En el context de la celebració del III centenari del naixement del nostre il·lustrat (1706-2006), la Universitat de València vol retre-li l’homenatge i el reconeixement que es mereix, amb un acte acadèmic a la seu de l’antic Estudi General:

-Data: 19 d’octubre del 2006.

-Lloc: sala de conferències de la planta baixa.

-Hora: 11h.

-Decurs de la celebració:

Matí,

Presentació dels actes pel vicerector de la UVEG, prof. Rafael Gil.
Conferència del Dr. León Esteban sobre “Climent, canonge i professor il·lustrat”.
Visita a l’exposició de material bibliogràfic del segle XVIII, amb obres de Climent, a les dependències de la Biblioteca de la Universitat.
Taula redona, envers la figura de l’il·lustrat, moderada pel vicerector de cultura, Dr. Rafael Gil, amb els següents components: professora Irene Palacio, de la Facultat de Filosofia i CCEE; pare mercedari Joan Devesa; Dr. Pesset, professor emèrit de la Facultat de Dret i professor Dr. Salvador Albinyana, de la Facultat d’Història.
Lectura de comunicacions.

Descans del mig dia i dinar (optatiu) a la cafeteria de la Universitat. 

Vesprada,

Itinerari als llocs climentins: paraninf –amb el retrat de Climent-, torre de la col·legiata de Sant Bartomeu –d’on fou rector-, catedral –d’on fou canonge magistral-i carrer convent –antic recinte, avui desaparegut dels mercedaris, molt vinculat a Climent-.

Concert de cloenda, a càrrec del cor “Pentecosta” de l’associació “Josep Climent”.

La personalitat polièdrica de Josep Climent

Com a universitari i home “de lletres” –en el sentit global de la cultura il·lustrada- dedicat, com ell mateix diu : “...a seguir la carrera de las oposiciones a cátedras en la Universidad de Valencia...”. (Climent a Clément. Barcelona, 28-I-1768. Vid. TORT, 4). Sense oblidar, però, que: “...Para nuestra Universidad no sólo son menos —importants— los socorros que doy para que unos estudien, otros se gradúen y muchos sigan la carrera de las oposiciones...” (Climent  a  R.  Magi. València, 25-III-1766. Vid. TORT, 25).

Com a eclesiàstic, se significà per la seua proximitat al jansenisme: gran cultura històrica i bíblica, rigorisme moral, episcopalisme, pensament sinodal, democratització de l’església...

Com a europeista destacà en la seua relació amb l’església “cismàtica” d’Utrech, a favor de la qual intercedí davant del Papa i que li costà més d’un problema. Així mateix excel·lí en la correspondència amb clergues i bisbes francesos. Les “gazetes” de París i Londres, l’esmentaven sovint. I es mantenia perfectament informat dels moviments religiosos i culturals, així com de les publicacions de tota Europa.

Com a home públic s’implicà en els temes del seu temps: fundacions benèfiques i escolars, modernització de l’agricultura, la indústria i el comerç, mitjancer amb el poder polític i militar arran de l’avalot de quintes de Barcelona, impulsor de la humanització d’institucions com hospicis i presons...I tot i que fou respectuós amb el poder civil, hi mantingué algunes diferències importants i no s’afegí al corrent dels il·lustrats regalistes.

Com a erudit disposava d’una magnífica biblioteca privada -ja de València estant- i se significà com un lector impenitent. A Barcelona deixà formada, amb els fons de la diòcesi i dels jesuïtes –i dels seus propis- la primera biblioteca pública de la ciutat. Erudit i gran orador i, per tant, molt documentat com ho mostren els seus escrits, especialment les seues pastorals.

Com a personalitat del moment històric, mantingué una copiosa i interessantíssima correspondència, no només amb eclesiàstics il·lustres, sinó amb polítics de renom, com ara el Secretari de Gràcia i Justícia, Manuel de Roda i altres alts càrrecs de la cort, amb el mateix Carlos III, amb la comtessa de Montijo, amb el procurador general dels mercedaris a Roma, pare Mañes, amb Maians i altres il·lustrats...A més de amb corresponsals europeus, com ara el canonge d’Auxerre i bisbe proclamat de Versalles, Clément, amb l’arquebisbe de Lyon, amb Jeroni Espert de Perpinyà, amb Dupac de Bellegarde, entre altres. També s’adreçà al Papa en una llarga i valenta carta defensant  els bisbes holandesos.

I sempre persona de gran humanitat, sensible i tendre amb els infants i els marginats, generós amb els que patien necessitat, ferm a l’hora de denunciar les injustícies, contundent per oposar-se a les arbitrarietats del poder, dialogant i atent a les opinions dels altres, però resolutiu a l’hora de prendre decisions.

En resum, un personatge històric de gran interès al seu moment i encara ara. O ara més que mai.

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!