’STEC (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Castelló) que al mateix temps integren realitats sectorials diferenciades al seu sí.
En març de 1979 aquests sindicats creen la Federació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, que celebra a Elx el I Congrés. Els següents congressos vertebren un únic sindicat al País Valencià, amb una única estructura que basa la seua sobirania en la realitat comarcal.
Serà el V Congrés (Guardamar, 1992), el que valorarà la consolidació del notable creixement del sindicat i marcarà la necessitat d’eixamplar-lo incorporant nous sectors. Com a consequència, en el procés electoral de 1994-1995, l’STEPV presenta candidatures en nous sectors de l’ensenyament (Universitat de Castelló, PAS de les Universitats, Personal Laboral d’Educació,..) i en altres, com l’Administració Local, o el cas més destacable de la Funció Pública Valenciana. En el següent procés electoral (el de 1998) ja s’incorpora la sanitat, i després vindran altres sectors com l’Agència Ttributària, bombers, Diputació…
-Ara mateix quina és la implantació de la Intersindical? Quants delegats té i com estan distribuïts per sectors?
Tenim un poc més de 400 delegats i delegades. La nostra implantació és, basicament, a l’ensenyament públic, universitari i no universitari, l’ensenyament privat, l’administració autonòmica i de l’Estat, la sanitat, administració local i Diputacions. També tenim presència a Correus, Ford, empreses del metall i del calcer…
-A curt i mig plaç quines perspectives teniu? Continuarà sent anecdòtica la vostra presència en el sector privat? Si la resposta és no: quina base sòlida aportes per a negar-ho?
A curt termini volem consolidar i millorar la implantació en els sector on ja tenim representació i iniciar l’eixamplament al món laboral privat, ja que com vosaltres dieu és, encara, anecdòtica. Ara per ara, en el sector privat la nostra presència és a l’enseyament privat, la Ford, FREMAP i algunes altres empreses privades del calcer i del metall.
-Què diferencia la Intersindical d’altres sindicats com ara la UGT o CCOO quant a funcionament?
Som una confederació de sindicats i no un sindicat amb federacions, al qual cosa suposa que els sindicats mantenen la seua sobirania. A més a més, el nostre model es basa en l’autonomia i la participació.
El nostre model adopta, des dels seus origens, una concepció de la democràcia sustentada sobre l’exercici constant de "una persona, un vot". La nostra estructura arrela en el territori, des de les unitats més menudes, el centre de treball, la localitat i la comarca, a les més grans, el País Valencià, com a marc on es creuen totes les relacions humanes: culturals, socials, econòmiques, polítiques, laborals...
La nostra organització sindical és de classe, ens considerem treballadores i treballadors, i autònoms respecte a qualsevol ens públic o privat. No ens agraden ni la dependència política ni l’econòmica. La nostra organització sindical és el que l’afiliació és capaç de fer.
Practiquem un sindicalisme que abasta, a més dels àmbits laborals, el món de la cultura, de la solidaritat, de l’ecologia, de la pau i de l’emancipació de totes les persones i col.lectius que suporten qualsevol tipus d’opressió com a condició indispensable per aconseguir una societat més justa i un país més saludable.
-Com són les relacions entre la Intersindical i els altres sindicats amb representació al País Valencià? Quina relació manteniu amb altres sindicats de l’Estat o d’Europa?
Les relacions amb els sindicats del País Valencià són, en general, cordials i bones. Pel que fa a d’altres àmbits, tenim una relació molt fluida amb d’altres intersindicals, especialment amb la Intersindical Alternativa de Catalunya i l’STEI-Intersindical de les Illes Balears. A més a més, també tenim bones relacions amb la Confederació Intersindical Galega, la Intersindical de la Regió Murciana, la Intersindical Canària, la Mesa per la Intersindical Andalusa, o sindicats d’altres territoris de l’Estat Espanyol.
Intersindical Valenciana forma part de la Confederació d’STEs-Intersindical, que és membre fundador de la Internacional de l’Educació. A través d’ella som part del Comité Europeu de l’Educació i de la Confederació Europea de Sindicats.
Quan a Europa, també participem en les trobades de sindicats alternatius i en organismes com el Fòrum Social Europeu… a través de STEs-Intersindical.
-Igual que un partit polític potser classificat com a dretà o esquerrà; un sindicat també, es podria classificar amb els mateixos paràmetres? Respecte a CCOO, UGT o CGT, la Intersindical quines diferències ideològiques hi té?
