Els valldignencs/enques quedem atònits amb les dificultats per poder defendren’s, dels esdeveniments que ens vénen damunt.

 En primer lloc, el traçat de la línia d'alta tensió, que després de múltiples variants ens travessa sense cap contemplació pel cor de la vall, amb el beneplàcit de la majoria dels responsables polítics que ens governen.

L'engany al poble ha sigut d'escàndol, fent un gir de 180 graus, al signar els alcaldes de la Valldigna a finals del 2003 el conveni de col•laboració amb la Generalitat i Iberdrola.
A partir d'aquesta data el que era dolent, passa a ser el millor. Si la línia ens portava malalties i dolències, ara es transforma en el corredor del benestar i del progrés. Ara bé, per eixir en la foto donen almoina als que s'oposen al traçat i així queden bé en tothom. Però la ciutadania sap per on ve el mal i sap com es gestiona la nostra vall. No hi ha projectes sòlids per progressar , per tindre millor benestar, per modernitzar la nostra agricultura, per crear un teixit industrial. És veritat que els agricultors estan deixat de la mà; ells que amb gran sacrifici , com a treballadors, contribuïren a que el nostre País prosperara, van ser moneda de canvi, pel creixement econòmic d'Espanya. Però també és ben cert, que la industria , el tèxtil, el calcer estan immersos en una profunda crisi. Diuen que per culpa de la globalització.
És més, com no hi ha cap interès, ens deixen abandonats, fins a tal extrem arriba la situació, que de les nostres empreses i cooperatives sonen crits de desesperança.
• Ens volen fer creure que un burro vola, intenten convèncer-nos, que si canviem tarongers per ciment i rajola, el futur el tenim resolt. Així – diuen –, tindrem millor sanitat, millors infrastructures, una educació de més qualitat, les persones nou vingudes estaran més integrades, les desfavorides deixaran d'existir, en fi una qualitat de vida immillorable.
Senyors del PAI, alcaldes i regidors que opten pel model urbanístic de camps de golf i macrourbanitzacions, tan insostenible. No ens amagueu els projectes per impulsar l'especulació i els guanys fàcils i treballeu per millorar el poble. Com podeu ajudar, que els nostres fills tinguen una vivenda digna, una sanitat eficient i puguen rebre una educació de qualitat?. Aquest model tan insostenible ens aboca a que els guetos i les màfies proliferen i s’incrementen més les diferències entre rics i pobres.
• Altre esdeveniment en discòrdia és el transvasament Xúquer-Vinalopó, que travessa les nostres terres, per portar aigua des de l'Assud de la Marquesa al sud d'Alacant.
Quin gran invent! On hi ha aigua i terres fèrtils es deixen morir per falta de planificació; i per acontentar als grans constructors plantegen obres faraòniques, que acceleren la ruïna dels xicotets agricultors, que durant mitja vida han estat treballant per fer un tros de pa. Senyors governants, no tot són guanys ràpids i poder, la nostra gent té amor propi i es mereix un respecte. Ens podeu sotmetre, però ens quedarà la dignitat de defendre el que estimem, oposant-nos a la destrucció planificada.
Quan s'ha invertit en investigació i desenvolupament en la nostra vall? Molt poc, per no dir res. És en la monstruositat del transvasament on voleu invertir per millorar la qualitat de vida de la ciutadania?
El transvasament, a l’igual que l'alta tensió, no ens porta cap riquesa, al contrari, desfeta.
• Per evitar les inundacions en les marjals – zona de PAIs - , ens volen inundar el futur Parc Els Clots, amb un dic que continga les aigües. No sols retindrà l'aigua de la Font Tarda , sinó que es pretén connectar el riu Vaca amb Els Clots per minvar així el cabdal del riu. Per si no fóra poc, quedarem envoltats per una sèquia, que arreplega l'aigua del Toro i la canalitzarà en el riu.
Aquesta planificació, sense cap ni cua, ens porta a un procés de destrucció irreversible, que ens dóna pa per avui i fam per a demà.
• Per accelerar la destrossa, la feina es remata en els dos incendis que hem tingut en menys d'un any.
• Per culminar la degradació dels nostre benestar, fa un parell de mesos afloraren aigües fecals pel brollador més important de la nostra vall, La Font Gran. Amb la mirada espectant dels nostres governants, sobre tot de la Conselleria de Territori i Habitatge, ens comunica que les aigües estaven en condicions acceptables. Quina manera de protegir el medi, és vergonyós, sols volen escórrer el bulto.
De segur que amb aquest panorama d'incertesa , el futur el tenim “resolt” . Encara que, la nostra identitat com a poble, els nostres costums, queden diluïdes en un mar de macrourbanitzacions i camps de golfs, amb la mirada atenta i contemplativa del nostre centre espiritual, monument emblemàtic del País Valencià, “ El Monestir de la Valldigna”.
Joan Serra i Folguerà
Regidor de Simat