La senyora Henderson acaba d’enviudar i la seua vida ha quedat buida, s’avorreix, necessita alguna meta, alguna distracció, qulcom en què gastar la seua considerable fortuna. I ho troba en el teatre Windmill, un local que ha conegut temps millors però que llangueix, com la resta de teatres londinencs, a causa de la situació mundial abocada a la segona guerra. La seua iniciativa i la proverbial aparició del senyor Van Damm, un vell director que coneix el mon teatral a la perfecció. Plegats aixequen el teatre a flot peró els caràcters d’ambdòs són tan forts que les discusions i les baralles seran la tònica general de les seues relacions.

Direcció: Stephen Frears.
Guió: Martin Sherman.
Producció: Norma Heyman.
Nacionalitat: Anglaterra
Añy: 2005.
Durada: 99 min.
Reaprtiment: Judi Dench, Bob Hoskins, Thelma Barlow, Will Young, Christopher Guest, , Natalia Tena,  Kelly Reilly, Anna Brewster, Rosalind Halstead.
Música: George Fenton.
Fotografia: Andrew Dunn

COMENTARI:
Stephen Frears ha mostrat la seua versatilitat com a contador d’històries al llarg de la ja seua dilatada carrera i ara ens presenta un musical basat en la veritable història de la senyora Henderson –magnífica Judy Dench-- una extravagant milionària anglesa que va comprar un teatret del Soho londinenc i, en plena crisi mundial prèvia a "la segona", va convertir-lo en local de referència gràcies a iniciatives tan pioneres, i escandaloses, com la introducció del nu femení en escena per primera vegada al Regne Unit. Però com que ella no coneixia res del món del teatre necessitava ajuda, i va trobar-la en el senyor Van Damm, --eficaç com sempre Bob Hoskins— un veterà director de teatre que malgrat disentir profundament amb els modes i idees de la seua sòcia no s’hi va estar d’acompanyar-la en les seues boges idees.

Amb tan atractiva història entre les mans Frears ens regala una pel·lícula divertida i fresca; un musical en què els números musicals, molt bé treballats tant en les diferents coreografies com en les seues posades en escena, acompanyen però no acaparen l’acció; també aprofita Frears la seua demostrada capacitat de fer històries socials i ens introdueix perfectament en el moment que s’està vivint a Anglaterra i ens mostra, també, la rígida, i cínica, moral de la classe governant de l’època, tan lluny del poble pla.

Paco González i Ramírez

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!