|
Al seu ample terme municipal, 69,7 km2, hi ha vestigis de població de l'Edat del Bronze. També existeixen, al Morro de la Francesa, pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí. La troballa monedes i àmfores ens recorda el pas dels romans. El topònim àrab, Banu-Isa, i molts més Ben Isa, Benimallunt, Ràpita, Alfama, Mezquita entre d'altres indiquen clarament la procedència àrab del poble.
Quan, en 1248, Jaume I conquista i cedeix el lloc a Jaume de Gruny la població continua éssent majoritàriament musulmana encara que molt repartida per masos i poblets, tanmateix, la població cristiana aixecaria el casc urbà per al seu assentament. El 1381 hi havia 56 cases de cristians, que es van convertir en 71 el 1409; a més, els musulmans s'assentaren en Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4). Va formar part, juntament amb Altea, Cap i Teulada, d’un senyoriu, un dels senyors del qual fou Roger de Llúria. Al llarg dels segles XV i XVI va sofrir nombrosos atacs dels pirates barbarescos. La repoblació posterior a l’expulsió de 1609 va fer-se amb gents procedents dels Pirineus, Catalunya i Aragó els quals emmurallaren el poble.
Les dades censals de 2003 donen una xifra de 12098 habitants, de gentilici benissencs/benissenques (col.loquialment benisseros). Un 61,59% dels habitants saben parlar valencià, segons el cens de 2.001. Hi ha dos nuclis de població: Benissa i Fanadix. L’ajuntament, després de les eleccions de 2003, està governat pel PP amb 9 regidors; 3 en té CIBE-BLOC; 3 el PSPV i 2 PSI.
L’agricultura, que tradicionalment ha estat la principal font de riquesa, ha estat desplaçada pel turisme que a hores d’ara és el motor de l’economia local.
Un terme tan ample com el de Benissa dona lloc a gran quantitat d’opcions d’oci i esbargiment. Així, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l´Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Bèrnia, amb abundant representació de la flora i la fauna mediterrànies; la Solana, Mallà i Oltà que ofereixen múltiples activitats de senderisme i escalada. Per citar-ne alguna parlarem de la ruta de les Ermites on podem conéixer les de Santa Anna, de 1613; la de Pinos, segle XIX; Benimarco, 1884; Pedramala, segle XIX; Lleus, segle XIX i Benimarraig, segle XIX.
Encara s’hi conserven restes de les muralles cristianes que formen part d’alguns carrers com ara el de Les Parretes i el del Màrtir Pere de Benissa. De la resta del seu patrimoni parlem tot seguit:
· Ajuntament. Installat en l’antic Hospital Municipal, de 1790. Va ser alberg de malalts contagiosos i necessitats.
· La Llotja. Del segle XVI, és el monument més antic. Actualment serveix de sala d’exposicions.
· Palau dels Torres-Orduña. Actual Casa de Cultura.
· Convent dels Pares Franciscans. Encara que els franciscans s’hi havia instal·lat el 1611 fins 1645 no fou bastit el convent que encara conserva el seu aspecte d’edifici fortificat. Interessants el claustre i l’església.
· Església de la Puríssima Xiqueta. De 1929, per la seua grandiositat és coneguda com la catedral de la Marina.
· El riberero. Figura molt simbòlica que homenatja els llauradors benissers que dues vegades a l'any anaven a la ribera valenciana per treballar en la plantació i recol·lecció de l'arròs
· Seminari Franciscà. Alberga el CREAMA i l’AFIC.
· Casal dels Joves. Instal·lat en un antic edifici comercial on es celebrava el mercat setmanal.
· Casa de Juan Vives.
· Seu de la Universitat. Palaus i cases del segle XVIII que actualment pertanyen a la Universitat d’Alacant.
· Plaça de l’Església Vella. Al segle XIV s’hi aixecà l’església-fortalessa de sant Pere, que va ser derruïda en 1950. A hores d’ara es dedica a actes culturals i protocol·laris.
· Torre defensiva de la Casa del Tros de les Calcides.
· Torreta de Canor.
Compta Benissa amb una de les festes de Moros i Cristians de més anomenada al País, s’hi celebren el cap de setmana més proper al 29 de juny, dia de sant Pere, a qui estan dedicades.
El capítol gastonómic també és important a Benissa, així ens ofereix plats tan suggerents com la borreta de melva, el bull amb ceba, el mullador de pelleta, el putxero de polp", el mullador de sagatxo o les coques al calfó i amb mullador, sense oblidar els arrossos de tota mena. Parem esment especialment als seus excel·lents embotits. També tastarem el moscatell i la mistela records de la cultura del riu-rau, tan vinculada a La Marina.
Per acabar citarem alguns dels cognoms de benissers il·lustres en els camps de les lletres i el dret valencià: Esquerdo, Pineda, Torres Eiximeno, Martínez Colomer, germans Cabrera, Capó.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-infobenissa.com
-Castillos y fortalezas de la CV
-Costamediterranea.com
-Gremi de campaners valencians
-Guia virtual de la CV
-Moros i Cristians
-Oficina de turisme de Benissa
-Plana personal de Paco González
Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |
