Hi destaquen el gran nombre de jaciments arqueològics, investigats per l'historiador Llatas Burgos, amb deixalles romanes i ibèriques localitzades en el Puntal de Cambra, el Castillarejo, el Collado, el Singlo del Arco, la Torre i la Hoya. El mot Villar (conjunt de vil·les), té el seu origen en l'època romana i l'afegit de Benaduf, "el que toca el pandero", que completaria el seu primer nom, Villar de Benaduf, se'l proporcionaren els moros que hi establiren una petita alqueria. Jaume I va donar-la a Ferran Diaz en 1236, any de la conquesta cristiana, formant part de la Baronia d'Andilla. En 1300 va passar a la Baronia de Xulilla i per extensió a la mitra de València, el qual arquebisbe va donar-la, mitjançant fur de València, a repoblar a cristians el 1324. El seu palau arquebisbal fou oferit a Carles I com a allotjament per a curar les seues malalties. Eclesiàsticament va dependre de Xulilla fins el 1575. El seu nom actual es deu al privilegi atorgat per Carles IV el 7 de maig que li autoritzava a portar el sobrenom del Arzobispo al temps que li atorgava el títol de Vila Reial. Els carlistes ocuparen la torre de l'església i el palau. Durant la guerra (in)civil de 1936 tingué hospital de campanya i aeròdrom militar.

Villar del Arzobispo (topònim oficial) és un municipi de parla castellana, la qual conté nombrosos catalanismes, i constituïx en realitat una parla de transició que ha estat objecte de detallats estudis. A hores d'ara és el municipi més poblat de la comarca, enregistrant 3.3673 habitants (gentilici: villarenco/a) en 2005. EU-ENTESA ocupa la batlia mercès als 3 regidors, els mateixos que el PSPV, que va obtenir en les votades de 2003, en què el PP en tragué 5.

Els vins de la Bodega Cooperativa abasten ja merescuda fama arreu del País i constitueixen la principal font de riquesa del poble, la qual economia es reforça amb el conreu del secà, i una mica de reguiu, l'apicultura, la ramaderia, a la baixa; i la mineria, molt contestada per l'enorme dany paissatigístic i ecològic que genera arreu de la comarca.

Els seus 38,5 km² d'extensió amb la rambla del Villar és l'accident hidrogràfic més important juntament amb la de Mizquitillas i els barrancs de los Arenales i del Antigón. Per les altures trobem els cims Castellar, San Roque, Cruz, Gordo i Cabras.

Quant a la part monumental, a banda d'algunes cases antigues que conserven el seu enreixat i les ceràmiques del XVIII, amb què foren ornamentades, hi ha l'església de la Mare de Déu de la Pau, renaixentista, del segle XVI, amb revestiment barroc, i el palau dels prelats de la mitra valenciana, aquest en un deplorable estat. De la resta del patrimoni, citarem:

• Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segles XV-XVII.
  Convent de Carmelites
  Convent de Franciscanes.
  Casa de los Cinteros. Casalot del XIX que allotja el Museu Etnològic.

No abandonarem El Villar, com rònegament se'l coneix, sense recomanar les seues Carnestoltes que s'han erigit en cita obligatòria per als habitants, no sols dels Serrans sinó de les comarques veïnes, que omplin la vila en arribar cada any el més de febrer.

Planes visitades:

Wikipèdia

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!