Pel que fa als testimonis d'èpoques remotes cal destacar el descobriment, pel marqués de Villares, d'un grup de monedes romanes de bronze amb una cronologia del 69 al 192 dCi un nombre superior a 200 unitats, de les quals sols es pogueren estudiar menys de la meitat. Jaume I va conquistar el castell de Miravet, en el terme del qual es trobaria la torre defensiva musulmana que, passat el temps, donaria lloc a l'actual Torreblanca; el conqueridor donà, el 27 d'abril de 1225, el castell a Poncio, bisbe de Tortosa. El 1379 sou saquejada per pirates barbarescs, quins, segons la tradició, furtaren una custòdia amb l'Hòstia Consagrada, per la qual cosa el gremi de blanquers de la ciutat de València organitzà una expedició a les ordres d'en Jaume de Pertusa que atacà l'Alger el 27 d'agost de 1398 i, rera dos dies de saqueig i incendis que provocaren la mort de més de mil moros,aconseguí de recuperar-la. Precisament les incursions pirates obligaren a la construcció de tota una línia defensiva al llarg de la costa i, en el cas de Torreblanca, a la construcció dela Torrenostra. El 30 d'agost de 1576 el bisbe de Tortosa, Joan Izquierdo dóna carta pobla a 38 famílies. El segle XVII veu ja la consolidació de Torreblanca com a nucli urbà i és freqüent veure-la en plets amb els pobles veïns i amb els senyors territorials per a delimitar el seu territori i obtenir els drets d'explotació dels terrenys; en concret va pleitejar amb na Blanca de Cardona –que segons pareix ser és qui donà nom al poble: Torre de na Blanca—pels drets de caça i pesca i per l'amollonament del terme. El segle XVIII és de creixement urbà. Els segles XIX i XX La població lluita pel progrés demanant un embarcador, recolzant les reivindicacions per al creixement de la producció tarongera o intentant construir, en 1935, una carretera turística que una Orpesa i Peniscola passant per Torrenostra. Malgrat tot la despoblació és imparable fins els seixanta del segle passat en què amb l'arribada del turisme massiu hi ha una clara recuperació demogràfica i la consolidació de Torrenostra com a lloc turístic.
En 2004 s'hi empadronaren 5.430 torreblanquins que es reparteixen entre els dos nuclis de població esmentats abans. El ple municipal està presidit per un regidor del BLOC i constituït (eleccions de 2003) per 5 regidors del PP, 4 del BLOC i 4 del PSPV.
L'economia descansa en dos pilars fonamentals: la taronja i el turisme i es complementa amb la manufactura dels productes agrícoles, la construcció, l'hostaleria, alguna fàbrica de mobles i n¡unes poques granges.
El més característic dels seus 30 km2de superfície municipal són la platja de Torrenostra i el Parc Natural del Prat, declarat en 1989 espai protegit i inclòs en el conveni RAMSAR de la Unió Europea com una de les zones humides més importants d‘Europa.
Patrimoni:
Església fortificada de SantFrancesc. Aixecada sobre una petita fortalesa musulmana en el segle XIV i modificada i reforçada en el XV i en el XVI.
Església de Sant Bartomeu. Segle XVIII. Conserva interessants obres d'art.
Torre del Marquès. O de na Blanca. Edifici fortificat dels segles XIV-XV que, com ja hem comentat, va donar nom al poble.
Torrenostra. També hem parlat ja dels seus orígens. A hores d'ara es troba en mans particulars i en molt mal estat.
Torres dels Gats, Carmelet i del Campas. També formaven part del cinturó defensiu que pretenia defensar la costa dels pirates barbarescs.
Algunes restes de la muralla integrats en les vivendes més antigues del poble.
Calvari. Segle XVIII. Considerat com un dels més importants de les comarques del nord.
Dijous Sant se celebra, des de fa uns vint-i-cinc anys, la Passió, única representació a l'aire lliure i en la nostra llengua que es pot gaudir per aquestes contrades de La Plana i el Maestrat.
Els productes locals: verdures, hortalisses, peix i arròs donen lloc a uns quants plats típics com l'olla torreblanquina o l'empedronat de fesols, i a dolços com el tarró negre, el codony, els pastissos de Sant Antoni i les coques d'ametla i cristines.
Planes visitades Ajuntament de Torreblanca (1) (sols en castellà)
Ajuntament de Torreblanca (2) (sols en castellà) Castillos y Fortalezas de la CV Gremi de Campaners Valencians GuiaTurística Castellón Guia Virtual de la CV Plana personal de Paco González
Comentaris
Comentat per carxe on 2006-02-16 14:40:17Sols en castellà? lamentable perquè a la gran majoria de pobles passa el mateix. I perquè quasi mai és al contrari?
Per a fer comentaris cal estar identificat. Indentifica't o registra't.