“¿Envenenó Diego los árboles que le quitaban visibilidad para fotografiar a Encarna Sánchez?”. Han passat ja uns dies però encara estic tractant de pair la pregunteta que em va aparèixer a la pantalla només engegar la tele l’altra vesprada. En principi vaig arribar a pensar que es tractava d’un curset de llengua i que allò només era un exemple per a fer l’anàlisi morfològica i sintàctica, però clar quan vaig veure que el titular s’acompanyava d’una foto de l’Encarna Sánchez i per la imatge del que vaig suposar era el tal Diego, em vaig quedar de pasta de moniato.

Després que obriren els informatius nacionals amb la notícia de l’eixida de Rocío Jurado de la clínica creia que res podia sorprendre’m ja, però mira… la realitat sempre es pot superar. Així les coses, vulgues que no, ara em mire les notícies d’altra manera. Vaja, que si la rellevància de les notícies està relacionada directament amb el número d’hores que es dedica a parlar del tema per televisió, el Bin Ladem ja pot anar pensant-ne una més grossa, perquè això de les Torres Bessones no té res a fer si ho compares amb les preferències sexuals de l’Encarna o amb la malaltia de la Jurado. Fins i tot ha superat la mort del Papa i mira que allò va ser dur de passar.

Com estan les coses, hi ha moments de debilitat en què fins i tot trobe a faltar Galavisión amb aquell Chapulín colorado. Que bona és la ignorància! Jo que pensava que no podia existir tele més dolenta que Galavisión i mira com està el pati.

De tota manera sort que encara no està tot perdut i que, de tant en tant, la tele et dóna alguna alegria – i que conste que amb això no estic referint-me exclusivament a l’anunci de l’Eduardo Noriega-.

Que bo això d’“Un lloc estrany”! Em fa agafar-me els dilluns d’altra manera i tot. Ho reconec, estic totalment enganxada al programeta de TV3. Escoltar com ens veuen els qui arriben de fora és d’allò més curiós. Ara que… això de parlar dels catalans en general està bé però ja m’agradaria escoltar-los després de passar una temporada amb ma mare. Uff, estic segur que més d’un tornava de seguida al seu país, perquè mira que és complicada la dona. Perquè ella va nàixer abans si no asseguraria que és la reencarnació de Félix Rodríguez de la Fuente. No m’havia parat mai a analitzar-ho però aquests dies m’he adonat d’algunes coses d’allò més curioses. Per exemple, si fóra per ella, Tomás Molina, Maldonado i la resta de meteoròlegs que van pel voltant, ho haurien tingut cru per a treballar. Prediccions meteorològiques a ella! Ja poden donar aigua per televisió que si no ixen les formigues a saludar el personal no hi ha pluja que valga. Tu ja pugues dir-li.

Però aquest enteniment particular que es porta ma mare amb els insectes no acaba ahí, que va! amb els bumberols també manté una relació que encara no sé com qualificar exactament. Si les formigues l’avisen que ve pluja, els bumberols l’avisen que arriba visita a casa. Per a què collons s’inventaria el telèfon si ho teníem tan fàcil ja amb els bumberols? És veure un bumberol, solta el ganxet de les mans, entra a canviar-se la bata i hala!, ja està preparada per a la visita. I això sols per posar alguns exemples. Així que com estan les coses, em direu si no és més divertit seure una estona amb ma mare que escodrinyar en la vida i miracles de l’Encarna Sánchez de torn. La diversió està garantida i a més, sens dubte, és una font inesgotable de titulars impactants com el del tal Diego. L’últim seria… “¿es verdad que esta inocente pensionista ordenó al jardinero cortar el albaricoquero que había en su propiedad para evitar que los adolescentes le robaran los albaricoques por tercer año consecutivo?”. Quasi res!! A vore com superen això els de Tele 5.

Marian Diez

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!