COMENTARI:

Fallit assaig sobre les relacions personals en una època i en un moment ja molt trepitjat pel cinema, el de la transició de la dictadura, i al que res aporta esta pel·liculeta que resta coixa per tot arreu. Ni la utilització de nanos, fins i tot una xiqueta –excel·lent el seu treball-- amb síndrome de Down; ni el pertinaç republicanisme del iaio del protagonista; ni el rancor del iaio amb el botiguer feixista, ni el misteri, gairebé esotèric, de “el esqueleto”, edifici abandonat a mig construir que ve a constituir la metàfora d'un temps en què tot restava a mitges; ni la cordial, quasi fraternal, relació entre el paio i el gitanet, ni les agresions sexuals, aconsegueixen interessar un avorrit i dispers espectador.

Tècnicament podem parlar d'una excel·lent fotografia, si bé un tant fosca, pot ser buscant transmetre la foscor de l'època que relata. Un bon quadre d'actors que compleixen de sobres i poca cosa més, la veritat.

Paco González i Ramírez