|
L’origen de la població, com la resta de la comarca, és musulmà. Després de la conquesta va mantenir la seua població morisca que, en el moment de l’expulsió (1609), era de 18 famílies. Al llarg de la història ha sofert contínues cessions de propietat, així ha pertangut a l’almirall Roger de Llúria; al comte de Terranova; en temps de Pere el Cerimoniós i Martí l’Humà, a la Corona; a Fadric de Luna; tornà a la corona amb Alfons el Magnànim; als Cardona, marquesos de Guadalest i als Ariza. Fins l’any 1953, en què s’independitzà de la de Fageca, no va tenir parròquia independent.
L’ajuntament (2003) està regit pel PSPV que té 4 regidors. El PP, en té 1. Hi ha 142 habitants (2002), de gentilici benimassoters. El 84,72% dels habitants saben parlar valencià segons el cens de 2.001.
L’economia és exclusivament agrícola.
Per la seua privilegiada situació paisatgística és conegut com "la balconada de la Serrella". El terme, de 9,7 km2, ofereix interessants excursions, com ara: les formacions rocoses conegudes com Els Frares, el Tossal Blanc, el penyal de Cantacuc, les covetes Rojes (art rupestre). El casc urbà, al que s’accedeix a través d’un túnel, manté el tipisme àrab de carrers blancs, empinats i costeruts amb els balcons plens de macetes florides. També paga la pena la pujada al Calvari.
Monumentalment, tan sols, l’església de la Puríssima Concepció, del XVII.
De la seua gastronomia citarem: el putxero amb pilotes de dacsa, l’arròs al forn i les coquetes fregides.
La Nit de Nadal els xiquets recorren el poble amb torxes de farigola coneguda com "Xameles".
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Cederaitana
-Costa Blanca
-Diputació d’Alacant
-Gremi de campaners valencians
-Plana personal de Paco González
Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |
