És fàcil de suposar que la toponímia del lloc es corresponga amb el fet que en el camí de Castella a València hi hagués alguna venta regentada per un moro. Quant a la prehistòria hi trobem un important jaciment de fa sis milions d'anys on s'han torbat fòssils de camells, tigres, hipopòtams, elefants i molts més mamífers. Les primeres mostres de presència humana són del Neolític i consisteixen a unes cent pintures rupestres trobades a la Hoz de Vicente. Dels ibers hi ha diverses troballes com ara les Salines de Jaraguas, una terrisseria i restes de ceràmiques. També hi han aparegut ceràmiques romanes. El bisbe de Conca va visitar Requena en 1579 i la crònica de la visita és el primer document on se cita Venta del Moro com a poblet de pocs habitants. El 13 d'octubre de 1798 Venta del Moro, Cabdet de les Fonts i Fuenterrobles van demanar a Carles IV la segregació de Requena, de què eren aldees; nogensmenys el 29 d'agost de 1800 els mateixos llogarets aturaren el procés per manca de recursos econòmics per continuar amb l'expedient; rera dues segregacions (1812 i 1820) que no quallaren, el 22 d'agost de 1836 Venta del Moro es constitueix en municipi independent. Les guerres carlistes hi portaren molta inestabilitat amb continues ocupacions, aldarulls i saqueigs, el més importants dels quals fou el que protagonitzà el carlista Santés que acabà amb la crema del recentment creat Arxiu Municipal. Altres fets negatius per al flamant poble foren les reiterades epidèmies de còlera dels anys 1834, 1854, 1855, 1865 i 1885. El 26 de juny de1851 juntament amb tota la comarca de s'integrarà en el Regne de València amb motiu de la delimitació en províncies de l'estat espanyol. Les primeries del segle passat són d'una incipient industrialització basada en la transformació dels seus productes agrícoles: 2 destil·lèries, cellers, molins, almàsseres, etc; això comportà, naturalment, un creixement social: en 1909 es crea la banda de música, en 1914 s'hi inaugura el Gran Teatre, en 1927 s'inicien les obres del ferrocarril, tanmateix aquestes foren abandonades en 1930, la qual cosa no impedí un auge demogràfic. La guerra de 1936-1939 marcà el moment de declivi: a partir d'ella el terme s'empobreix i a partir de la dècada dels cinquantes l'emigració cap Madrid, Barcelona, València i Europa deixà diverses aldees absolutament despoblades i d'altres en seriós perill de desaparició.
La població, 1.413 habitants en 2005, es troba molt dispersa ja que s'ubica tant al poble com als nuclis de Jaraguas, Casas de Pradas, Las Monjas, Los Marcos, Casas de Moya i Casas del Rey. La parla és castellana i l'ajuntament (dades de 2003) està composat per 5 regidors del PP i 4 del PSPV. El gentilici és venturreño/a.
L'economia està basada en l'agricultura de secà, sobre tot el vinyet que ocupa la majoria del terreny conreat i que es dedica a l'elaboració dels cada dia més celebrats vins de la denominació d'Origen Requena-Utiel; de fet hi ha més d'una dotzena de cellers al terme. Altre sector que abasta certa importància és el de serveis, espentat pel turisme rural que aprofita els encants naturals de l'enorme municipi, que és el 3er en grandària del País Valencià.
Són 271,9 km2 els que abraça el terme municipal de Venta del Moro dels quals els riberencs del Cabriol, que durant més de 50 km fa de frontera entre el País Valencià i Castella, són els que deparen major bellesa paisatgística: Las Hoces, los Cuchillos de la Fonseca, Los Cárceles, etc. Una altra important aportació hídrica és la rambla Albosa i les seues tributàries: Salada, Encaños, Bullana, Varejo, etc. Hi trobarem també a l'extens territori prou fonts: Amparo, Zorra, Desmayos, Chacó i moltes més.
Llevat del pont de Vadocañas, del segle XVI però amb origen possiblement romà, la resta del patrimoni arquitectònic és religiós i està constituït per les esglésies dels diferents nuclis de població:
Nostra Senyora del Loreto Sant Antoni abat, de Casas de Moya Sant Antoni abat, de Casas de Prada Sant Francesc Javier, de Jaraguas Verge de les Mercés, de Casas del Rey Verge del Carme, de Las Monjas Sant Isidre, de Los Marcos
La cuina, plenament castellana, ens invita a degustar: guisat de corder, potatge de vigília, arròs amb floricol i bacallà; almortes, atasca, moje de sardines, morteruelo i, en general, tot el porc i la caça. De dolç madalenes borratxes, torró de fideus, llesques i l'hornazo de Pasqua.
