Direcció: Radu Mihaileanu.
Guió: Radu Mihaileanu, Alain-Michel Blanc.
Nacionalitat: Israel; França
Any: 2005.
Durada: 136 m.
Repartiment: Moshe Agazai, Mosche Abebe, Sirak M. Sabahat, Yaël Abecassis, Roschdy Zem, , Roni Hadar, Yitzhak Edgar, Rami Danon, Meskie Shibru Sivan, Mimi Abonesh Kebede.
Producció: Radu Mihaileanu, Denis Carot, Marie Masmonteil.
Música: Armand Amar.
Fotografia: Rémy Chevrin.

En 1984, sota la denominació Operació Moisés, el govern israelià, amb el recolzament de l'ONU, va dur a terme la repatriació dels falashas etiops, únics negres jueus, descendents del Rei Salomó i de la Reina de Saba. Per a realitzar aquesta operació fou necessari travessar Etiòpia i Sudan, molts moriren en el camí. Slomo és un dels que aconseguiren arribar. Però Slomo no és jueu i la seua adaptació és difícil per que no aconsegueix superar el desarrel i el record de sa mare, que ha quedat a un campament de Sudan dient-li: ves, viu, canvia… i no tornes. A Tel Aviv és adoptat per una família d'esquerres, no religiosa que aposta fort pel xiquet. Però res no serà fàcil.

COMENTARI:
Magnífica pel·lícula que ens narra l'epopeia d'Slomo, un nano etiop que ha de sofrir, amb tan sols nou anys, el desapegament de sa mare, l'exili i l'adaptació a una societat classista, racista i integrista com la israeliana. Però Slomo és llest i sap adaptar-se en cada moment als múltiples problemes que hi van sorgint: passar per jueu sense que ningú ho note… ¡¡ sent negre a Tel Aviv!!; comunicar-se amb sa mare que resta a Sudan utilitzant els serveis del cap religiós de la comunitat negra; tot plegat una vida difícil en què sempre trobarà la comprensió i el recolzament de la mare adoptiva. Bé que hi ha alguns moments en què el guió rellisca però importa poc, la història és tan interessant, tan densa i les situacions tan versemblants, que les dues hores llargues que dura les passes identificant-te amb les nombrosses vicissituds a què s'enfronta el noi. El resultat final és un commovedor càntic a favor de la integració, de la llibertat individual i de la dignitat de les persones que no deixa indiferent l'espectador com ho demostra que, entre d'altres premis, hi haja obtingut el Premi del Públic de la Berlinale.

Paco González i Ramírez

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!