Intersindical Valenciana és una organització progressista i plural, confederal, internacionalista i solidària, nacional i de classe, ecologista i feminista. La diferència, a més a més, del model i de la pràctica sindical, és que nosaltres som un sindicat nacional, en el sentit que apostem pel dret a l’autodeterminació del poble valencià i a l’establiment d’un marc laboral valencià.
-Fa un temps vaig llegir que era possible l’entrada de la CGT en la Intersindical, de fet moltes de les mobilitzacions les feu conjuntament. Què en pots dir?
Efectivament, els dos sindicats participem en moltes lluites i mobilitzacions de caire social i alternatiu, una de les darreres van ser les mobilitzacions contra la Guerra de l’Iraq o ara al Fòrum Social de València, però no estem en un procés de convergència. Entre al CGT i la Intersindical Valenciana existeixen diferències de model sindical.
-Moltes vegades es retrau als sindicats valencians i espanyols el baix percentatge d’afiliats, és a dir, que són poc representatius del conjunt dels treballadors. Com contestaries a aquest raonament? Quines són les causes de la baixa afiliació? Què s’hauria de fer des de les administracions i els propis sindicats per tal d’augmentar-la?
La baixa afiliació sindical és una realitat. Tal vegada siga deguda a que les treballadores i treballadors no es veuen representades per les direccions sindicals de les dues organitzacions majoritàries i no creuen que compten a l’hora de prendre decisions sobre els temes que els afecten, de vegades tan senzilles com el propi conveni. Els sindicats s’haurien d’acostar més a la realitat i als problemes reals de les treballadores i treballadors i potenciar la seua participació en la presa de decisions.
-Hi ha algun tret que caracteritza l’empresariat valencià i que el singularitza d’altres? Com són els empresaris valencians?
No crec que existesquen uns trets especials que el diferencien de l’empresariat espanyol.
-La Intersindical és un sindicat nacionalista? Si la resposta és sí, per què quan arriben les eleccions no recomaneu el vot als partits nacionalistes valencians com fan els sindicats bascos o gallecs?
Ens identifiquem com a sindicat nacional i no formem part d’un model determinat o tancat d’entrendre la construcció nacional. És per això que el Sindicat no ha recomanat el vot a cap partit polític, de tota manera, si que s’ha posicionat en cada contesa electoral donant suport a iniciatives i manifestos per demanar un canvi polític en la Generalitat Valencian i en el govern de l’Estat Espanyol.
-Ara que s'ha acabat la legislatura. No penseu des dels sindicats que heu estat molt febles amb el PP, al que només se l'ha organitzat una vaga general?. No teniu la sensació d’haver deixat que se n'anara viu? Al PSOE se li muntaren dues o tres (amb molta raó). Per qué al PP no?
Una cosa certa és que un dels dos grans sindicats espanyols ha "acompanyat" la política social i econòmica del govern del PP, tant a Espanya com al País Valencià, aquest fet ha dificultat la unitat d’acció i de lluita contra la política conservadora i de retall dels drets socials del PP. Exemples de la meua afirmació poden ser el pacte de les pensions o el pacte contra la sinistralitat laboral.
Intersindical Valenciana ha estat molt crítica amb la política del Partit Popular. A nosaltres ens haguera agradat un major enfrontament amb la política del PP. Per la nostra part hem impulsat i participat, en la nostra mesura, en totes i cadascuna de les mobilitzacions que s’han convocat.
Hem de matissar, però, que al PP no se li ha fet només una vaga general. També vam convocar, juntament amb UGT i altres forces una vaga general contra la guerra, on la Intersindical va jugar un paper molt actiu. Els que no van convocar són els què també haurien d’explicar-se.
-En la valoració que haveu fet de les eleccions espanyoles [i que ha publicat el diari PARLEM], destaqueu "que la nova majoria parlamentària és d’esquerres i reflexa la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol". Volia que m’aclaríreu un parell de dubtes al respecte:
1.-Considerant que els partits nacionalistes valencians en el seu conjunt han tret un marginal 2% dels vots i cap representant: heu volgut dir que el País Valencià no és una nació, ni una nacionalitat, ni un país? O bé haveu insinuat que els partits polítics que han tret representació parlamentària per les nostres circumscripcions ens representen nacionalment com a valencians?
