|
Aquest article té 1 comentari
Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que procedeix de la paraula llatina apiarium que significa lloc d’abelles; l’altra la deriva de l’àrab amb el significat de "lloc de fonts". No està clara la data de la rendició de Mussa Almoravit al rei Jaume I, mentre uns historiadors la situen en 1245 altres la retarden a 1253, el que sí que queda clar és que des del primer moment Biar va romandre adscrit a al Corona d’Aragó pel tractat d’Almizra, de 1244.
En principi es respectaren els drets dels musulmans i el rei es va limitar a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar imposts, però la sublevació d’aquests (1276-1280) comportà la seua expulsió. En 1280, Pere III, va atorgar document, que es considera com a carta pobla, en què confirmava les heretats repartides als cristians. Lloc fronterís, tingué molta importància en tots els conflictes entre Castella i Aragó i, per això, va rebre molts privilegis entre els quals destaca la promesa de Pere IV de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. En la guerra de Successió es va declarar partidària del borbó i hagué de resistir els atacs de l’arxiduc. Les epidèmies, especialment la de 1676 frenaren el seu creixement al segle XVII, però el XVIII suposà una època de recuperació en què jugaren paper important l’agricultura: blat, vinya, olivera i productes de l’horta; la terrisseria, tant de fang blanc com vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. En el segle passat l’activitat industrial s'hi va centrar en el tèxtil i el calcer i l’agricultura s’hi va orientar més envers la comercialització dels productes. Durant la II República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles).
El gentilici dels seus 3.550 habitants és biaruts. La batlia correspon al PSPV que té 5 regidors, els mateixos que el PP; GM compta amb 1. (Dades de 2003). El 85,58% dels habitants saben parlar valencià, segons dades de 2.001.
La vila de Biar s`assenta sobre els estreps de la serra de Mariola.Gairebé la meitat del seu ampli terme, 97,9 km2, és sol forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del casc urbà i l’exuberant paisatge del municipi depara grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m); el Reconco (1.206 m); el Cabeç Gros (1.061 m) i el Frare (1.042) entre d’altres. La pujada al santuari de nostra Senyora de Gràcia des del Plàtan; la visita a l’Aula de Natura, la Fontanella o la Penya Tallà són altres atractius de Biar.
Actualment l'economia del lloc es eminentment industrial, sobre tot la fabricació de nines. Malgrat tot s’hi conserva l’elaboració d’artesania ceràmica, que ja hem esmentat parlant de la història, famosa pels seus envernissats.
Tot el poble és un monument medieval en sí mateix: restes emmurallades amb antigues torres de vigilància , arcs que servien d'accés al recinte habitat, com ara el de sant Roc, amb arc de mig punt aragonés i l’ogival del carrer de Jesús; carrers empedrats on brollen arreu dolls d'aigua fresca i dolça, però destacarem:
· El castell. Almohade, sel segle XII, amb les voltes més antigues de l’estat en aquest estil. Aixecat sobre una fortalesa romana, ha tingut tanta importància en la història que sempre ha rebut ajudes i actualitzacions dels diferents monarques i, per tant, el seu estat de conservació és perfecte.
· Església de l’Assumpció. Renaixentista, de 1519, amb una bella portada del plateresc llevantí i una impressionant capella xorigueresca.
· Santuari de la nostra Senyora de Gràcia. Segle XVIII, és un dels paratges més apreciats pels biaruts
· Aqüeducte ogival. Segle XVII.
· Pou de les Neus. Segle XVIII.
· Ermites gòtiques del Roser, Santa Llúcia i els Sants de Pedra. Construïdes, segons la tradició, per Jaume I en el temps que durà la conquesta.
· Ermites de Loreto i de sant Roc.
· La casa dels Payà Santonja, restaurada per albergar el Museu Municipal.
Del 10 al 13 de maig s’hi celebra una de les més vistoses festes de Moros i Cristians del País.
La gastronomia, típicament mediterrània, treballa els arrossos: en paella o caldòs; els gaspatxos, guisats amb llebre o conill i pebrella i l’olleta. Però és en els dolços on els biaruts ofereixen una ampla varietat: torrons, ametles ensucrades, rotllos d’aiguardent, trinsat de coca, madalenes, etc. També és molt apreciada la seua mel de romaní.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-ADAV
-Ajuntament de Biar
-Castillo de Biar
-Castillos y fortalezas de la CV
-Centro Cultural Islámico de València
-Gremi de Campaners valencians
-Plana personal de Paco González
-Turisme de Muntanya
-Universitat d’Alacant
COMENTARIS
Sóc una persona que no viu a Biar però que té tota la seua família i amics allí i he de dir que acostumada a viure entre setmana en un lloc on els edificis són enormes i els estrangers l'han ocupat en la seua totalitat, quan vaig a Biar em sent molt relaxada i un sentiment de satisfacció ocupa el meu cos, doncs vas pels carrers i coneixes i saludes tothom. El poble és com una gran família.
Marina(27-5-04)
Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |
