Honorable Senyor Font de Mora Turón,

He rebut una carta seua, destinada als qui exercim, al País Valencià, la tasca de l’educació. Jo, ara, no li escric per comentar el contingut de la seua, que es comenta per si sola. S’acosten les eleccions?

El meu propòsit és el de reflexionar sobre la forma com, vostè, s’adreça a mi. No entenc per què usa la segona persona del singular. Ja veu que jo use la tercera per adreçar-me a vosté.

O trobaria normal que jo li diguera: "Mira Alejandro, t’has passat de la ratlla!". Oi que no?

Una de les regles d’educació que els mestres em van ensenyar, és la de parlar amb respecte, de vosté, a la gent amb qui no tinc confiança, en definitiva, a la gent amb qui –com vosté- m’uneix una relació formal.

Si la seua fóra una carta circular, del responsable d’educació d’un partit polític, als seus militants, sí podria entendre aquest tuteig. Però no és el cas, no?

O potser vosté considera el professorat com a membres de la seua corda dintre del seu partit polític?

Vosté és el responsable, actual, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport: li demane que no se salte, tan esportivament, les normes d’educació que la nostra cultura ha encunyat per a les relacions personals.

Atentament

Salvador Pallarés Garí