Abans de la II República Espanyola, durant la dictadura de Primo de Rivera, la Selecció Valenciana de Futbol va disputar un partit.


Esta notícia ha vist la llum gràcies a Vicent Trescoli, qui després de visitar www.selecciovalenciana.com , web no oficial sobre la selecció, i llegir la història, va comprovar que esta era errònea. El motiu no era un atre que la data del primer partit (segons dita web era el 5 de juliol de 1936, en Utiel, contra el C.D. Utiel), ja que ell tenia en les seues mans l'evidència.


Esta evidència consistia en un banderí que la Selecció Valenciana va lliurar a l'Andalusa en un partit celebrat a Màlaga, el 8 de gener de 1928.

Ficat el fet en coneiximent del webmàster de www.selecciovalenciana.com i de l'historiador Antoni Atienza, ràpidament botà l'interrogant ¿Hi haurien antecedents de una Selecció Valenciana abans dels anys 30?.


Les hemeroteques s'encarregaren de corroborar-ho, segons en "El Mercantil Valenciano", del dia 9-1-1928, pàgina "Vida Deportiva" (traducció):


"El 8 de gener de 1928, es feu un partit en Màlaga, entre les Seleccions Valenciana i Andalusa. El partit, que guanyaren els andalussos per 4 a 1, fon cordial i sense incidents. Encara que els valencians s´avançaren en el marcador, gol d´Amorós; però en la segona part, els andalussos empataren per penal, marcant seguidament tres gols més. Entre les causes de la derrota, s’assenyalaren les dimensions reduïdes del camp del Màlaga, les quals marejaren als jugadors valencians.

L´alineació valenciana fou : Palau (Gimnàstic), Saura (Castelló), Vidal (Castelló), Archilés (Castelló), Molina (València), Justo (Gimnàstic), Mario (Llevant), Ramonzuelo (Llevant), Rubio (Llevant), Amorós (València), i Orriols (Llevant).

L´andalusa, fon: Jesús (Betis), Sedaño (Sevilla), Gamero (Malagueño), Vides (Málaga), Casado (Málaga), Luna (Málaga), Maceiza (Malagueño), Tassani (Malaueño), Anés (Balompédica), Corsi (Málaga), i Fuentes (Malagueño).

Els valencians foren vitorejats pel públic, puix encara que pergueren, feren un magnífic joc. Després, feren una desfilada pels carrers, i la gent donava vixques a València, contestats pels valencians en vixques a Málaga."


Tot en molt bon ambient per lo que contava la notícia. També queda clar que era una selecció de tota València i no a soles del Cap i Casal ni de la seua província.


Pareix  que açó de la selecció te més dies del que pareixia. Est és el partit més antic que es coneix fins al moment de la Selecció Valenciana, i ha eixit gràcies a un testic mut d'aquell encontre, el banderí comprat per Vicent en el mercadet de Xaló (La Marina Alta) fa uns anys.


Té una forma triangular, i unes mides de 56 cm. de llarc per 36 cm d'ample. Pero lo realment interessant és que en la franja blava apareix l'escut de la Generalitat, ja que segons Atienza:


"En 1923, a rant de la Dictadura de Primo de Rivera, foren prohibides les "banderes regionals" en Espanya i la seua exhibició, fins a 1930. Inclús, en el cas valencià, fon interrompuda la festa del 9 d´Octubre. No obstant, els valencians seguiren lluitant per mostrar la Senyera quantes vegades poguera ser, i fou  precissament en eixos anys quan es feu la reproducció de la Real Senyera que actualment se trau en la festa del 9 d´Octubre, sent inaugurada en una celebracio en la qual, el Governador militar llevà la paraula al president de Lo Rat Penat perque estava expressant-se en valencià.
La Senyera, per tant, era cosa mostrada baix el paraigües de les autoritats.
Per aixo, l´aparició d´eixe modest banderí esportiu, és tan important:
demostra, per un costat, que en 1928 la Senyera era una bandera de tots els valencians, no a soles de la ciutat, puix l´escut és inconfundible; per altre, que molta gent se la jugava, portant i lluint la Senyera en events de tot tipo, burlant-se aixina de les autoritats de la Dictadura; també és possible que eixe acte, celebrat en el banderí, estiguera organitzat per la Diputació de Valéncia, i per tant, una autoritat... siga com siga, demostra que la Senyera estava viva a pesar de la persecució de Primo de Rivera. "


Tot el banderí està envoltat per flocs de ferro i l'home que li la vengué a Vicent Trescoli, li digué que l'havia comprat en un altre mercadet de Sevilla.

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!