L’escriptor grec Estrabon i el geògraf romà Rufo Festo Avieso en la seua “Ora Marina” parlen ja del lloc. En temps de la Reconquesta era una torre que pertanyé a Ferran Pérez, fill de l’antic governador de València, Abu Zeyt, qui desprès de la conquesta va retirar-se a Argeleta, es va convertir al cristianisme i, a poc a poc, va anar cedint terres i privilegis a la noblesa cristiana. En 1491 el poble, que continuava habitat pels moros, passà a propietat de la Corona fins que va ser adquirit per la família Arenós.

L’expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé desert fins el 23 de febrer de 1611 en què el nou senyor, Pere Escrivà Sabata, baró d’Argeleta, donà carta pobla a 24 famílies. La baronia d’Argeleta va pertànyer al marquès de Monistrol dintre de la governació de Morella, abans d’establir-se la distribució territorial en províncies.

La denominació oficial és Argelita i la parla castellana (Un 28,96% parlen valencià). Actualment –2004—està governat pel PSPV que en les eleccions de 2003 obtingué 4 dels 5 regidors, l’altre va ser per al PP. En el cens de 2002 hi havia 117 habitants.

La seua economia està repartida entre l’agricultura de secà; la construcció i els serveis, sectors creixents degut a la proximitat a nuclis de població en continu creixement pel turisme d’interior i la indústria, ja que molts dels seus habitants es desplacen diàriament a les fàbriques de ceràmica d’Onda o Ribesalbes.

El terme, de 15,5 km2, està poblat de pins i alzines en la seua major part, encara que els incendis soferts en la dècada dels 90 deixaren la seua empremta en el paisatge; la resta del terreny està ocupat pels cultius de secà, pràcticament abandonats i una petita porció, al costat del riu Argeleta (o Villahermosa), dedicada als cítrics. A banda del riu que és el centre turístic del municipi, hi ha nombroses fonts com ara la de Los Ignacios que naix entre enormes roques i desaigua al riu; la Sima de la Muela, de gran profunditat; coves com la de Pons, la del Cabezo i Avenc Simba i gran quantitat de senders perfectament senyalitzats per a perdre’s per la natura.

Del seu patrimoni:

-Castell de la Mola del Bou Negre. Musulmà, anterior al s XII. En completa ruïna.
-La Torre Quadrada. Part del palau d’Abu Zeyt. Restaurada recentment.
-La Torre Redonda. Segle XII. Formava part de la infraestructura defensiva. Es troba en la plaça principal del poble perfectament restaurada. Alberga el Museu Etnològic.
-Església de santa Anna, del s XVII. Barroc xurrigueresc.

Per acabar parlarem de menjars, els més típics d’Argeleta són l’olla,la fideuà, la paella d’interior i els productes del porc.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
- Castillos y fortalezas de la C.V.
- Gremi de Campaners valencians
- Plana personal de Paco González

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!