Heu preguntat per una valoració de les eleccions estatals i la valoració respon a l’anàlisi d’eixe fet. El resultats electorals del 14-M han suposat la victòria del PSOE a Espanya i una presència significativa de partits nacionalistes a les Corts espanyoles. Partits com BNG, CHA, ERC, CC, CiU, PNB, EA, Nafarroa Bai… No suposa aquest fet un reflexe de la plurinacionalitat?
Quan al País Valencià és una realitat que cap partit nacionalista valencià ha aconseguit diputats o diputades. Tampoc a les Corts Valencianes en les darreres eleccions autonòmiques. A nosaltres ens haguera agradat que açò no hi hagués passat.
En Intersindical Valenciana conviuen persones que tenen com el seu referent diversos marcs nacionals i diverses formes d’entendre l’Estat Espanyol. En tot cas, en els fins i principis de la Intersindical es reclama el ple exercici de l’autogovern i el dret a l’autodeterminació del poble valencià.
2.-Segons dieu, hi ha una nova majoria d’esquerres al Congrés espanyol. Per tant, vosaltres considereu el PSOE d’esquerres. En què vos baseu per a fer esta afirmació? En l’experiència de 14 anys de governs "González"? En el seu actual programa econòmic?
Qui considera el PSOE d’esquerres és fonamentalment la gent que els ha votat. Que s’equivoquen? Podria ser. De tota manera, en el seu programa electoral s’arrepleguen mesures que podem considerar progressistes, també la seua base social i la seua afiliació és en gran part progressista i d’esquerres. Quan al govern de Felipe Gonzàlez nosaltres vam participar en mobilitzacions en contra de la política social i econòmica, però eixa política forma part del passat que esperem no es torne a repetir.
-Segons informen els diaris, Pedro Solbes (últim ministre d’economia de Felipe González, o Miguel Sebastián, un exdirectiu del BBVA, es perfilen com els principals candidats a ser ministres d’economia del nou govern socialista. Com ho valores?
Pedro Solbes és el ministre d’Economia i se li ha de valorar per les seues actuacions actuals no per les que va fer en un passat. No és bo partir de prejudicis previs ni de posicions sectàries ni dogmàtiques per la seua pertinença al govern en èpoques passades. Ara bé, en funció dels fets farem les nostres valoracions de l’acció de govern. L’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2005 i la concrecció i aplicació de les mesures anunciades al programa electoral seran fites importants per saber si s’ha optat per fer una política progresssista o no. Seran els fets els que serviran per a definir posicions. I nosaltres s’enfrontarem a qualsevol política de caire neoliberal, la represente qui la represente.
-Quines són les mesures que en el terreny laboral deuria dur a terme el govern socialista? I en el terreny autonòmic? Tens esperança de que les faça?
L’ocupació ha de ser estable. S’ha de posar a treballar, de valent, per acabar amb la precarietat i al sinistralitat laboral i amb la discriminació de la dona, dels immigrants i dels joves en el treball. A més a més, és necessari que l’anunci de l’augment del salari mínim interprofessional tinga continuïtat en els propers anys. També li demanem la jornada laboral setmanal de 35 hores. En definitiva, cal apostar per una major ocupació i que aquesta siga de qualitat i amb drets. També s’han de posar mesures per impedir les deslocalitzacions i el tancament de les empreses.
En el terreny autonòmic, demanem que canvie la política conservadora i antisocial del govern de la Generalitat Valenciana que afavoreix els interessos d’una minoria i atempta contra els drets de la majoria. Un exemple és la falta de polítiques actives en contra de la sinistralitat laboral.
No tenim cap esperança que la Generalitat Valenciana canvie la seua política, per això tenim clar que aconseguir millores laborals caldrà convocar mobilitzacions.
-Com penses que evolucionarà la situació política del País Valencià en els pròxims tres anys? Quin seria el teu desig?
La Generalitat Valenciana ha iniciat una política de confrontació amb el govern espanyol. A hores d’ara, està utilitzant, de forma partidista, el tema de l’aigua, la LOCE, la Copa Amèrica o l’AVE. A més a més, el PP està travessant una crisi profunda pel poder, la qual cosa està paralitzant la seua acció política. El resultat de les eleccions europees i els congressos del PP a Madrid i València determinaran la seua línia política.
Caldria que l’any 2007 fora possible un govern valencianista i d’esquerres a la Generalitat Valenciana i a la majoria dels Ajuntaments valencians, un govern plural on estiguen representades les diverses sensibilitats de l’esquerra, de l’ecologisme i del valencianisme polític.
(28-5-04)
Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |
