SINOPSIS:
Olga és una jove cubana que ha vingut a buscar-se la vida al País Valencià i s’instal·la en un poble de La Ribera Alta on treballa en una fàbrica semiclandestina de mobles i els caps de setmana de cambrera en un bar; encara té temps per anar a València a cuidar una anciana terminal. Mari Jo viu a la mateixa escala que Olga, treballa sense contracte en la mateixa fábrica i, ocasionalment, exerceix la prostitució per poder tirar endavant i mantenir en les millors condicions una germana que té a Picassent. Com és natural entre ambdues neix una relació a meitat camí entre l'amistat, la complicitat i la solidaritat, necessàries davant les condicions d'explotació brutal a què estan sotmesses en la fàbrica i a la precarietat de les seues vides.

Direcció: Pedro Pérez-Rosado.
Nacionalitat: País Valencià i Puerto Rico.
Any: 2005.
Duración: 89 min.
Género: Drama.
Repartiment: Yoima Valdés, Leyre Berrocal, Juan Carlos Morales, Candela Fernández, Lola Molto, Ofelia Medina, Empar Ferrer, Joan Crosas, Elia Enid Cadilla, Bebe Pérez.
Guió: Lilian Rosado González.
Producció: Ximo Pérez.
Música: Carlos Varela.
Fotografia: Miguel Llorens.
Muntatge: Vicente Ibáñez, Rafa Montesinos.
Direcció artística: Jero Bono.
Vestuari: Miguel Carbonell.

COMENTARI:
Pedro Pérez Rosado (Las cenizas del volcán, Cuentos de la guerra saharahui) ens escup a la cara una sèrie de temes dels que estem voltats quotidianament, com ara la immigració o l'explotació laboral, però també la soledat, la desesperació, etc i ho fa sense posar-hi draps calents, tal com són les coses. Malgrat les evidents limitacions econòmiques el producte final és altament satisfactori ja que l'elenc triat compleix sobràdament amb els seus papers tant Yoima Valdés (800 balas, Un rey en La Habana, El làpiz del carpintero, XXL) com Leyre Berrocal (Entre vías, Carmelo y yo, Sex) molt en el personatge creen el climax adequat amb sobrietat i bon ofici; també Juan Carlos Morales, l'odiós encarregat de la fàbrica aporta molt per la seua ambigua situació  d'explotador i explotat. No falta la col·laboració de nostra entranyable Empar Ferrer, la veïna, sempre disposta a ajudar l'audiovisual valencià. Tot plegat una pel·lícula necessària i que a més a més es veu més agradossament pel fet, pot ser una mica xovinista, de ser valenciana.

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!