L'acord definitiu fou pres per Francisco Camps i Joan I. Pla a les 00,30 d'esta matinada. Una nova trobada, després de les reunions secretes del cap de setmana, ha salvat l'acord estatutari però posa en peril a Joan I. Pla que veu com el seu arriscat canvi de posicionament  adoptat fa 10 dies  al voltant de la llengua i la barrera electoral queda en no res.

- L'acord estatutari català entre PSOE I CIU, i el clima polític que el PP ha generat al respecte d'este, ha forçat a les direccions estatals dels dos partits a intervindre per demanar un final imminent  a les seues delegacions valencianes, responsables últimes de l'acord,  davant la necessitat d'iniciar una nova estratègia de caràcter estatal.

- Un dels motius més evidents de l'acord definitiu, en opinió dels analistes polítics i la premsa de tot l'estat, és la necessitat del PSOE d'exhibir en públic un acord estatutari amb el PP. Ferraz confia en poder fer servir esta foto d'acord com a contrapunt a la campanya del PP que denuncia la seua marginació en el debat sobre el model territorial.

- Amb esta decisió Ferraz és conscient que està sacrificant la credibilitat i el lideratge de Joan. I Pla pel que no és descartable que puguen cercar-li una eixida honrosa   El cost polític que suposa este decisió, forçada des de Ferraz, ha generat el malestar dels socialistes valencians, que han denunciat este sacrifici tot i que s'han ressignat a dur-ho a terme.

- L'Estatut Valencià és qüestió d'estat per als socialistes però també per als populars. Els sector zaplanista havia demanat a l'executiva regional del partit la retirada immediata del text estatutari per evitar les reformes que pretenia acometre el PSOE. D'altra banda les veus contràries des d'un principi a encetar el debat estatutari havien guanyat força dins del Partit Popular, fet que forçà a Rajoy, inicialment reticent a reformar l'estatut valencià,  a intervindre de manera clara esta setmana instant a Camps a posar fi.  El President Camps ha accedit a referir la barrera a la llei electoral- que necessita d'un acord entre PP i PSOE, per salvar "in extremis"  el seu projecte polític més destacat  d'una manera compatible amb els interessos del seu partit a nivell estatal.

- Joan Ignaci Pla evità pronunciar-se davant els periodistes al voltant del futur de la reforma durant tot el dia d'ahir i  s'ha vist forçat a la nit a assumir l'acord davant Camps segons el manament de Madrid tot i ser conscient de les conseqüències personals que tindrà per al seu feble lideratge i amb les relacions dels qui, a hores d'ara, són la seua única esperança per a convertir-se en President de la Generalitat.   Des de la seu socialista de Blanqueries però, tractaran de convèncer ara  a les direccions d'EUPV i BLOC  de la necessitat de segellar un acord electoral que els permeta desbancar al PP.

- Els populars havien amenaçat als socialistes de retirar el text estatutari si es feia efectiu l'anunci de donar suport a la rebaixa del 5%. La decisió de retirada estava presa en cas que no s'aconseguira l'acord amb els socialistes, un escenari que Camps volia evitar. Esta però no era la única carta amagada del PP. Tot un paquet d'iniciatives legislatives, entre elles modificar la Llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per dinamitar el seu funcionament, eren les possibles represàlies dels populars, segons informen fonts pròximes al Consell.

- Un dels negociadors, Serafin Castellano, no va tindre problemes en aclarar davant dels mitjans que el mínim moviment del seu grup a l'acceptar ara passar de la referència a l'estatut al blindatge en la llei electoral, era fruit de les demandes socialistes per "salvar a Pla del problema que ha creat".

- Els populars havien detectat  un clima favorable a la rebaixa del sostre electorat entre la  societat valenciana, fins i tot entre el seu propi electorat tal i com apunten alguns estudis dels que disposaven.  Per això, aprofitaran que la barrera quedarà referida a la llei electoral per a realitzar una operació de maquillatge mediàtic.

- Entre els protagonistes de l'acord, Federico Trillo ha destacat la generositat i el trellat aportat pel president de la Comissió Constitucional, Alfonso Guerra, que ja fou protagonista dels canvis que patí l'Estatut al Congrés dels Diputats al 1982.

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!